text
stringlengths 58
48.4k
| summary
stringlengths 9
157
|
|---|---|
La delegada del govern davant la Unió Europea (UE), Meritxell Serret, considera que Brussel·les no és ‘coherent’ quan insta al diàleg per resoldre el conflicte a Hong Kong i no aplica aquesta ‘solució pacífica i democràtica’ a Catalunya per aturar la repressió. En una entrevista a l’ACN, assenyala que la repressió ‘no pot continuar’ i demana ajuda a la UE per a trobar una solució política a la qüestió catalana. Del nou paper de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea espera neutralitat i que no actuï segons les seves ‘opinions personals’ respecte de Catalunya. També li exigeix respecte vers l’activitat de la Generalitat. Sobre l’euroordre que Espanya podria emetre després de la sentència del judici contra el procés, diu que ja es preparen per a ‘fer tot allò que correspongui per a defensar-se’ i apunta que no l’impedirà de continuar treballant com a delegada tant com calgui. Per Serret, és important que hi hagi reaccions internacionals a la sentència, per forçar una ‘tornada a la via de la política i del diàleg’. ‘Cada vegada són més els conscients que el conflicte català ja no és un afer intern, sinó europeu’, diu la delegada, que esmenta, entre més, el cas dels senadors i diputats francesos que han signat manifests en favor d’una solució política a Catalunya. Si hi haurà un canvi en el discurs de Brussel·les sobre la situació a Catalunya, diu Serret, no es pot anticipar, però considera que, depenent de la manera com es resolgui el conflicte català i depenent de quina sigui l’actitud de les institucions europees, el projecte europeu i la democràcia europea en sortiran més beneficiats o més tocats. La tercera euroordre: ‘Continuarem defensant que no hi ha base per a les acusacions’ En cas que s’hagi de defensar d’una tercera euroordre, assenyala que no l’impedirà de continuar treballant tant com calgui com a delegada. ‘No afecta en cap sentit, tinc el càrrec perquè sóc una ciutadana lliure a Bèlgica’, diu, evocant la presumpció d’innocència per argumentar que podrà desenvolupar plenament la seva feina mentre duri el procés. Sobre la possibilitat de tornar a Catalunya si condemnen els dirigents independentistes a penes baixes de presó que poguessin ser equivalents al seu cas, Serret insisteix que continuarà defensant que no hi ha base per a les acusacions. ‘No ens mourem d’aquí. Sempre reivindicarem que es respecti primer la presumpció d’innocència i, en cas de sentència condemnatòria, continuarem defensant que no hi ha base’, remarca. Creu que la reforma del sistema d’euroordres proposada per Ciutadans és contrària a enfortir el projecte europeu. ‘Volen que es protegeixin més les decisions dels estats.’ Ella, en canvi, s’estima més una UE ‘cada vegada més forta i conscient que cal avançar en el projecte de construcció europea en tots els àmbits’. Satisfeta perquè la delegació estigui ‘plenament activa’ Després d’un any i mig al capdavant de la delegació, se sent satisfeta que ja estigui ‘plenament activa’ i ‘més present encara a totes les instàncies europees’ després de la ‘paràlisi’ del 155. ‘Hi ha una bona rebuda tant per part de les diferents unitats com per part de gent de la Comissió Europea’, explica la delegada, que considera que la seva situació com a exiliada no ha estat un problema per a la seva tasca. ‘Tothom sempre m’ha tractat amb el màxim respecte’, diu, alhora que lamenta que es mantingui el blocatge de les altes instàncies de la CE al govern. ‘En la interlocució amb les altres delegacions o amb gent de la CE, anem per feina, parlem sobre els projectes i les línies que tenim sobre la taula a cada moment i, evidentment, si ho demanen, expliquem quina és la situació a Catalunya amb tanta imparcialitat com es pot’, afirma Serret, que diu que, considerant la seva situació, és difícil de ser totalment imparcial. ‘El debat sobre exili o presó no porta enlloc’ També respon a Toni Comín, que recentment va afirmar en una entrevista a l’ACN que ‘la solució políticament responsable’ era l’exili. Creu que aquest és un ‘debat que no porta enlloc’. ‘L’exili i la presó són l’expressió de la repressió’, apunta Serret, que creu que són dues opcions que actuen ‘de manera complementària’. ‘A l’exili som l’altaveu de la barbàrie de la presó; per tant, és amb la voluntat de lluitar conjuntament contra la repressió que hem d’afrontar tant l’exili com la presó’, diu Serret, que defensa que no s’han de contraposar de manera excloent les dues opcions. ‘Som junts en la mateixa batalla’, insisteix. Quant a les discrepàncies entre ERC i JxCat, confia que hi haurà un acostament per a assolir unitat d’acció després de la sentència i per a les eleccions del 10-N. ‘ERC ha deixat clar que estaria disposada a establir uns punts mínims programàtics per a trobar uns punts de confluència per a aquestes eleccions’, apunta Serret, que creu evident que hi haurà llistes separades a les eleccions espanyoles perquè la CUP ‘ja ha donat per fet que es presentarà per lliure’.
|
Serret: ‘Demanem a la UE que sigui coherent, que allò que proclama per a Hong Kong ho apliqui a Catalunya’
|
La manifestació de dissabte a la Via Laietana de Barcelona contra la violència policíaca va acabar amb càrregues contra els manifestants. Després d’haver-los expulsat de la plaça d’Urquinaona, la brigada mòbil dels Mossos d’Esquadra va empènyer-los cap a la plaça de Catalunya, on va fer uns quants carrusels. També va dirigir-se passeig de Gràcia amunt, tot i que en cap moment no s’havia tallat el trànsit al centre de la ciutat. Un cop dispersats els manifestants, les furgonetes de la Brimo van continuar circulant pel centre i van ocasionar moments de tensió amb ciutadans que no tenien res a veure amb les protestes. Diversos vídeos van captar, per exemple, el cas d’una agressió als comensals d’un restaurant que eren en una terrassa. Creix la indignació amb la Brimo arran de les imatges de l’atac a un restaurant ahir Tanmateix, no fou l’únic incident que la Brimo va protagonitzar aquella nit amb persones que eren en restaurants a l’aire lliure. Elisenda Rosàs relata a VilaWeb que aquella nit era amb uns amics a la terrassa d’una taverna del passeig de Sant Joan, on hi havia més gent, entre la qual, turistes ‘gens sospitosos de venir de cap manifestació’. Pocs minuts abans de les onze, diverses furgonetes de la Brimo van enfilar el passeig cap al carrer de Verdaguer, des de la plaça de Tetuan. Quan van passar per davant la terrassa, la gent va començar a xiular-les i un noi que era assegut en una terrassa del costat va aixecar-se i, des de la vorera, els va cridar: ‘Fora, fora!’ Una de les furgonetes es va aturar. ‘Tothom estava perplex. Van sortir-ne tres o quatre mossos traient les porres. Durant uns segons, vam pensar que li pegarien’, explica. S’hi van encarar verbalment i un altre testimoni diu que van espentar-lo. Durant mig minut, els agents van quedar-se entre les taules ‘de manera intimidatòria’, diu Rosàs, enmig dels crits de la gent que els increpava i els deia que se n’anessin. Els instants finals de l’episodi van ser enregistrats en vídeo: Com es veu en les imatges, els agents van acabar anant-se’n. ‘Els turistes no se’n sabien avenir, i quan els agents se’n van anar, va haver-hi una mena de resignació general, la sensació que a partir d’ara seria així. Que les coses començaven a canviar una mica’, descriu Rosàs, qui sentencia: ‘Va ser un abús de poder i una intenció d’intimidació total.’
|
La intimidació de la Brimo als clients d’una terrassa de Barcelona dissabte
|
La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, ha advertit que les finances de la universitat es troben en una situació ‘límit i insostenible’. La UAB tancarà l’exercici del 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros, malgrat haver seguit ‘escrupolosament una política d’equilibri pressupostari’, ha dit Arboix en una compareixença pública. La rectora ha carregat contra el model de finançament públic del sistema universitari català, que utilitza el del 2011, i ha recordat que quan es va aplicar va suposar un ajustament de 60 milions d’euros —de 360 a 300 milions anuals— al pressupost de la UAB. Ha reclamat més recursos, per exemple, per al manteniment d’edificis i infraestructures del campus, amb un càlcul aproximat de vuit milions d’euros anuals i no els dos que rep actualment, així com partides per renovar docents. Dels prop de 1.500 professors permanents, hi ha 32 menors de 40 anys, a més de cobrir baixes per jubilació amb personal permanent. Arboix ha demanat ‘uns pressupostos que es trobin en els nivells de l’OCDE, que estan al voltant del 2 o 2,2%, mentre que el d’aquí està al voltant de l’1,5%’. Ha comparat la inversió pública en les universitats amb la d’altres comunitats autònomes com Andalusia que reserva 1.300 milions d’euros i Madrid 920, quan a Catalunya en són 750. La rectora, que avui ha presentat aquest diagnòstic en una sessió extraordinària del Claustre, ha instat la Generalitat que adopti ‘les mesures necessàries per dur a terme una millora immediata i sostinguda’ del finançament públic i que s’habilitin els mecanismes econòmics que reverteixin la situació econòmica. Així mateix, ha interpel·lat el parlament perquè ‘arbitri les normes adequades’ perquè el govern compleixi les mesures que permetin a les universitats públiques complir les obligacions que marquen les lleis i que la societat necessita. Arboix ha subratllat que la situació és extensible a la resta de centres públics de Catalunya i ho ha atribuït al model ‘caduc i ineficient’, i ha recalcat el paper generador i de transferència de coneixement que suposen per al desenvolupament social, tecnològic i econòmic de Catalunya.
|
La rectora de la UAB avisa que la universitat es troba en una situació ‘límit i insostenible’
|
La plantilla del FC Barcelona celebrarà aquesta tarda la vint-i-cinquena lliga i la trentena copa de la història blau-grana amb els afeccionats. A les 18h els jugadors sortiran en un autobús descobert del World Trade Center per fer un recorregut de vora una hora i mitja. Passaran per la plaça de Drassanes, l’avinguda del Paral·lel, la ronda de Sant Pau, el carrer Comte d’Urgell i l’avinguda de Sarrià, on el trajecte acabarà davant la plaça del doctor Ignasi Barraquer. Al llarg del recorregut hi haurà punts d’animació amb banderes, confeti, música ambient i pantalles: a l’inici de l’avinguda del Paral·lel, a la ronda de Sant Pau amb l’avinguda del Paral·lel, al carrer del Comte d’Urgell amb l’avinguda de Roma i a l’avinguda de Sarrià amb l’avinguda de Josep Tarradellas. Tot el recorregut de la rua es podrà seguir als programes especials d’Esport3 i de BarçaTV. A més de celebrar el doblet, la rua serà també un homenatge al capità Andrés Iniesta, que deixa el club a final de temporada. És per això que l’autocar també durà el lema ‘infinit Iniesta’. ⏳ Falten cinc hores per a l’inici de la rua dels campions. Tota la informació 👉 https://t.co/y6s5xZw0I0 👈 #7heChamp10ns pic.twitter.com/nzepRrDJTG — FC Barcelona 🏆🏆 (@FCBarcelona_cat) 30 d’abril de 2018
|
Així serà la rua que el Barça farà avui a tarda per a celebrar el doblet
|
Des que es va saber que el primer ministre d’Islàndia, Sigmundur David Gunnlaugsson, era un dels nombrosos implicats en el cas dels ‘papers de Panamà’, milers de persones han protesta dia rere dia a la capital del país, Reykjavík. Tot i que Gunnlaugsson va presentar la dimissió dimarts i va demanar la dissolució del parlament perquè es convoquin noves eleccions, els manifestants s’han continuat concentrant diàriament per a protestar contra la corrupció i les males pràctiques d’alguns polítics, ensenyant-los públicament targetes vermelles: 6th day of protest in #Iceland over #panamapapers pic.twitter.com/OheugbbsMC — Sigridur Tulinius (@sigridurtul) April 9, 2016 Avui mateix, milers de persones (5.500 segons les autoritats, 14.000 segons els organitzadors) s’han tornat a concentrar a la capital, en una protesta que arriba al sisè dia. 6th day of protests in #Iceland. Only 10 min in and already a huge crowd. This one could be big #cashljós – @Urdur pic.twitter.com/ONjCB1oqnN — Gissur Simonarson CN (@GissiSim) April 9, 2016 Day 5 of protest in #Iceland over #Panamapapers pic.twitter.com/iv8shjGUo5 @alvawordsmith — Sigridur Tulinius (@sigridurtul) April 8, 2016
|
Islàndia treu targetes vermelles als polítics pels ‘papers de Panamà’
|
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb. En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors. Què ha passat avui? La gestió centralitzadora de Pedro Sánchez de la crisi del coronavirus 2019 és cada vegada més qüestionada. Fins avui, Pablo Casado havia moderat les crítiques contra el president espanyol i havia fet amb el seu govern, però ara ja s’ha obert a confinar territoris, tal com va demanar ahir el president de Múrcia, un dels barons del PP. Casado ho ha dit amb la boca petita, però és un canvi de to important. El president del PP pot acabar donant suport a les tesis dels presidents Torra i Armengol, que fa deu dies que van demanar el confinament de Catalunya –encara sense autoritzar– i de les Illes –concedit–, imprescindible per a reduir els contagis i les morts. La presència i les tasques dels militars als carrers, molt marcada pels espectacles protagonitzats als ports i aeroports en unes tasques de desinfecció ràpides i amb molta presència de mitjans de comunicació, també és qüestionada. Mentrestant, el ministre Ábalos ha anunciat restriccions en el trànsit aeri, sense decretar encara el tancament dels aeroports malgrat l’evidència, com mostra aquest impressionant gràfic interactiu, de la influència determinant dels avions en l’expansió global del virus. Les crítiques contra la gestió de Sánchez no tan sols arriben del PP i des de l’independentisme. El president Puig no ha dubtat a criticar la centralització dels recursos sanitaris a Madrid i les mesures del govern espanyol, que considera ‘insuficients’, i ha enviat dos avions a la Xina –és previst que demà aterrin a València– perquè proveeixin els hospitals del País Valencià. Al gest de Puig, que contrasta amb l’actitud que manté el PSC, cal afegir la pressió que va exercir la presidenta Armengol pel confinament de les Illes. Al Principat, el Departament de Salut ha hagut d’aclarir una compra de material sanitari mitjançant l’empresa Basic Devices que va aturar-se per perill d’estafa. Tanmateix, finalment l’empresa ha aportat prou garanties i el govern ha mantingut el contracte signat la setmana passada. Mentre la Xina ha afluixat el confinament marcial de Wuhan, Itàlia sembla haver arribat al pic de casos i morts. Els 6.557 casos registrats i 793 defuncions d’abans-d’ahir, van passar a 5.560 i 651 morts ahir i a 4.789 casos i 601 morts avui, una reducció de prop de 2.000 casos en tres dies. Les jornades vinents veurem si es consolida i la part pitjor ja ha passat. El descens d’Itàlia contrasta amb l’augment de l’estat espanyol, i la diferència ara és mínima: 4.789 casos Itàlia i 4.321 a l’estat espanyol. L’estat espanyol es prepara per al pic. La Generalitat de Catalunya assegura que ha doblat la capacitat de les UCI i ha començat a fer impressions de respiradors en 3-D, mentre que avui la Comunitat de Madrid ja es troba saturada, amb uns quants hospitals a punt del col·lapse i ha hagut d’habilitar el Palau de Gel de Madrid com a dipòsit de cossos. A més, l’exèrcit espanyol ha trobat avis morts en residències. A Andorra, s’ha aprovat una llei tramitada amb urgència per a regular els estats d’alarma i emergència, a més d’un conjunt de mesures econòmiques per a afrontar la crisi. Les dades d’avui al país són preocupants. Al Principat els casos confirmats han fet un salt del 33%, amb 1.939 més i 94 mort. Al País Valencià hi ha hagut 25 morts aquestes últimes 24 hores, a més d’un a Catalunya Nord i un a les Illes. Al conjunt dels Països Catalans, s’han superat els deu mil casos confirmats (10.389) i hi ha 448 morts. Mentrestant, a Marsella un grup dirigit pel professor Didier Raoult ha provat un tractament amb malalts de la Covid-19 per a mirar de guarir la malaltia. És un dels assaigs que han començat aquestes darreres setmanes, juntament amb la cursa per a descobrir el vaccí del coronavirus 2019. Per una altra banda, l’FMI ha advertit que la recessió econòmica de la crisi serà igual o pitjor que la del 2008. L’editorial de Vicent Partal ‘La defensa de la sanitat pot ser la palanca per a canviar les nostres societats‘ La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘Ens fa més por l’economia que el virus’ Aquesta tarda hem sabut els principals resultats de la segona onada de l’enquesta Funcas sobre el Coronavirus, que recull l’opinió dels cinc primers dies feiners de l’estat d’alarma a Espanya. M’ha semblat interessant de comentar-los, encara que es refereixin a tot l’estat espanyol. És obvi que durant aquesta primera setmana, els ciutadans hem anat adaptant els comportaments i actituds respecte dels tres grans fronts de la crisi: el sanitari, l’econòmic i el social. Només em referiré a l’econòmic. Si teniu interès en tots, els podeu trobar a la web de Funcas. Sense dubte, allò que m’ha sorprès més és que, fent servir la mateixa escala de mesura (de l’1 al 10) que per a esbrinar el grau de preocupació pel contagi, quan als entrevistats els demanen quant els preocupa la situació econòmica de l’estat espanyol, els resultats mostren una preocupació superior en el cas de l’economia (9,1 enfront de 8,9). A l’editorial d’avui, Vicent Partal es refereix a unes paraules d’ahir del president Torra: ‘És la vida o l’economia’. Vet aquí la clau de volta del problema a què s’enfronten avui els estats. I observeu que ni els ciutadans no ho tenen gaire clar… Per una altra banda, l’impacte en l’ocupació és molt gran. Sobre aquest punt, a Funcas apliquen un sistema interessant. Calculen que el percentatge de desocupats que han declarat que no eren a l’atur abans de l’esclat de la crisi ha anat creixent a mesura que passaven els dies. Mireu. Dilluns passat, aquests nous desocupats representaven el 21% del total i divendres ja eren el 50%. El creixement de la desocupació és molt més ràpid que no el dels contagis… Quant a la gent amb feina, només una cinquena part (22%) afirmava divendres passat ‘continuar treballant amb normalitat al seu lloc de feina habitual’. Gairebé un terç (32%) deia que teletreballava, percentatge que entre els universitaris arribava al 52%. I vet aquí un fet curiós. A començament de setmana, entorn d’un 10% deia que era a casa ocupat, però sense teletreballar i divendres pràcticament ningú no es trobava en aquesta situació, cosa que sembla apuntar que aquesta estranya circumstància s’ha resolt amb l’aplicació de noves condicions de treball. Malauradament, l’enquesta no n’esmenta cap. Finalment, els percentatges d’entrevistats que van afirmar ser objecte d’un ERTO (6%) o haver tancat el negoci (5%) també van anar augmentant durant la setmana… i continuaran creixent. Cal agrair enquestes d’aquesta mena, per ajudar-nos a situar en el context en què ens movem aquests dies, d’enorme confusió… també en el terreny econòmic. La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços: – VilaWeb: Llibreries obertes en temps de coronavirus – BBC: Com les empreses es traslladen a oficines secretes enmig de la Covid-19 (en anglès) – The Atlantic: La idea de Dinamarca que podria ajudar el món a evitar una Gran Depressió (en anglès) – Clarín: Codogno, la zona zero d’Europa comença reviure (en castellà) – Le Parisien: Cloroquina: com es faran els assaigs clínics (en francès) – New York Times: La calor pot alentirel coronavirus, però no aturar-lo (en anglès) – Le Figaro: Per a alguns, és millor estar confinat tot sol que no mal acompanyat (en francès) – STAT: Què pot ensenyar Singapur als Estats Units sobre la resposta a la Covid-19 (en anglès) – Wired: Com els fotoperiodistes documenten la crisi del coronavirus (en anglès) Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui? – L’FMI avisa que la recessió pel coronavirus serà igual o pitjor que la de la crisi del 2008 – Un impressionant gràfic interactiu explica el paper clau dels avions en la crisi del coronavirus – El govern assegura que ha doblat els llits d’UCI del Principat – Aprovada per unanimitat la llei andorrana dels estats d’alarma i d’emergència – Oriol Mitjà mostra que la taxa de reproducció del coronavirus ja baixa, però que no n’hi ha prou – Un tractament fet a Marsella crea esperances de guariment de la Covid-19 però també crítiques – Avui comença a Catalunya la producció de respiradors amb impressió 3-D – Set consells per a passar el confinament amb els fills – Fabra i Cotino, ingressats a l’UCI per la Covid-19 – Carmen Calvo, ingressada per una infecció respiratòria, pendent de saber si té la Covid-19 – La Xina afluixa el confinament marcial de Wuhan després de dos mesos – Madrid habilitarà el Palau de Gel com a dipòsit de cadàvers per al coronavirus – El coronavirus, a punt de fer descarrilar els Jocs Olímpics de Tòquio Quin és el recompte actual d’afectats i morts? A tot el món, les darreres xifres són de 372.698 casos confirmats i 16.314 morts. Del total de casos, 101.383 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són: —La Xina, amb 81.093 casos i 3.270 morts. —Itàlia, amb 63.927 casos i 6.077 morts. —Els Estats Units d’Amèrica, amb 41.569 casos i 504 morts. —L’estat espanyol, amb 33.089 casos i 2.207 morts. —Alemanya, amb 29.056 casos i 118 morts. A l’estat francès hi ha 19.856 casos i 860 morts. Als Països Catalans hi ha 10.389 casos i 448 morts. —Al Principat, 7.864 casos i 339 morts (1.939 casos i 94 morts més que no ahir). —Al País Valencià, 1.901 casos i 94 morts (297 casos i 25 morts més que no ahir). —A les Illes, 400 casos i 10 morts (69 casos i 1 morts més que no ahir). —A Catalunya Nord, 93 casos i 5 morts (15 casos i 1 morts més que no ahir). —A Andorra, 131 casos (19 casos més que no ahir). *No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe. Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà: – L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha? – Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure – Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus? – Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç? – Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons? – Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil? – Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars – Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19? – ‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir? – Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana – Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya – Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears – Vegeu la informació del Govern d’Andorra – Vegeu la informació de l’estat espanyol – Vegeu la informació de l’estat francès – Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
|
Report diari sobre el coronavirus: la centralització de Sánchez s’esquerda i creixen les crítiques contra la seva gestió
|
Tomàs Alcoverro era, fins al gener, el corresponsal que feia més temps que estava a l’Orient Mitjà. La revolució islàmica de l’Iran, la guerra del Golf Pèrsic, el conflicte entre l’Iran i l’Irac, els enfrontaments entre Israel i Palestina, l’atac dels Estats Units a l’Irac, les primaveres àrabs i la guerra de Síria són alguns dels fets històrics que ha explicat en les seves cròniques a les pàgines de La Vanguardia. Ara s’ha jubilat i ha escrit el seu cinquè llibre, ¿Por qué Damasco? (Editorial Diéresis). Ha rebut nombrosos premis de periodisme per la seva trajectòria. Viu a cavall entre Barcelona i Beirut, on es va comprar un pis per poder quedar-s’hi i explicar la guerra. Ha estat escèptic amb les primaveres àrabs, es mostra crític amb el discurs de la solidaritat i de l’acolliment dels refugiats sirians i explica amb un punt de nostàlgia com ha canviat l’Orient Mitjà d’ençà que hi va arribar, el 1970. —Per què Damasc? —És la feina que he fet aquests últims anys, des de les primaveres àrabs fins a la guerra de Síria. Crec que són els anys més importants de l’època moderna de l’Orient Mitjà. El títol, què us sembla? —Intrigant. —La pregunta no té resposta. Explico com ha quedat l’Orient Mitjà i la seva gent després de les primaveres àrabs. —Us heu mostrat escèptic amb les primaveres àrabs. —No sols escèptic, sinó que em semblava una mica complicat. Però el coneixement que en tinc és parcial i fragmentat. No considero que pugui explicar gairebé res. Aquells que creuen que entenen l’Orient Mitjà és perquè els l’han explicat malament. —Us vau comprar un pis a Beirut amb la guerra començada. —Quan vaig arribar a Beirut ja hi havia dues parts. A l’est, hi vivien els cristians, i a l’oest, els musulmans sunnites. Després es van constituir els xiïtes, que encara no havien tingut la força que els va donar la revolució de Khomeini el 1979. Aquestes zones cada vegada són més consolidades i homogeneïtzades. L’excepció és el barri de Hamra, on em vaig comprar el pis. Hi ha una certa barreja de tarannà i de llibertat de costums, però això es va acabant. El món de les diversitats es va enfonsar fa molt de temps. Només en queda a Beirut. —Ara que l’exèrcit sirià ha conquerit Alep, el final del conflicte és més a prop? —No. La guerra continuarà. I a Alep, vés a saber. El front tampoc no està definit, n’hi ha diversos i en canvi constant. És evident que el govern de Síria ha guanyat i que els rebels han perdut, però no podem saber fins a quin punt. —Síria és un banc de proves de l’equilibri de poder de les potències internacionals? —Sí, es pot veure així. Sense Rússia, ni l’Iran ni els xiïtes de l’Hesbol·là, l’exèrcit de Síria no hauria pogut conquerir Alep. L’exèrcit sirià té un problema de falta de mà d’obra perquè els milicians fa sis anys que hi són i estan esgotats. Entre els refugiats hi ha una bona quantitat de nois que s’escapen per no haver d’anar a l’exèrcit. —Com la veieu, la qüestió dels refugiats? —Malament. Em sembla que és totalment manipulada. Els polítics europeus han trobat un gran tema per a la seva propaganda. No veig gaire clar tot això de la solidaritat. Hi ha una cosa molt demagògica. Dir que vinguin però no amb quins recursos comptaran. Obrir les portes de bat a bat, però després hi haurà recursos per a poder mantenir aquesta gent? Se’ls podrà donar una atenció mínima? O potser només es diu perquè hem de ser humanitaris? És una cosa molt manipulada, en sembla podrida i em fa fàstic. Tothom vol fer-se la fotografia amb els refugiats sirians. Tothom se n’aprofita. Com aquells de les ONG que van a fer-se fotografies a l’Àfrica. —Què proposeu? —Jo estic d’acord amb el que diu el govern de Damasc. No hi haurà solució fins que no s’armin i ja no es donin més diners als rebels. Si s’acabés la guerra, això es podria, si no resoldre, aturar. Vull aclarir una cosa: Síria és un país de vint-i-dos milions d’habitants i la majoria de sirians són a Síria. Hi ha un fet del qual no es parla gaire, que són els desplaçats interiors. Són uns cinc o sis milions. Fotografia: Editorial Diéresis —Us vau entrevistar amb Baixar al-Assad no fa pas gaire. —Em va costar molt de temps. Al final ho vaig aconseguir mitjançant algunes pressions i unes quantes caramboles, i uns parlamentaris de Brussel·les també m’hi van ajudar. —Va ser una trobada tensa? —No, em va sorprendre. Em va rebre en un palau petit on sol veure’s amb visitants. És una persona molt atenta, parla amb molta claredat i una mica com tu vols que parli. Els àrabs occidentalitzats saben la manera de vendre’s i d’explicar-se. Té un discurs per a l’interior i un altre per a l’exterior. És un home tranquil i segur, crec que es pensa que és providencial. Li vaig preguntar si creia que a l’Orient Mitjà, després de tantes guerres, la política és ‘o em maten o et mato’. I em va dir que sí. —Estat Islàmic va perdent terreny. —Van perdent territori, però no en veig clar el final. Anem de sorpresa en sorpresa. Ningú no havia imaginat les primaveres àrabs. Ningú no havia imaginat que acabessin com han acabat. Ningú no havia imaginat que el govern d’al-Assad durés tant de temps. Els grups islàmics són finançats des del 1980 per l’Aràbia Saudita. Cada dia hi ha més totalitarisme. En aquest moment, Estat Islàmic és la flor més exquisida perquè té un territori. Amb el temps el deixarà de tenir, però a quin preu? Al preu d’haver de matar molta gent. A Mossul hi ha encara un milió de persones. En aquestes guerres, la població fa de carn de canó. A la llarga, tinc molta por que els quedarà la gran arma ideològica del terror. Serà una arma molt difícil de guanyar. —El laïcisme i la igualtat han estat els grans perjudicats? —Van de caiguda. No es parla d’això, és un tema tabú. El laïcisme cada vegada és més dèbil. A Egipte, quan hi va haver el cop d’estat del general al-Sisi, hi ha haver una escabetxada de la Confraria dels Germans Musulmans. Abans, molta gent que duia barba se l’havia afaitada. En general, hi ha la voluntat de no desentonar per una necessitat de sobreviure. —Com ha canviat el periodisme des de la vostra arribada a l’Orient Mitjà? —Al principi, la transmissió de les cròniques amb el tèlex i les línies eren molt insegures. De tant en tant, s’encallava i això m’ha causat moltes frustracions durant la meva vida. Ara és més fàcil, però la gent explica el món tancada des de casa. Francament, sóc incapaç de dir què és el periodisme. He viscut una època més o menys reposada, ara la tecnologia ho ha trasbalsat tot. Us en poso un exemple. El moment clau de la guerra del Líban va ser la sortida del Iàssir Arafat (líder palestí) de Beirut. Aquesta crònica no va arribar mai a Barcelona perquè els tèlexs van deixar de funcionar a les quatre de la tarda! —No es podia fer per telèfon? —Era molt difícil. —Vau viure en una ciutat en guerra durant quinze anys. —T’hi has d’adaptar. La guerra de Beirut era urbana, perillosa per les guerrilles, però no hi havia bombardejos. Malgrat tot, no va faltar mai res ni hi va haver penúries alimentàries. Quan es començava a fer fosc, se sabia que els tirotejos augmentarien. Hi havia unes certes regles que solien complir-se. A les quatre de la tarda, tothom es tancava a casa. Si vivies a un àtic, valia més baixar uns quants pisos. Si es combatia prop de casa teva, era millor allunyar-se de les finestres. Al principi, els libanesos comptaven els dies de la guerra com un combat de boxa, creien que duraria poc. I va durar quinze anys. —Com van reaccionar els habitants de Beirut? —Les relacions humanes es van estrènyer. Quan la gent té por es necessita més. Quan es va acabar la guerra, hi havia gent que tenia nostàlgia. —Quines dificultats destacaríeu d’informar sobre una guerra? —Saber qui és qui és molt difícil. I qui va contra qui. —Costa no identificar-se més amb un bàndol que amb un altre? —Si tu vius en un lloc amb aquella gent, és inevitable. Jo m’havia identificat amb la gent de meu barri. —En aquesta guerra, quin era el principal risc? —El descontrol i la gran anarquia que hi havia als carrers. L’exèrcit del Líban no va entrar en la guerra. Hi havia un estat, una autoritat i una policia. Però no feien res. Tot això et donava un art per a sobreviure. I també havies de vigilar on estaves, com ara a Síria. A Alep hi ha un 80% de la ciutat que està bé i un 20% que està destruïda. —Els contrastos de la guerra. —Sí. A Beirut era igual. Els cinemes del meu barri funcionaven. Érem a un quilòmetre del front, i això ja feia la vida molt diferent. És molt difícil de descriure, de transmetre i d’entendre aquest contrast. —Ara us heu jubilat, però us en torneu a Beirut. —Estic jubilat des del gener, però continuaré escrivint alguns articles al diari. Vull continuar-hi anant i fer-hi tant com pugui.
|
Alcoverro: ‘Hi ha una cosa molt demagògica amb tot això de la solidaritat amb els refugiats’
|
Els primers torns de paraula de la moció de censura han estat un conjunt de retrets entre el poraveu del PSOE, José Luís Ábalos, encarregat de defensar la presentació del text, i el president del govern, Mariano Rajoy, que podria estar vivint les últimes hores en el càrrec. El dirigent socialista ha justificat la moció de manera íntegra amb la sentència del cas Gürtel, i li ha demanat la dimissió: ‘Ha enfonsat la dignitat de la seu que ocupa, no ha tingut ni la decència política de dimitir’. Segons Ábalos, el PP ‘no ha fet res en aquests anys’ i ‘no ha demanat perdó’ i per tant, amb la sentència a la mà, creu que les ‘sospites són certeses’ i ara cal fer fora el PP de la Moncloa. Ábalos ha criticat el govern espanyol per qüestionar la sentència i no respectar la independència judicial. ‘Portem tres sentències de Gürtel i totes en la mateixa direcció’, ha manifestat. També s’ha dirigit a la resta de partits per tal de buscar el seu sí. ‘Què fareu, col·laborar amb la impunitat, ho encobrireu i compartireu l’assumpció de responsabilitats?’, s’ha preguntat Ábalos ha dit que es tracta de la ‘moció de la dignitat’ per deixar clara la reprovació de la cambra a les pràctiques del PP. Per això, entén el PSOE, no pot ser una moció instrumental per convocar eleccions, tal i com proposa Ciutadans. ‘Es tracta de deixar clar la reprovació a tot un sistema, primer això i després eleccions, sinó serà impunitat’, ha manifestat davant l’hemicicle. El secretari d’Organització diu que la sentència de la Gürtel ha acreditat que ‘el PP és Gürtel i Gürtel el PP’ i que ha generat una lògica indignació en la ciutadania i ha ‘deteriorat la imatge d’Espanya’. Tabéa criticat el PP per qüestionar les decisions dels jutges i ha dit que això no és un ‘bon exemple’ per a Europa. ‘Interpretació lliure i manipulada’ Segons Mariano Rajoy, els arguments de la moció de censura es basen en una ‘interpretació lliure, interessada i manipulada d’una sentència judicial’ que a més ‘no és ferma, ni unànime’. Pel president espanyol, la moció del PSOE diu el contrari de la sentència, on ‘no hi ha cap línia que contingui una condemna penal al PP o al govern espanyol’. En aquests sentit el president espanyol ha destacat que la sentència no condemna cap membre en actiu del PP ni estableix ‘cap responsabilitat penal’ del PP, sinó ‘només civil’ per uns fets que van tenir lloc ‘en dos ajuntaments fa 15 anys’, fet que implica que el partit no tenia cap coneixement dels fets delictius. Per aquest motiu ha emplaçat els socialistes a retirar la moció de censura i ha recordat als socialistes que ells també tenen han tingut persones condemnades per corrupció a les seves files. ‘Es posaran una moció de censura a vostès mateixos quan arribi la sentència dels ERE?’ ha preguntat abans de recordar el suposat cas de la caixa B del PSPV. ‘Estan en condicions d’assegurar que vostès s’han presentat a les eleccions sense cap mena de finançament il·legal?’.
|
El primer ‘round’ de la moció de censura acaba amb un encreuament de retrets entre PP i PSOE
|
Com es va interessar per la investigació i, especialment, per la neuroanatomia comparada? Vaig estudiar medicina just després de la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra i l’ocupació alemanya, moltes universitats holandeses van tancar, i això va ocasionar una enorme afluència d’estudiants a la universitat després de la guerra. A causa de la limitada capacitat dels centres hospitalaris per a acollir estudiants, calia esperar al voltant d’un any entre el final de la formació teòrica i l’inici de les pràctiques clíniques. En aquell moment, vaig decidir explorar l’Institut Central per a Investigació del Cervell . Hi passava per davant cada dia camí del departament d’Anatomia, però la porta sempre era tancada i tenia un aire misteriós. Un dia vaig decidir cridar i va passar que només hi havia dues persones treballant, un tècnic i un administratiu. El director del centre havia estat el mundialment conegut professor C. U. Ariëns Kappers, que havia mort sis anys abans, el 1946. Després de la seua mort, l’Institut va quedar en un estat de letargia. Els dos «supervivents» van ser extremadament amables i em van mostrar l’Institut, incloent-hi la immensa col·lecció de cervells i la biblioteca del professor, de qui em van parlar amb el màxim respecte. Em vaig quedar profundament impressionat. Com a estudiant de medicina, en aquell moment estava més o menys familiaritzat amb el cervell humà, però llavors vaig tenir l’oportunitat d’observar el de tota mena de vertebrats. Gradualment em vaig adonar que tots aquells cervells, per diferents que foren en grandària i forma, compartien un pla estructural bàsic. Aquell va ser el començament del meu interès en la investigació en neuroanatomia comparada. Actualment no és comú trobar metges amb un interès i un coneixement tan ampli sobre evolució del cervell. Quins van ser els seus primers passos en aquest camp? Quan vaig acabar els estudis de medicina, vaig aconseguir un contracte en l’Institut i vaig començar a treballar en la tesi doctoral. El fisiòleg Jaap Segaar estava estudiant el substrat neural del comportament reproductor de l’espinós de tres puntes, un petit peix teleosti. El mascle d’aquesta espècie té un comportament reproductor molt interessant: construeix un niu on la femella diposita els ous que ell fertilitza, i després de fer-lo cuida i defensa el niu. Segaar va descobrir que quan s’elimina el telencèfal, el peix comença a construir el niu cavant un clot, però no sap com continuar. Com a fisiòleg, Segaar no coneixia l’estructura microscòpica del cervell i em va demanar ajuda. Aquest es va convertir en el tema de la meua tesi doctoral. Vaig descobrir que el desenvolupament del prosencèfal (cervell anterior) de l’espinós i altres peixos teleostis és molt diferent del de la resta de vertebrats i aquesta diferència afecta considerablement la interpretació de la seua organització. A més d’estudiar medicina, vaig seguir uns quants cursos de zoologia. Aquest doble interès, com a metge i com a biòleg, m’ha acompanyat al llarg de tota la meua carrera; unes vegades em centre completament en un problema biològic i d’altres en un de mèdic. Per això m’autodenomine bicomponential . Què li diria a un jove estudiant interessat en els estudis comparats? Quan em vaig iniciar en la neuroanatomia comparada, molta gent em va dir pretenent donar-me un bon consell: «Però Rudolf, què estàs fent? Tens una esposa i dues xiquetes menudes. Has de pensar en el teu futur i el que fas és una bogeria. La neuroanatomia comparada no té futur, perquè ja està tot fet i tot sabut.» Tres anys després, vaig fer una estada d’un any com a postdoc als EUA. Tan sols havia fet la tesi doctoral i vaig anar al congrés de la Societat Americana d’Anatomia; allí set directors de departament em van oferir feina, però vaig decidir tornar a Holanda. En aquell moment, els estudis comparats eren un boom als EUA. La ciència és tremendament susceptible a la moda. En un moment donat, una disciplina és moda i més tard deixa de ser-ho i ningú pot dir amb certesa per què. Per tant, és molt difícil aconsellar els joves que facen una cosa o una altra. El meu consell és: fes el que t’agrada i espera el millor. Vostè va escriure un llibre de text de neuroanatomia humana que s’ha convertit en una referència imprescindible en les facultats de medicina d’arreu el món (s’ha traduït fins i tot al xinès i al japonès). Una cosa que fa a aquest llibre especial és que inclou nombroses dades d’investigació del cervell de diferents animals, incloent-n’hi de no mamífers. Què aporten els estudis comparats a la comprensió del cervell humà? Explicar neuroanatomia humana o escriure un llibre sobre el tema per a metges és sempre un compromís. El cervell humà és tan ultracomplex que és indispensable disposar de figures d’alta qualitat, per això apareix l’artista Christiaan van Huijzen com a coautor del llibre. El cervell és el producte de dos processos altament interrelacionats: ontogènia i evolució. El coneixement d’aquests processos i la seua interdependència és conditio sine qua non per a la comprensió del cervell humà, però el temps en les classes o l’espai en els llibres per a tractar aquests temes és limitat. He ensenyat neuroanatomia humana durant 25 anys i fins al final de la meua carrera he bregat amb el problema d’explicar el cervell de manera que els estudiants no es limiten a memoritzar. Pots saber que això està ací i allò està allà, però «entendre» és extremadament difícil. Les classes i llibres sobre la matèria també han d’incloure el significat funcional i les implicacions clíniques de les estructures descrites. Per tant, aquest és el dilema, explicar com és el cervell, incloure informació suficient sobre aspectes funcionals i clínics i, a més, donar una idea de la seua ontogènesi i evolució. Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode. Loreta Medina. Catedràtica Serra Húnter del departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida. Ester Desfilis. Professora Serra Húnter del departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida. Què és Mètode?
|
Rudolf Nieuwenhuys: ‘La ciència és tremendament susceptible a la moda’
|
El secretari general de la Crida Nacional per la República, Antoni Morral, defensa que una ‘desobediència civil planificada, organitzada i massiva és una opció a tenir molt en compte’ per a respondre a les possibles condemnes al judici contra el procés. En una entrevista a l’agència Efe, Morral denuncia que la sentència del Tribunal Suprem espanyol vindrà d’un judici polític contra ‘l’exercici de sobirania que van fer més de dos milions de persones l’1 d’octubre’ de 2017, i defensa que l’únic veredicte just seria l’absolució dels dirigents del procés que han estat jutjats. Si finalment hi ha condemnes, segons Morral, la resposta de la societat catalana ‘no pot ser una manifestació més’, sinó que ‘ha de ser alguna cosa més’. En aquest sentit, insisteix en la desobediència civil, la qual haurà de ‘gestionar-se de manera coordinada perquè sigui efectiva’. ‘Es tracta de guanyar, cal mirar que totes les accions siguin com més efectives millor’, reflexiona. Morral, que és diputat de JxCat, s’ha mostrat d’acord amb la idea que hi ha d’haver una ‘mobilització constant i permanent’, encara que els detalls s’acabaran de concretar de manera ‘consensuada’ entre les diferents forces sobiranistes. ‘Caldrà buscar el consens, aquí hem de ser-hi tots.’ Morral explica que ‘hi ha converses en aquest sentit’ per a preparar una ‘resposta unitària i de país’ a la qual se sentin cridats sectors ‘molt més enllà’ de l’independentisme. Sigui com sigui, diu, la resposta a la sentència ‘ha d’estar a l’altura d’aquest judici polític’ al Suprem i ha de ser ‘massiva, contundent, de rebuig, per clamar justícia’. Més enllà de la resposta al carrer, Morral recalca que la reacció de les institucions catalanes a una eventual sentència condemnatòria haurà de tenir ‘un suport social important’, perquè, si no, serà ‘molt vulnerable’. I argumenta: ‘Exigir a les institucions que facin coses que no tenen el suport social al carrer és molt arriscat perquè podem perdre també el poder autonòmic que tenim en aquests moments.’ Per això, demana de no fer passos en fals després de la sentència, que abans que res cal gestionar la situació ‘de la millor manera per a no perdre’. Morral posa èmfasi en el fet que la societat civil és qui ha d’exhibir la màxima ‘fortalesa’, perquè ‘aquesta és la identitat i l’ADN de la revolta catalana’. ‘Hi ha d’haver una majoria social convençuda que ha de sortir al carrer i respondre de manera contundent a una sentència condemnatòria’, insisteix. Sobre la Diada de l’Onze de Setembre, Morral opina que enguany hi ha ‘molts més motius’ per a ‘sortir massivament’ a reivindicar al carrer les reclamacions sobiranistes, en vigílies que es conegui la sentència del judici contra el procés, ‘malgrat que costi trobar estratègies compartides’. ‘Aquest Onze de Setembre ens hauria de convidar a tots a manifestar-nos amb contundència, clamant llibertat, justícia i autodeterminació’.
|
La Crida proposa ‘desobediència civil organitzada i massiva’ si hi ha condemnes
|
El vuitè festival de narració oral Munt de Mots comença avui a la Sala Luz de Gas. El programa d’actes s’allargarà fins dissabte i ocuparà diversos espais culturals de Barcelona. El lema d’enguany, ‘Contes per construir un país’, té una certa relació amb l’actualitat catalana. ‘L’objectiu de la política és fer un món millor, però primer cal imaginar-lo i la narració oral és una bona eina’, explica Rubén Martínez, director del festival. ‘A través dels contes es construeixen noves realitats.’ Malgrat que el mot conte remet automàticament a la infantesa, la narració oral per a adults és un art mil·lenari i per això la majoria d’activitats van adreçades a tots els públics. És el cas de les conferències que es duran a terme a la Biblioteca Vila de Gràcia, que tractaran sobre temes tan diversos com la tradició oral africana o els conflictes en l’adolescència. Una de les propostes més esperades és la marató de contes infantils, que enguany es farà dissabte a partir de les onze del matí a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. ‘Els nens mantenen l’atenció durant les tres hores i potser s’hi quedarien més estona i tot’, diu Martínez. Els assistents a aquest acte poden col·laborar amb el Banc d’Aliments, que recollirà productes a l’entrada. Entre les activitats adreçades a la mainada, el festival també impulsa la iniciativa Contes als hospitals: paraules sanes. Diversos narradors s’adrecen a les plantes infantils de centres com el de la Santa Creu, Sant Joan de Déu o el Clínic per tal d’acostar la narració oral als qui no poden anar al festival. ‘És una experiència molt gratificant. Els narradors només necessiten el cos i la veu, i per això aquestes activitats es poden dur a terme en hospitals sense cap problema’, assegura el director de Munt de Mots. Els contes no tenen límits, ni tan sols pel que fa a la llengua. En la sessió Cuentae Linguae, els narradors convidats expliquen els relats en l’idioma del seu país d’origen. L’objectiu és d’arribar a captar l’essència d’una història a través del llenguatge no verbal. A més a més, el festival procura construir espais per a la comunicació de tu a tu en una societat en què cada vegada es troba més reduïda. ‘Avui dia, els nostres amics són fotos de Facebook o grups de WhatsApp, i no pas veus, abraçades ni cossos’, diu Rubén Martínez. L’acte inaugural es farà aquest vespre de 20.00 a 22.00 a la sala Luz de Gas, amb entrada lliure. S’hi podran veure actuacions com la del cubà Aldo Méndez i la cantant catalana Meritxell Naranjo. Podeu consultar tota la programació del festival ací.
|
Barcelona es converteix en el país dels contes
|
El programa de La Setmana de la UNESCO 2017, batejada enguany sota el lema “La UNESCO, un anhel de pau ferm i constant”, tornarà a demostrar el compromís de la Xarxa Civil UNESCO a Catalunya amb els ideals, principis i objectius de la UNESCO. Entre el 11 i 18 de novembre, estan previstes entre conferències, tallers, sessions informatives i ofertes culturals sobre les temàtiques més variades: desenvolupament sostenible, economia solidària, patrimoni cultural immaterial o els reptes de la robòtica, entre altres. La setantena d’activitats previstes, una xifra notablement superior a l’edició de l’any passat, demostra la vitalitat de moviment UNESCO a Catalunya. En aquest marc, la seu dels Amics de la UNESCO a Barcelona (Carrer Mallorca, 207) albergarà la tradicional Trobada de Tardor de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO (FCACU), durant la qual es farà el lliurament dels 8è premis Fem Cultura amb els colors de la UNESCO. La cita, dissabte 11 de novembre (10:00h), servirà per reflexionar sobre els projectes de la FCACU en els cinc àmbits que l’entitat té definits com a prioritaris: educació, cultura i patrimoni, cooperació i solidaritat, ciència i medi ambient, i diàleg interreligiós. Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
|
La Setmana de la UNESCO reivindicarà el Turisme Sostenible
|
Els presoners polítics han abandonat el Parlament de Catalunya passades les vuit del vespre, després de gairebé dotze hores de permís penitenciari, mentre els assistents cantaven ‘Els segadors’. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, i Dolors Bassa han baixat l’escala noble del parlament per ser acomiadats pel president Quim Torra i el president Roger Torrent, hostes de la seva jornada de llibertat vigilada. ‘Adeu siau!’, ha dit Torra mentre els presos polítics s’enfilaven a les furgonetes blanques que els duran a la presó de Lledoners i Puig de les Basses. Abraçades no efusives, cap plor i certa serenor en el moment de l’arreveure, després d’una jornada intensa, on hem vist com mig govern català tornava a la presó, seguit per la policia penitenciària, i el govern substitut debatia el seu futur, pressionat per la justícia espanyola. Un futur que sembla que arribarà si més no fins a l’estiu. No hi ha, sembla, trencament immediat. La jornada també ha servit per a veure com una imatge es repetia una vegada i una altra: cues de gent que volia abraçar i tocar els presoners polítics quan acabaven la seva intervenció a la comissió de l’155 on havien estat invitats. Era el públic, que es rellevava per a cada ponent. Com ja va passar al Suprem, és Josep Rull qui ha aconseguit emocionar més els presents en el seu discurs final, que ha acabat així: ‘Faig política perquè vull que els meus fills es facin grans en un país on per haver defensat pacíficament les meves conviccions no vagis a la presó.’ Aquesta tarda molts ulls han acabat humits. Però les llàgrimes no eren tan sols d’emoció. La presència dels sis consellers ha servit per a constatar que els diputats presos parlen millor, amb més coneixement, profunditat i preparació que molts dels actuals. Les intervencions dels presos dins la comissió s’han mogut en quatre eixos. El sentimental (‘A mi m’han de parlar de trencar famílies?’, deia Junqueras), el polític (‘Ho tornarem a fer’, deia Romeva, citant Cuixart), l’actualitat política (‘A la presó hi ha més humanitat que la que desprenen els de Ciutadans’, deia un contundent Turull) i el tècnic (sobre què va significar el 155). Segurament ha estat Dolors Bassa qui ha sabut explicar millor, i en un parell de paràgrafs, la magnitud de la tragèdia. El 155, el traspàs de l’autonomia a les mans estatals, no va servir per a escapçar l’independentisme, sinó per a perjudicar els més desfavorits. ‘Va haver-hi endarreriment de noves places per joves migrants, que van dormir setmanes en despatxos del departament. Es va aturar un pla de millora de la gent gran i la millora de consells de participació de gais, es va retardar l’aprovació de plans integrals del poble gitano. Es va impedir l’aprovació de 140 milions d’ajuts a la promoció d’habitatge social. Va haver-hi retards en la signatura de 400 contractes endarrerits, i retards en la signatura de 600 pròrrogues de contracte. Retard de pagaments a 500 entitats socials, que anaven a 900.000 persones, amb un total de 300 milions d’euros, amb tots els problemes de tresoreria que va implicar. El pressupost afectat del 2018 va ser de 800 milions d’euros. Per això, el 155 va ser un error. Volien usurpar les institucions, però van afectar la gent.’ Però la jornada, pensada per a fiscalitzar el 155, no ha pogut defugir, tampoc, el trencament entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana d’ahir al vespre, que fa perillar, no tan sols la unitat independentista, sinó també el pressupost. Ex-diputats carregats amb patracols entraven als despatxos del parlament per pressionar als partits, perquè no s’atrevissin a trencar el pressupost. I alguns consellers no s’han pogut estar de parlar-ne, de la crisi entre Junts i ERC. ‘Fa gairebé vint-i-set mesos que sóc a la presó i em sento amb el dret i l’obligació de dir que tornem a posar el país al centre del debat polític i que abandonem estratègies partidistes i tacticisme’, deia Forn. ‘Deixem l’orgull i agafem la bandera de la unitat i la dignitat’, deia Turull. Com recordava Romeva, els presos polítics ‘hem deixat les institucions, però no hem deixat la política’. Eleccions, abans de l’estiu Als passadissos les conseqüències del trencament del govern Torra també circulaven entre membres dels partits, assessors, i diputats. La versió que s’imposa entre les fonts consultades descarta unes eleccions immediates. Les eleccions serien abans d’estiu. Torra no seria diputat, però si president, fins que el Suprem no acabi dictant sentència ferma. La tarda, però, ha anat plena de versions: ‘Hem de fer fora els consellers d’ERC. Governar tots sols i aprovar el pressupost que gestionarem tots sols. Prou de rebre perdigons. Hem de reaccionar. ERC mereix un càstig’, deia un assessor de Junts per Catalunya. ‘Els convergents, o com es diguin ara, no poden fer res més que l’opció Torrent. Aguantar Torra de president, però no de diputat. I que Junts i ERC aprovin el pressupost i governin junts’, deia una veu d’ERC. ‘No convocarem eleccions ara, però abans de l’estiu sí. Això no aguantarà més. Quan Torra caigui definitivament, nosaltres no podem donar suport a cap altre candidat, hi haurà eleccions. Calcula abans d’estiu. Al final, Andreu, aquest govern es va crear per aixecar el 155 i recuperar càrrecs. Càrrecs i prou. Cap programa ni estratègia. I ara tot això es nota’, afirmava una veu de Junts per Catalunya. I una font acostada a Torra insistia en la mateixa idea: ‘Eleccions abans de l’estiu. Torra president fins aleshores. O fins que el Tribunal Suprem acabi fent sentència ferma.’ I Puigdemont? ‘Puigdemont ahir deia una cosa i avui en diu una altra’, afirmen, sense especificar, fonts afins al president Torra. Així doncs, mentre mig govern torna a la presó, el govern del substitut viu les hores més tenses de la legislatura. A les portes del parlament el president Torra, i el president Torrent, s’abracen als presos polítics, que se’n van envoltats de policia, cap a les furgonetes blanques. Deixen enrere Torra, Torrent, i una tensa llibertat.
|
Mig govern torna a la presó
|
Ahir es va fer l’acte de signatura de cessió dels Fons Joan Sales a la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans. Van signar el document la filla, Núria Sales Folch, de vuitanta-quatre anys, i el president del IEC, Joandomènec Ros. Amb mirada atenta i somriure mig de satisfacció mig de trapelleria, Maria Bohigas, néta de Joan Sales i actual responsable de l’editorial que va fundar el seu avi, Club Editor, es mirava l’acte protocol·lari. En acabat, el pensament sorneguer de Maria Bohigas se li escapava (o no) per les comissures dels llavis. Després d’argumentar que considerava que la Fundació Rodoreda era el lloc més adequat per a dipositar el fons, pel bon funcionament i per una qüestió d’afinitat, de trobar-se de costat Rodoreda i Sales, l’escriptora i el seu editor, i també apuntar que seria interessant de reunir-hi més fons, com el de Joan Oliver i Francesc Trabal, per dibuixar una generació i uns fets compartits i maneres d’afrontar-los plenes de contradiccions, Maria Bohigas, dèiem, va deixar anar: ‘També hi ha una certa malícia, en aquesta decisió, que els papers de Sales quedin dipositats al IEC.’ Malícia? I Maria Bohigas va aclarir: ‘Ho dic perquè el Joan Sales novel·lista i editor es prenia l’autoritat del IEC com una cosa relativa, diguem-ne. Això ha donat peu a la llegenda negra del Sales d’anar contra la llengua, cosa que no és certa. Sales tenia obsessió i sentia passió per la llengua. Això és evident. I dic malícia en el sentit que, que un home crític amb la norma trobi refugi en el “Vaticà de la llengua catalana” no deixa de tenir un punt de divertit.’ Contingut del fons I què conté el Fons Joan Sales? Josep Massot i Muntaner, patró de la fundació, va dir: ‘Un fons tan important com el que rebem avui, que és el d’un gran escriptor i un gran editor, no l’havíem tingut mai.’ I va recordar que la Fundació Mercè Rodoreda acull, entre més, l’arxiu de Mèxic de Lluís Nicolau d’Olwer i també recentment els papers de Joaquim Molas. Massot i Muntaner va esbossar les tres parts de què es compon el fons: una de situada a l’època de la República i la guerra del 1936-1939, on es destaca la correspondència familiar, sobretot les cartes que Sales escrivia als seus pares i a Núria Folch, la seva esposa, durant la guerra. També s’hi apleguen les cartes que va escriure a Mercè Figueras, amiga que compartia sanatori amb Màrius Torres. La segona part conté el fons de l’exili, entre el 1939 i el 1948. En aquest punt, Massot i Muntaner fou ben expressiu: ‘D’aquesta època trobem material divers, superinteressant: salconduits, permisos, la carta per a demanar de tornar; els quaderns de Coyoacán, que són uns manuals elaborats per Sales quan feia classes, amb dibuixos i tot. També els originals de les Poesies estonianes, en francès, que més endavant van esdevenir el llibre de poemes Viatge d’un moribund. Hi ha Cartes a Maria Planes (directora del sanatori de Puig d’Olena) i a Mercè Figueras sobre la publicació pòstuma de l’obra de Màrius Torres i algunes publicacions de l’època.’ I a la tercera part, que han anomenat ‘el retorn’, del 1948 fins a la seva mort, el 1983, hi trobem un seguit d’epistolaris: amb Llorenç Vllalonga, Xavier Benguerel (l’escriptor i soci fundador de Club Editor), Joan Fuster, Ferran de Pol, Bernard Lesfargues i David Rosenthal. I correspondències més breus amb escriptors com ara Carles Riba, Salvador Espriu, Maria Antònia Oliver i Jaume Vidal Alcover. També conté la documentació que Massot i Muntaner ha trobat més interessant, la que fa referència a l’escriptura i a diverses edicions i versions d’Incerta glòria en unes quantes llengües. A l’estat espanyol la novel·la estava asfixiada per la censura, però en la versió francesa, lliure de censures, la novel·la no feia sinó créixer. En aquesta part també es conserva la correspondència amb agents literaris i autors estrangers de Club Editor, la correspondència que va tenir amb Mercè Rodoreda, a l’abast del públic per a l’edició que en va fer fa pocs anys Club Editor, i tota la seva obra publicada. Núria Sales signant. Al seu costat, Joandomènec Ros. Al fons, Josep Massot i Muntaner. Fotografia: Albert Salamé. De falangista a gran escriptor de la literatura catalana Sobre aquest fons, Maria Bohigas va comentar: ‘Tots aquests documents expressen bé una vida que conté tots els desastres del segle XX. Una vida europea, que mostra la quantitat d’obstacles que representa una guerra. I m’ha impressionat de veure els noms dels primers que van ajudar Joan Sales a França. Pels cognoms, eren jueus francesos. Hi ha molts papers que fan esborronar. Per això penso que val la pena que s’investiguin i es paeixin.’ També va parlar d’alguns epistolaris que conserva el fons. Per exemple, les cartes que Sales va escriure ab Llorenç Villalonga, un autor polèmic pel que va deixar escrit en l’esfera privada. Maria Bohigas es va limitar a dir que era una correspondència on es veia la construcció d’un escriptor i la construcció d’un editor. Sobre Villalonga, Massot i Muntaner va dir: ‘Un personatge sorprenent, que deia una cosa a uns i la contrària a uns altres.’ I Núria Folch tancava disparant contra Villalonga: ‘El meu pare va transformar un falangista en un gran escriptor.’ Per a Maria Bohigas hi ha més correspondències ben importants que tenen Sales d’interlocutor, per exemple la del seu company, l’escriptor Ferran de Pol, o la del traductor al francès de l’obra de Sales, Bernat Lesfargues. I destaca la correspondència amb Xavier Benguerel, per la minuciositat, que conté molt de sentit de l’humor: mentre Benguerel fa unes llargues estades a Xile, per tancar la seva empresa farmacèutica, Sales li explica totes les passes que fa amb l’editorial que acaben de fundar plegats. I així ens assabentem de les batalles que ha de lliurar per poder publicar el premi Sant Jordi o el treball de la doble edició (castellà-català) per a publicar en català els escriptors d’aquí que optaven pel castellà, com fou el cas de Joan Marsé. Núria Folch, vídua de Joan Sales, va ordenar el fons i en va fer una primera classificació. Després de la seva mort, hi va haver una segona intervenció per part de Montserrat Casals, estudiosa de Rodoreda, i Núria Sales. Maria Bohigas va voler esmentar Montserrat Casals, per la importància que va tenir tant en l’estudi de la correspondència de Rodoreda i Sales, com en el treball fet a partir del Fons Joan Sales. La cessió del Fons Sales es va fer efectiu ahir, 12 de novembre, trenta-cinc anys després, dia per dia, de la mort de l’escriptor d’Incerta glòria. Precisament amb motiu d’aquesta commemoració, Club Editor ha tornat a publicar una de les traduccions més determinants per a la cultura catalana que féu Joan Sales, la de la novel·la de Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat.
|
Quan Joan Sales ha entrat al ‘Vaticà de les lletres catalanes’
|
Valtònyc continua component de l’exili estant. El raper de la Pobla ha enregistrat una nova cançó amb el segell discogràfic belga Home Records, on fa un al·legat a favor de la llibertat d’expressió. Ccanta sobre la cançó popular italiana ‘Bella ciao’, interpretada pel quintet femení Ialma i la música de Lucilla Galeazzi, Didier Laloy, Carlo Rizzo i Marteen Decombel. La peça és ‘per la memòria històrica de les víctimes de tota dictadura’ i en defensa de ‘la llibertat d’expressió, de creació, perquè la veu no la poden parar ni reixes ni parets, per la llibertat artística, ideològica, la de tots’. ‘La desigualtat social és molt més violenta que qualsevol cançó’, defensa el raper. Fa pocs dies va publicar a Twitter un missatge on ja avançava que publicaria cançons des de l’exili. ‘He hagut d’anar-me’n d’Espanya per a evitar la presó perquè als poderosos els molesta el que faig amb un micròfon. Sort que la meva arma cap a la maleta i puc fotre’ls canya des de l’últim racó amb oxigen del món’, va publicar amb una fotografia del micròfon. He tenido que irme de España para evitar la cárcel porque a los poderosos les molesta lo que hago con un micrófono. Menos mal que mi arma me cabe en la maleta y puedo darles caña desde el último rincón con oxígeno en el mundo. VALTONYC 1ESPAÑA 0 pic.twitter.com/0Yy9yOLKl1 — Josep Valtònyc🎗️ (@valtonyc) June 15, 2018
|
Valtònyc publica una versió de ‘Bella ciao’, la primera cançó des de l’exili
|
Ja feia dies que començava a córrer una certa sensació de psicosi entre alguns mitjans de Madrid en relació amb el Barça-Madrid del Camp Nou del dia 18 de desembre. Però el comunicat d’avui del Tsunami Democràtic ha acabat de desfermar la histèria, amb articles i reportatges que especulen sobre què pot passar aquell dia, en què pot consistir la protesta anunciada pel Tsunami per a denunciar la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme en un dels aparadors mediàtics més grans que hi pot haver al món. Tsunami democràtic: tota la informació sobre la convocatòria del 18 de desembre El missatge d’alarma que difonen aquests mitjans es basa sobretot en el desconeixement o en informació no comprovada o contrastada. N’és un exemple la cobertura que n’ha fet la secció d’esports de l’informatiu de La Sexta, presentada per Josep Pedrerol. Les imatges que suggereixen violència, amb contenidors en flames, barricades, encaputxats, etc. són les que hi predominen, però no tenen a veure amb cap de les convocatòries que ha fet fins ara el Tsunami Democràtic. 💥 ¡QUIEREN COLAPSAR EL CAMP NOU! 👉 La ÚLTIMA HORA del CLÁSICO a continuación con @jpedrerol en #JUGONES. pic.twitter.com/q3DhdEjN1h — El Chiringuito TV (@elchiringuitotv) December 10, 2019 Més imatges de violència en aquest programa, en la notícia que parla d’una suposada alerta dels Mossos d’Esquadra perquè el partit no es jugui, perquè no poden garantir-ne la seguretat. Fonts dels Mossos han contradit aquesta versió a VilaWeb, i diuen que la seguretat sí que es pot garantir. Tanmateix, a la Sexta han insistit que la policia no pot garantir la seguretat de l’expedició del Madrid en el trajecte entre l’aeroport i l’hotel de concentració, i entre l’hotel i el Camp Nou, tot il·lustrant-ho amb imatges de vídeo d’arxiu de policies inspeccionant entrades al clavegueram, agents amb fusells i helicòpters policíacs, amb una música de fons pròpia de films d’acció o de terror. 🚨 NOTICIA #JUGONES | Los Mossos d'Esquadra creen que el CLÁSICO NO SE DEBERÍA JUGAR. pic.twitter.com/dfMPB9aIY7 — El Chiringuito TV (@elchiringuitotv) December 10, 2019 En aquest informatiu han arribat a parlar de possibles accions del Tsunami que en cap moment no s’han fet públiques ni s’han confirmat. Només són especulacions, com les que es van publicar en diversos mitjans espanyols sobre un suposat boicot del Tsunami a la jornada electoral del 10 de novembre. En aquest cas, han parlat de blocar l’aeroport del Prat quan hi arribi el Madrid; impedir l’arribada de l’equip espanyol al Camp Nou… I n’hi ha més, sobre les quals ha especulat El Confidencial en aquest article: ‘Hi ha damunt la taula la proposta d’envair el terreny de joc per a obligar a suspendre el partit novament. En aquest apartat, alguns col·lectius han proposat l’acció sense més ni més, per obligar que sigui la policia que hagi de desallotjar, un per un i en braços, els activistes. Però n’hi ha uns altres que han proposat d’envair el camp i “improvisar concerts al terreny de joc”, de la mateixa manera que van fer en diversos punts de les autopistes durant les setmanes anteriors, amb concerts improvisats.’ Tanmateix, no hi ha hagut cap entitat ni organització independentista de pes, començant pel Tsunami mateix, que hagi fet pública cap proposta d’acció com aquestes. L’èxit i l’impacte de les accions anteriors del Tsunami, a l’aeroport de Barcelona i a la Jonquera i el Pertús, han encès l’alarma mediàtica a Madrid. També hi contribueix el fet que el Tsunami hagi anunciat que ja hi ha 18.000 inscrits per diversos canals a la convocatòria del dia 18, i que molts disposen d’entrada per al partit. Fins ara, tot allò que ha concretat el Tsunami és la convocatòria a concentrar-se a les quatre de la tarda –quatre hores abans de començar el partit– a quatre punts de la rodalia del Camp Nou: el primer, a l’avinguda de Joan XXIII, a l’altura de la Masia, on demana que es concentrin els manifestants de Barcelona; el segon, a Joan XXIII amb el carrer d’Aristides Maillol, on proposa que es concentrin els manifestants de la Catalunya Central, el Camp de Tarragona, Lleida i Pirineus; el tercer punt, a Aristides Maillol amb la travessera de les Corts, on demana que es concentrin els manifestants de l’Hospitalet, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, Penedès, Garraf, Terres de l’Ebre i el País Valencià; i el quart punt, a la travessera amb el carrer d’Elisabeth Eidenbenz, on proposa que es concentrin els manifestants provinents de Girona, el Barcelonès nord, el Vallès Oriental, Catalunya Nord i les Illes Balears. Però ja fa dies que la premsa de Madrid va més lluny. El Mundo en parlava ahir: ‘La invasió de camp continua essent una de les amenaces que s’atansen al damunt del clàssic. A la Lliga temen que un assalt d’aquesta mena, ben organitzat, sigui impossible de controlar per la seguretat privada del Barça.’ La barreja i la coincidència del calendari judicial i polític amb el dia del partit mena el periodista d’El Mundo a fer-se un embolic: ‘Que aquests mateixos dies, en vigílies del partit puguin sortir al carrer alguns dels polítics presos (els Jordis, potser Junqueras), gràcies a l’acceleració dels permisos penitenciaris, és una variant que, segons que sospiten a la Lliga, suavitzaria els riscs del clàssic.’ Tenen preocupació per l’expedició del Madrid, perquè no veuen clar que estigui segura entre tant manifestant independentista convocat a una protesta encara inconcreta. ‘L’expedició blanca arribarà amb avió el mateix dia del partit, el dimecres 18, i s’instal·larà a l’hotel Princesa Sofia, la seu habitual. Des d’allà farà amb un autobús el quilòmetre de distància fins al Camp Nou. El vehicle no serà el seu oficial, com aquests últims vuit anys, sinó un de llogat a Barcelona, sense distintius madridistes’. A ‘Deportes Cuatro’ també els ha preocupat molt el recorregut de l’expedició del Madrid des de l’hotel al Camp Nou. ‘El punt més calent i més conflictiu’, diuen, serà una rotonda de l’avinguda de Joan XIII, perquè és un dels punts de concentració on el Tsunami ha convocat la gent i per on ha de passar l’autocar del Madrid. Ho han explicat en aquest reportatge ple d’imatges d’arxiu de contenidors encesos. Els diaris esportius de la capital espanyola també posen el crit al cel. El diari Marca és que s’hi abona més: qualifica d’amenaça la convocatòria del Tsunami i diu que és possible que el partit no es pugui fer, que ‘no hi ha la seguretat garantida’. La portada que avançava aquest diari, abans d’haver-se fet públic el comunicat del Tsunami i tot, era eloqüent: Avui, la inquietud ja ha esdevingut amenaça:També el diari El Mundo parla d’amenaça a portada, si bé tan sols se li dóna un petit espai a la part superior. Pel que fa al digital El Confidencial, parla de xantatge del Tsunami al Barça. Finalment, la ràdio COPE també va dedicar un espai al tema i va parlar amb el portaveu del Sindicat Mossos d’Esquadra, Miquel Cervelló. 🔥 Hoy Tsunami Democràtic ha amenazado con paralizar #ElClásico 🚔 Miquel Cervelló, portavoz y delegado de orden público del sindicato de los @Mossos 🤔 ¿Se puede garantizar la seguridad en #ElClásico? 📻 ¡Escúchalo! 👉🏻 https://t.co/BvYxzGlYBi#PartidazoCOPE pic.twitter.com/tLxZRrMhru — El Partidazo de COPE (@partidazocope) December 10, 2019
|
Histèria a Madrid amb el Tsunami del Camp Nou
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat avui que el govern català impulsarà un projecte per dinamitzar el territori català, que començarà el juny a Terres de l’Ebre i al Pirineu i s’anirà estenent a altres zones més. En un comunicat, el govern de la Generalitat ha explicat que el projecte ‘Un país d’oportunitats, un país viu’ ‘reforçarà l’aliança entre el govern i els territoris, treballant de manera bilateral i amb polítiques transversals, per fomentar el creixement econòmic’, així com actuar contra el despoblament, l’envelliment i per garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Torra ha assenyalat ‘la necessitat urgent de repensar el país des del territori, amb la seva gent, perquè tothom pugui tirar endavant el seu projecte personal i professional amb les mateixes igualtats’. Ha destacat que el projecte encara s’està acabant de definir, però que serà una prioritat per a l’executiu català: ‘Aquesta haurà de ser una república descentralitzada, on les comarques i les vegueries tinguin un paper importantíssim. Cal anar dotant-les d’estructura, de força, d’apoderament’. En les properes setmanes es constituirà la comissió plenària, que aprovarà el calendari de treball, la selecció dels territoris prioritaris i la convocatòria de les comissions territorials, i estarà presidida per la consellera de presidència, Meritxell Budó.
|
El govern català impulsa un projecte per dinamitzar el territori
|
El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín han presentat una demanda contra la Junta electoral espanyola davant del Tribunal Suprem per vulneració de drets fonamentals per haver-los impedit de ser eurodiputats. La demanda és contra l’acord de la Junta electoral de rebutjar la promesa d’acatament de la constitució espanyola per imperatiu legal de Puigdemont i Comín de manera no presencial, així com contra la decisió de declarar vacants els seus escons, de suspendre les prerrogatives que els corresponien pel seu càrrec i de comunicar al Parlament Europeu que no havien arribat a adquirir la condició d’eurodiputat. Vegeu ací la demanda: En la demanda, Puigdemont i Comín reclamen la nul·litat dels acords i que es resolgui que s’han vulnerat els seus drets a accedir a càrrecs públics en condicions d’igualtat i a la igualtat de tracte, llibertat ideològica i llibertat d’expressió. També demanen que es comuniqui al Parlament Europeu la seva designació com a eurodiputats i obtenir les corresponents credencials. Entre els arguments de la demanda contra l’acord contra el rebuig de la promesa per imperatiu legal de la constitució espanyola que es va fer a través de l’advocat Gonzalo Boye, destaca que la Junta no fonamenta la seva decisió en doctrines o jurisprudències i que gairebé no para atenció als drets fonamentals i interessos en joc. El document assenyala que la Junta electoral és ‘conscient’ que l’acatament de la constitució espanyola de manera presencial és ‘un requisit de compliment impossible’ i que Puigdemont i Comín van comparèixer al congrés espanyol el 17 de juny davant la Junta electoral a través de procurador i advocat per fer-ho, però que això no va ser acceptar i es van declarar vacants els seus escons. Argumenten, a més, que la interpretació per la qual l’acatament de la constitució ha de ser presencial ni tan sols compleix el principi de legalitat, ja que no és un requisit establert per la LOREG. La Junta electoral utilitza per a sostenir la seva interpretació que l’article 224.2 de la llei diu que ja promesa s’ha de fer ‘davant’ de la Junta electoral espanyola. Això, segons ells, implica el caràcter presencial, però el fet és que en molts altres articles també s’utilitza la preposició ‘davant’ sense que exigeixi la presència física dels interessats. Com a exemples, la demanda detalla un llistat de senadors que van jurar o prometre la constitució de manera no presencial sense estar malalts ni impedits físicament. El requisit de presencialitat, a més, ‘s’imposa sabent que simultàniament altres autoritats de l’estat faran tot el que calgui per a impedir el compliment en els termes que, il·legalment, amb desconsideració absoluta pel dret de sufragi, imposa la Junta electoral’. Dues versions de l’acord que deixa vacants els escons D’altra banda, sobre l’acord que declara vacants els escons dels eurodiputats independentistes, diu que és encara més breu i mancat de fonamentació jurídica. A més, destaca que la Junta electoral va redactar dues versions diferents de l’acord, una pels mitjans de comunicació i una altra pel Parlament Europeu, que inclou una diferència ‘jurídicament molt substancial’, ja que afegeix un paràgraf on diu que els candidats no tenen la condició d’eurodiputats. Això, segons diu la demanda, és contradictori amb la condició de vacant, ja que si no tenen la condició d’eurodiputat, senzillament no tenen cap escó que es pugui deixar vacant. A més, segons la normativa europea, un escó queda vacant ‘quan el mandat d’un diputat al Parlament Europeu expira a causa de la seva dimissió, a la seva mort o a l’anul·lació del mandat’, fet que, segons la interpretació de la Junta electoral, no ha passat. També subratlla que el dia 13 de juny Puigdemont i Comín van ser proclamats diputats electes per part de la Junta electoral espanyola i que, un dia després, es va publicar la resolució al BOE, però que no es va comunicar la designació al parlament pel rebuig a acatar el càrrec de manera no presencial. És per aquest motiu que l’escrit apunta que la Junta electoral utilitza l’acatament de la constitució espanyola com a ‘pretext’ perquè Puigdemont i Comín no siguin eurodiputats. Entre altres coses, a més, la demanda explica que ‘el requisit d’acatament de la constitució espanyola pels diputats al Parlament Europeu escollits a la circumscripció d’Espanya vulnera la unitat de representació dels diputats al Parlament Europeu’, ja que pressuposa que els eurodiputats escollits a Espanya en són representants. El Tractat de Lisboa, en canvi, estableix que el Parlament Europeu és una cambra representativa de tota la ciutadania de la Unió Europea, no de cada estat.
|
Puigdemont i Comín demanden la Junta electoral espanyola per haver vulnerat drets fonamentals
|
La Mesa de Les Corts Valencianes de la desena legislatura ha quedat constituïda amb membres de tots els grups parlamentaris a excepció de Vox, que ha presentat els seus candidats però només ha obtingut els vots del seu grup. Enric Morera (Compromís) ha estat reelegit president de les Corts Valencianes gràcies als 2 vots del PSPV, Compromís i Unides Podem-EU. L’altre candidat proposat, José María Llanos (Vox) només ha tingut el vot dels deu diputats del seu grup. A més, hi ha hagut 37 vots en blanc (del PP i Ciutadans). La vicepresidenta primera de les Corts és la fins ara consellera d’Obres Públiques, la socialista María José Salvador, que ha obtingut 52 vots, i el vice-president segon és el diputat del PP Jorge Bellver, que ha aconseguit 37 vots. La secretaria primera l’ocupa la diputada d’Unides Podem-EU Cristina Cabedo i la secretaria segona el diputat de Ciutadans Luis Arquillos, després d’haver obtingut la primera 52 paperetes i el segon 37, respectivament. Vox havia presentat per a les vice-presidències de les Corts a Llanos Massó i Vicente Roglá, i per a les secretaries de la Mesa a Ángeles Criado i Miguel Pascual, que en les dues votacions s’han recaptat deu vots. Podeu recuperar ací el minut-a-minut del ple de constitució de les Corts:
|
Els vots del Botànic reelegeixen Enric Morera com a president de les Corts
|
Mercè Pàniker i Alemany (1920-2012) va ser una emprenedora i activista catalana en favor dels drets de les dones. Mentre els seus dos germans Salvador i Raimon van ser sempre reconeguts a causa de la seva gran influència en la cultura del moment, la seva tasca sempre va romandre a l’ombra. És per això que l’Institut Català de les Dones (ICD) ha presentat un seguit d’actes per fer-la a conèixer amb motiu dels cent anys del seu naixement. Dirigit per Anna Mercadé, l’Any Mercè Pàniker i Alemany girarà entorn dels eixos del feminisme, la democràcia i la participació política, de l’emprenedoria i el lideratge de les dones a l’empresa i la indústria, i de la cooperació internacional. L’ICD, com a institució coordinadora, també impulsarà l’edició d’una biografia, organitzarà una jornada central al Palau de la Generalitat, realitzarà una exposició itinerant que s’incorporarà al catàleg de mostres divulgatives de la institució, i explicarà la vida i el pensament de Pàniker en un vídeo divulgatiu i una campanya a les xarxes socials. Pionera a Catalunya com a empresària i defensora dels drets de les dones Mercè Pàniker i Alemany va néixer a Barcelona l’any 1920. L’any 1954 es va incorporar a Pàniker SA, empresa de tints i coles fundada pel pare, Sri Ramuni Pàniker, l’any 1922. Va ser cofundadora i presidenta de l’Associació Química Espanyola de la Indústria del Cuir (AQEIC), presidenta de l’Associació de Químics de Catalunya, membre de la junta directiva de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI). A més, va participar en l’organització del Primer Congrés Dona i Economia i va ser cofundadora de FEMVISIO, entitat dedicada a promoure la dona empresària. Anna Mercadé, la responsable de l’any, ha destacat la importància que esdevingui un referent per a les catalanes. Pàniker sempre va defensar que només la independència econòmica podria portar a les dones a ocupar els espais de participació política i de lideratge social i empresari, d’on s’han vist sempre expulsades a causa del patriarcat. Va animar-les a confiar en si mateixes i dirigir-se cap a la conquesta del poder. No pas en clau de substituir els homes, sinó d’incorporar-se als centres de decisió complementant-los amb la seva manera de veure el món. Com a membre de l’ONUDI, va fer missions d’assessorament industrial a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica, fet que va contribuir a bastir ponts entre Occident i Orient, entre Catalunya i Europa, entre l’empresa i els treballadors i també entre homes i dones.
|
Mercè Pàniker i Alemany, la germana que no sortia a la fotografia
|
Podem i EUPV han tancat un preacord per a confluir conjuntament en les eleccions del pròxim 26 de maig, un projecte guanyador i que cerca ‘construir un govern de canvi, redoblar els esforços del Botànic i frenar el projecte dels qui estan plantejant un retrocés en drets’. Aquest preacord, que haurà de ser confirmat per les dues organitzacions, ha estat rubricat pel secretari general de Podem, Antonio Estañ, i la coordinadora general d’Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo, que han destacat els mesos de treball i col·laboració per a aconseguir arribar a aquest punt i ‘sumar’. Estañ ha valorat la ‘voluntat’ de construir un projecte ‘que garanteixi el canvi perquè, encara que ha admès que amb l’Acord del Botànic ‘s’ha avançat’, veu ‘fonamental construir un acord que sigui capaç de sumar la societat civil’. ‘Aquest preacord és la base amb la qual construir un govern de canvi’, ha reivindicat. Així mateix, ha valorat que aquest és ‘el primer pas’ per a ‘una candidatura que multipliqui’ perquè l’objectiu és ‘anar a més, mantenir un projecte guanyador que consolidi l’aconseguit en aquesta legislatura i que faci redoblar els esforços del Botànic i frenar el projecte dels qui estan plantejant un retrocés en drets’. Per la seva banda, Pérez Garijo ha destacat que aquest pacte és la ‘garantia de les polítiques d’esquerres’ i té com a objectiu ‘guanyar’ i ‘tindre la major força possible per a blindar aquests canvis i avançar’. ‘Esperem tindre la força necessària per a ser fonamentals’, ha remarcat.
|
Podem i EUPV tanquen un preacord de confluència per a les eleccions al País Valencià
|
El govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau, ha sol·licitat aquest divendres la convocatòria d’una sessió extraordinària de la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció per informar de l’actuació dels serveis municipals durant l’atemptat terrorista. La sol·licitud s’ha fet arribar a la Presidència de la Comissió. Cal recordar que l’atac, que va tenir lloc el 17 passat, va deixar 14 persones mortes i més de cent ferides en un atropellament massiu a les Rambles. Després, el conductor de la furgoneta va caminar durant una hora i mitja fins a la zona universitària de la ciutat, on va assassinar una altra persona per robar-li el cotxe i fugir.
|
Colau convoca la Comissió de Seguretat per informar de l’actuació dels serveis municipals durant l’atemptat
|
Han trobat morts el nadó de mesos i el seu germà de tres anys a Godella (Horta Nord) després que la mare hagi indicat l’emplaçament. Una veïna havia alertat a la policia local després de veure el pare córrer armat darrere de la mare, que anava seminua. Després d’engegar el dispositiu, el servei de cinecologia de la Guàrdia Civil ha trobat abans de migdia a la dona amagada. La parella ha estat portada a dependències de la Guàrdia Civil a Montcada, on s’han mostrat reticents a col·laborar amb les forces de seguretat per a dir on es troben els seus fills, un nadó de mesos i el seu germà, de tres. Finalment la mare ha conduït als agents a l’emplaçament on es trobaven els infants, ja morts. En el moment d’arribar la patrulla a la casa després de l’avís de la veïna, els agents han interrogat el pare, que es trobava ‘confós’ i havia deixat entreveure que els infants poguessin estar dins de la piscina, on s’han localitzat les restes de sang. No obstant això s’havia buidat sense que hi hagués ningú a l’interior. Les circumstàncies de la mort dels infants encara no està clara i s’està investigant.
|
Troben morts els dos infants que cercaven a Godella
|
El tinent de batlle de Prevenció i Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha proposat d’augmentar les càmeres de videovigilància i el personal de seguretat privada en la zona del Port Olímpic i del front marítim per a combatre la inseguretat. Ho ha explicat després d’una reunió amb Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, representants dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, l’àrea de Serveis Socials de l’ajuntament, empreses d’oci del front marítim –encara que cap del Port Olímpic–, Capitania del Port Olímpic i representants d’empreses de seguretat i del gremi de restauració, aquests últims ‘especialment preocupats per la deterioració de la convivència que s’ha produït’. Batlle ha recordat que, després de l’homicidi d’una persona en el Port Olímpic el cap de setmana, es va convocar la reunió amb el conjunt d’operadors per a reflexionar sobre el ‘desbordament de l’activitat d’oci nocturn’ a la zona. Les mesures anunciades per Batlle se sumen al reforç de la presència policial que va començar la nit de dimarts –amb la participació d’antiavalots de Mossos– i ha explicat que, a més d’incrementar les actuacions relacionades amb la seguretat, també s’intensificarien les de caràcter administratiu per a vetllar pel compliment de les normes d’aforament, sorolls i horaris als establiments del Port i el front marítim barceloní. Ha explicat que havien transmès a les empreses la seva ‘petició de reforç de la seguretat privada’ i la possibilitat d’instal·lar més càmeres de videovigilància –tant a l’entorn de l’oci com en els itineraris–, mesures que anirien acompanyades d’actuacions de caràcter urbanístic, com ara, eliminar zones fosques. Augment de punts violeta També ha anunciat que s’intensificarà la lluita contra la violència sexual en entorns d’oci ampliant els punts violeta i a través dels protocols policials, a més de la creació de dues comissions de treball que es posaran en marxa a principis de setembre, una enfocada al Port i una altra al capdavant marítim. L’objectiu és ‘recuperar l’oci pacífic, tranquil i de qualitat’ en la zona, ha assegurat Batlle, que ha insistit que entre dues i quatre furgonetes de Mossos i Guàrdia Urbana, al costat d’unitats de seguretat ciutadana, estaran en la zona tota la setmana i a tota hora, encara que la seva presència s’anirà modulant segons les necessitats, ha especificat. Preguntat per l’obertura d’una oficina de denúncies amb Mossos en plaça Catalunya, ha recordat que va ser un dels acords de la Junta Local de Seguretat però que s’ha vist que el local previst era ‘impracticable’ i ha afegit que el consistori ja té una alternativa en la qual està treballant i que podria entrar en funcionament a principis de tardor. Sobre les reclamacions de manters de reunir-se amb l’Ajuntament, Batlle ha respost que el ‘top manta’ és una activitat il·legal, que els dispositius de seguretat es mantindran i que estan en una ‘fase de pressió’ sobre aquesta venda ambulant irregular.
|
L’Ajuntament de Barcelona proposa més càmeres i seguretat privada al Port Olímpic
|
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha muntat un espectacle durant l’enregistrament del programa ‘Conflict Zone’ de la televisió alemanya Deutsche Welle. Les preguntes del periodista Tim Sebastian sobre la repressió, el judici i els presos polítics l’han neguitejat molt, i ha acabat perdent els estreps quan li han demanat sobre una possible reforma de la constitució. La entrevista no tiene desperdicio. Me cuesta creer que Borrell conociese el formato del programa, porque se le ve bastante fuera de sí. No sale demasiado bien parado de la charla pic.twitter.com/skTcaJ4K9r — Andreu Jerez (@AndreuJerez) 27 de març de 2019 Sebastian ha demanat a Borrell si no hi ha interès a reformar la carta magna, tot i que, segons el CIS, el 70% dels espanyols és partidari de retocar-la. ‘Prou. Vostè diu mentides tota l’estona. Atureu aquest enregistrament. S’ha acabat. Ja no vull fer l’entrevista’, ha respost. El ministre s’ha llevat el micròfon i ha abandonat el plató que havia preparat DW. Tanmateix, després de parlar amb els seus assessors, ha tornat a seure davant Sebastian. Però l’entrevista ha estat tensa fins al final. —Josep Borrell Podria fer millors entrevistes. —Tim Sebastina Ministre, un plaer tenir-lo a ‘Conflict Zone’, gràcies. —J. B.: Gràcies. De totes maneres, una altra vegada agrairia que les preguntes no fossin tan tendencioses. —T. S.: No sóc aquí per a fer-li les preguntes que vol, ministre. Vegeu l’entrevista íntegra: El govern espanyol defensa l’actitud de Borrell La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, han dit que Borrell, com a ministre espanyol, no pot ‘donar per bo fets o suposades veritats que no ho són’. ‘No podem donar per bo que al nostre país existeixin presos polítics i que algú està en una cel·la d’aïllament per idees, perquè no és veritat’, ha dit Calvo. Calvo ha dit que a l’entrevista Borrell havia de deixar ‘clar’ que ‘no pot acceptar com a membre d’un govern el que no és veritat’ perquè ‘hi va el prestigi de la democràcia i de la justícia sobre mentides constants sobre les que l’independentisme es passeja pel món per laminar la democràcia a Espanya’. Quan això passa, segons Calvo, ‘un ministre ha de dir fins aquí’ i Borrell ‘es pot permetre perfectament’ abandonar el plató. ‘No podem consentir que a algú se li acudeixi dir que a aquest país la gent està condemnada per idees quan fa pocs dies l’independentisme va estar al centre de Madrid i aquesta democràcia que els empara és la mateixa que exigeix que rendeixin comptes a la justícia’. La ministra espanyola de Política Territorial i candidata del PSC a les eleccions del 28-A, Meritxell Batet, també ha defensat el ministre d’Exteriors. Segons Batet, Borrell ha fet en aquests mesos una feina ‘ingent’ per ‘situar Espanya de nou a la política internacional amb protagonisme’ i recuperar el seu paper a Europa, ‘i el que va passar en aquesta entrevista és que es va posar en dubte el sistema constitucional i democràtic i el sistema de divisió de poders al nostre país’. ‘No podem permetre que es posi en qüestió que Espanya és una democràcia plena, que existeix aquesta divisió de poders i el reconeixement de drets i llibertats amb tots els paràmetres que defineixen un estat de dret i democràtic’, ha dit.
|
Borrell perd els estreps a la televisió alemanya i abandona el plató enmig d’una entrevista
|
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat avui que assistirà al judici del Tribunal Suprem durant les declaracions dels presos polítics i que ho farà acompanyada per eurodiputats. En declaracions a TV3, Colau ha avançat que una de les eurodiputades serà la dirigent dels Verds a l’Eurocambra, Ska Keller, i confia que puguin entrar a la sala. La batllessa de Barcelona ha afirmat que amb la seva presència com a autoritat de la capital catalana vol traslladar el ‘suport democràtic de les institucions’ als processats. D’altra banda, Colau ha convidat els batlles socialistes a participar a l’acte institucional conjunt amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) que tindrà lloc aquest diumenge per donar suport a les persones que seran jutjades al Suprem a partir de la setmana que ve. Colau ha assenyalat en declaracions a TV3 que el primer dia del judici, que està previst que sigui el 12 de febrer, es desplaçarà a Madrid el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens. La batllessa hi assistirà quan comencin les declaracions dels presos polítics, previstes per la setmana següent, acompanyada per eurodiputats. Colau vol expressar el suport als processats davant un judici amb ‘massa anomalies’ i una presó preventiva que és una ‘barbaritat’, ha subratllat. Colau també està citada com a testimoni en el judici i diu que declararà ‘amb molta tranquil·litat’ i que denunciarà que la ‘gran anomalia’ del Primer d’Octubre van ser les càrregues policials. Pel que fa a l’acte institucional de batlles que celebraran amb l’ACM per donar suport de forma solemne als dirigents en vigílies de la setmana en què està previst que comenci el judici, Colau confia que s’hi uneixin socialistes, ja que l’acte està fet ‘amb voluntat inclusiva’ i ha assegurat que li consta que membres de la formació política són ‘crítics amb el procés judicial i la presó preventiva’. L’acte es farà al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i està obert a tots els batlles de Catalunya.
|
Colau assistirà al judici del Suprem acompanyada per eurodiputats
|
‘Tot Catalunya, present a Sant Boi’, deia l’Avui a la portada el 12 de setembre del 1976. A les pàgines interiors es parlava de milers de persones que omplien 18.000 metres quadrats de plaça i els carrers que hi menaven. Les dades que van oferir els diaris l’endemà oscil·laven entre les trenta mil persones que va veure-hi Televisió Espanyola i les cent mil que van comptar-hi Canigó o l’Avui. Cap, però, no va posar en dubte l’èxit rotund de la convocatòria. Més tard, una anàlisi del col·lectiu Contrastant explicava que, a tot estirar, hi havia hagut 27.374 assistents. Actors col·lectius, política unitària El 20 de novembre de 1975 es va morir Francisco Franco, però no pas el seu règim. L’oposició era, encara, clandestina. N’és un exemple –entre tants– la sessió de la comissió permanent de l’Assemblea de Catalunya del 27 de desembre d’aquell any. El dictador feia un mes que havia finat, però l’endemà d’una reunió de setanta-cinc persones durant més de deu hores la premsa només va poder dir que s’havien trobat ‘en algun lloc de Barcelona’. El 14 de juliol de 1976 La Vanguardia Española informava que el Consell de Forces Polítiques, una organització fundada després de la mort del dictador, havia decidit de no assistir a la reunió amb la Coordinació Democràtica –d’àmbit estatal. Lluny del titular, irrellevant a la llarga, un dels punts del comunicat emès pel consell passava gairebé desapercebut: havien decidit de crear una comissió coordinadora de l’Onze de Setembre que tenia per objectiu establir contacte amb els membres de l’Assemblea de Catalunya i més forces del país per organitzar una commemoració unitària de la Diada. El 10 d’agost va constituir-se la Comissió Onze de Setembre. Durant tot l’any les columnes de la Marxa per la Llibertat havien travessat el país i Lluís Maria Xirinacs feia guàrdia davant la presó Model per reclamar l’amnistia dels presos polítics. A més, el mes de febrer havia estat marcat per les manifestacions pro-amnistia promogudes per una Assemblea de Catalunya encara clandestina. La Diada n’havia de ser la culminació. Un acte nacional, unitari, de reivindicació de la democràcia i on es posés l’èmfasi en les exigències que aconseguien agrupar sota un sol lema una oposició al franquisme que en termes ideològics era extraordinàriament diversa. El ‘no’ de Sánchez-Terán Els cartells ja s’havien imprès i lluïen a les façanes: ‘Catalans! Tots al parc de la Ciutadella a les cinc de la tarda’. Però no va poder ser. El 7 de setembre La Vanguardia explicava la visita de Manuel Fraga Iribarne per començar ‘una sèrie d’activitats polítiques en terres catalanes’ i les reunions que el ministre de Governació espanyol, Rodolfo Martín Villa, tenia aquells dies amb diversos polítics catalans. Entre l’una notícia i l’altra, en un requadre al peu de la tercera pàgina: ‘No ha estat autoritzat l’acte al Parc de la Ciutadella’. Faltaven només cinc dies per a la Diada. El ‘silenci administratiu’ havia fet creure a la comissió organitzadora que les autoritats no posarien impediments a l’acte. Però, després de dues rondes de trobades i una última reunió de més de tres hores, el governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, els va comunicar que no permetrien que la ciutat acollís la Diada. Segons Miquel Sellarès, ‘l’estat va creure que això, a Barcelona, era perjudicial per a ells, que podia causar una gran mobilització’. Els delegats de l’organització encarregats de negociar amb el govern civil havien estat, fins aleshores, Heribert Barrera, Anton Cañellas, Joan Colominas, Joaquim Molins, Josep Pallach, Pere Portabella, Joan Raventós, Miquel Roca i Junyent, Octavi Saltor i Ramon Trias Fargas. L’alternativa Era un entrebanc gros, però no tenien cap intenció de rendir-se. Els diaris de l’endemà anunciaven que a desgrat de la prohibició es mantenia la convocatòria. La prohibició venia directament des del Ministeri d’Interior espanyol, encapçalat per Rodolfo Martín Villa, però tot apuntava que el governador civil havia donat esperances als seus interlocutors. Si l’acte es feia en un lloc tancat, s’eliminava l’adjectiu ‘nacional’ del lema i se suprimien les referències al president Josep Tarradellas dels discursos dels oradors acordats, la Diada es podria celebrar. Els organitzadors van respondre amb un missatge clar: ‘Si no ens donen una alternativa segura, nosaltres sortirem igualment al carrer.’ Al mateix temps van proposar de celebrar l’acte a la plaça Monumental i van reiterar la voluntat de continuar negociant. Els dies previs a l’11 se succeïen les adhesions d’organitzacions socials i polítiques de dins i de fora de Catalunya a la Diada. També creixia l’ambient al carrer. ‘Han aparegut diverses pintades, com també cartells i fulls volants. Els pocs comerços on encara poden trobar-se banderes catalanes han augmentat enormement la clientela. Segons que sembla, uns grans magatzems barcelonins ja han venut 5.000 banderes amb les quatre barres’, informava La Vanguardia. El desllorigador va arribar la matinada abans. Pere Portabella havia tramès un ultimàtum al govern civil. Va ser Sánchez-Terán mateix qui va tornar a convocar a casa seva els membres de la comissió organitzadora el dia 9 a la nit. ‘Ell es jugava el seu prestigi davant de Madrid’, recorda Miquel Sellarès. Tenia una proposta: Sant Boi. Probablement havia fet efecte el recordatori de Josep Benet que a l’església de Sant Baldiri de Sant Boi hi descansaven les restes de Rafael de Casanova. ‘Ja sé que penseu que som bojos, però que ens envieu directament a Sant Boi és molt fort, no?’, va dir en to de broma Sellarès al governador civil. En aquell moment, la ciutat era popular pel seu manicomi. La maniobra de l’estat consistia a dur l’acte a quinze quilòmetres de Barcelona i en un indret on, per culpa de les males comunicacions, fos difícil arribar. La reunió es va acabar ben entrada la matinada i amb un acord clar: la comissió renunciava a la capital de Catalunya però, en canvi d’això, no s’imposava cap limitació de participants ni de difusió a través dels mitjans. Fins i tot, segons La Vanguardia del dia 10, el governador havia proposat que els informatius de Televisió Espanyola donessin compte de la concentració. Miquel Sellarès –aleshores de CDC i membre de l’Assemblea– i Carles Quingles –home fort del PSUC i mà dreta del ‘Guti’– van ser els encarregats de dirigir-se immediatament cap al Baix Llobregat per coordinar-se amb l’Assemblea Democràtica de Sant Boi. Els seus enllaços locals van ser Pere Pugès i Jaume Rabassa. Calia reorganitzar-ho tot per fer compatible l’acte amb el nou emplaçament, garantir la seguretat i mobilitzar la ciutadania perquè l’endemà s’hi traslladés. El dia D i l’ordre democràtic ‘Aquell dia em vaig llevar amb una gran il·lusió però també amb una gran responsabilitat’, assegura Miquel Sellarès. A les cinc de la tarda, la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat –avui entre el carrer de Francesc Macià i el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer– era plena a vessar de gent. Fins i tot els balcons i terrats dels blocs de pisos circumdants van convertir-se en indrets privilegiats per contemplar la recuperació de l’Onze de Setembre com a Diada nacional de Catalunya. Una certa permissivitat policíaca va fer possible que la senyera s’erigís en el símbol de la unitat. Enmig dels caps, una multitud de pancartes que cridaven ‘llibertat, amnistia, estatut d’autonomia!’. Per primera vegada l’acord entre el Consell de Forces Polítiques, l’Assemblea de Catalunya, el govern civil i les forces no agrupades permetia ‘un acte d’irrupció democràtica’ que possibilitava als demòcrates de ‘sortir a la superfície’. Els oradors havien fet arribar a les autoritats un esquema del seu discurs però sabien perfectament que Jordi Carbonell i Miquel Roca, ‘persones d’una profunda personalitat i –assegura Miquel Sellarès– de gran seny’, no s’hi cenyirien. Per això es va ‘imposar’ la participació d’Octavi Saltor, membre de la Lliga Liberal Catalana, ja molt residual en aquells moments. A la plaça pràcticament ni hi havia nens ni tampoc gent gran, diu Sellarès, que era l’encarregat que l’acte transcorregués sense incidents, ferits ni detinguts: ‘La gent encara hi anava amb por. I amb vambes per si calia córrer. A cap pare no se li hauria acudit de dur-hi el seu fill.’ El govern civil li havia assignat la companyia del comissari Fuentes i els seus homes, a qui es va encarregar d’omplir-se la roba d’adhesius de Comissions Obreres per passar desapercebuts entre la multitud. Abans de començar, Sellarès va llançar un desideràtum a través del micròfon: ‘Això s’ha de desenvolupar amb perfecte ordre democràtic.’ L’endemà el diari El País va encapçalar la crònica amb un aclaridor ‘Cap incident a la Diada’. L’acte va començar amb la presentació de Maria Josep Arenós, seguida d’un minut de silenci pels ‘morts per la llibertat’ i de la lectura d’un missatge del president de la Generalitat encara a l’exili francès, Josep Tarradellas. Miquel Roca va recollir els aplaudiments del públic amb el record de 1714 i les apel·lacions a la unitat de les lluites per Catalunya i per la democràcia. No va ser tan aplaudit Octavi Saltor, segurament pel seu discurs farcit de referències jocfloralistes i de caràcter més folklòric. La plaça es va tornar a encendre quan Jordi Carbonell va repassar les demandes recollides en els quatre punts de l’Assemblea de Catalunya: ‘Som intransigents en la nostra moderadíssima posició perquè no volem que la prudència ens faci traïdors!’ De fet, tal com recullen els historiadors Roger Mirabent i Carles Serret, el representant de la guàrdia civil –l’únic que no s’havia deixat disfressar per a l’ocasió– va recollir en el seu informe que Carbonell s’havia excedit en la seva defensa aferrissada del dret a l’autodeterminació dels pobles. Carbonell va ser contundent en l’agraïment i defensa dels nouvinguts. ‘Molt més catalans que no pas els regidors botiflers de cognoms catalaníssims que van dir no a la llengua dels seus pares, dels seus fills i dels seus compatriotes’, va exclamar. Un petit grup d’ultradretans va provar rebentar rodes de cotxes però la policia va impedir-ho. Això a banda, el civisme i la normalitat van ser absoluts. Segons que recorda Sellarès, les forces de seguretat de l’estat ja veien que el franquisme s’acabava i els que no havien participat en qüestions polítiques volien ‘salvar la pell’: ‘La transició no va ser sinó dignificar-los a ells perquè poguessin continuar.’ Per Sellarès, el governador civil va tenir l’habilitat d’encomanar l’operatiu a agents que mai no havien format part de la ‘temible’ Brigada Político-social. També explica que quan va acabar l’acte els membres de la Creu Roja, que aleshores vestien uniforme militar, van desfilar a través de la plaça. Els manifestants els aplaudien. Era tota una novetat: ‘Fins llavors fèiem els cent metres llisos corrent i ara comptàvem amb la presència de la Creu Roja a totes les cantonades.’ L’Onze de Setembre de Sant Boi va esdevenir un precedent fonamental de reivindicació pacífica i unitària del catalanisme. Al cap d’un any, a Barcelona, una nova convocatòria multitudinària va convertir-se en ‘la manifestació del milió’. Aquella idea que havia nascut al secretariat de l’Assemblea de Catalunya com l’oportunitat de ‘deixar les espardenyes de córrer i fer una manifestació legal’ esdevingué un punt de partida. D’això ja fa quaranta anys.
|
Com va ser possible la Diada de Sant Boi del 1976?
|
El portaveu de JxCat, Albert Batet, ha avisat Pedro Sánchez que no pot governar ‘sense escoltar Catalunya’ i ‘els 22 diputats independentistes’ al congrés espanyol. Batet ha defensat davant del Tribunal Suprem que el president del govern espanyol en funcions també hauria de convocar ERC i JxCat per parlar de la investidura. Sánchez es reuneix aquest dimarts amb PP, Ciutadans i Podem i vol evitar dependre dels independentistes. ‘Hi ha una realitat indefugible i Sánchez l’haurà d’afrontar’, ha argumentat el portaveu de JxCat. Batet ha afirmat que per governar amb ‘responsabilitat’ cal que Sánchez dialogui amb les forces independentistes i expliqui amb qui vol governar. ‘Tenim clar que això no es pot fer sense escoltar Catalunya’ i la ‘majoria social’ independentista, ha assegurat Batet. El portaveu de JxCat ha dit que en les condicions actuals no poden recolzar la investidura del candidat del PSOE perquè ‘no hi ha diàleg’ i ‘no hi ha voluntat d’escoltar’. A més, ha retret que els socialistes hagin suspès dels seus drets els parlamentaris presos de forma ‘il·legítima’.
|
JxCat avisa Sánchez que no pot governar sense escoltar els independentistes
|
La mitjana de totes les enquestes publicades a l’estat espanyol el darrer mes dibuixa una caiguda de quasi quatre punts en la intenció de vot a Ciutadans. Aquest partit, de fet, sembla pagar la moció de censura contra Rajoy. Tant el PP com Podem només canvien en unes dècimes la intenció de vot, lleugerament a l’alça en el cas del PP i a la baixa en el cas de Podem. El PSOE, per la seva banda, guanya quatre punts i Ciutadans cau uns 3.7 punts de mitjana, encara que alguna de les enquestes arriba a situar-los fins a cinc punts per sota d’on eren fa un mes. Segons el treball elaborat per ElElectoral l’últim mes, la caiguda a l’estat espanyol de la intenció de vot a Ciutadans és tan pronunciada que situa el partit d’Albert Rivera en un 21,9 % del vot, quan ara fa tres anys voltava el 18.3 i fa poques setmanes superava el 26%.
|
Enquestes: la intenció de vot a Ciutadans cau de manera pronunciada en un sol mes
|
El vice-president dels Estats Units d’Amèrica, Mike Pence, i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, han arribat a un alto al foc al Kurdistan Occidental, segons ha informat Pence en una conferència de premsa després d’una reunió entre els dos dirigents a Ankara. El cessament del foc és durant cinc dies a canvi que els milicians kurds es retirin de la ‘zona segura’, i un cop finalitzat aquest moviment, Turquia acceptaria un cessament del foc permanent. Turquia ocupa les primeres poblacions kurdes mentre milers de persones fugen Erdogan havia rebutjat diverses vegades la idea, dient que el seu govern no negociaria amb el que considera una organització terrorista. Les milícies kurdes, per la seva part, han refusat l’acord, el qual comportaria que abandonessin aquesta franja de trenta-dos quilòmetres. 🔴Kurdistan sirià: les milícies kurdes rebutgen l’acord entre els EUA i Turquia en què Erdogan accepta una treva a canvi que els nord-americans garanteixin la seva sortida de la pretesa zona de seguretat. L’alto el foc, doncs, podria quedar-se en un brindis al sol. https://t.co/q32d5zvbiF — txell feixas (@txellfeixas) October 17, 2019
|
Les milícies kurdes refusen l’acord d’alto el foc dels EUA i Turquia
|
La CSU guanyarà les eleccions a Baviera però perdrà la majoria absoluta, segons apunten els primers sondejos a peu d’urna publicats per la premsa alemanya. Si es confirmen, els resultats acabaran amb l’hegemonia històrica dels conservadors bavaresos en aquest estat, amb capital a Munic, i poden tenir un efecte, també, en el govern de coalició d’Angela Merkel. Els sondejos apunten que la CSU hauria obtingut un 35.5% dels vots, amb els verds en segona posició amb un 18.5%. Els socialdemòcrates de l’SPD, socis del govern federal amb la CDU/CSU, han caigut en picat i se situarien en cinquena posició amb un 10% dels vots, per darrere, fins i tot, de la ultradreta d’Alternativa per Alemanya (AfD), que n’hauria obtingut un 11%. Els sondejos a peu d’urna indiquen que ‘Votants Lliures’ (FW) quedarien com a quarta força amb l’11,5%, amb els liberals tradicionals de l’FDP, amb un 5% dels suports. Aquests últims, però, podrien fins i tot perdre la representació a la cambra si no arriben a aquest percentatge, llindar mínim per aconseguir escons. Si es confirmen els resultats que assenyalen els sondejos a peu d’urna, Baviera es veurà abocada a formar un govern de coalició. La CSU ja ha anunciat que descarta un govern amb la ultradreta d’AfD.
|
La CSU perd la majoria absoluta a Baviera i els Verds queden en segon lloc, segons les enquestes a peu d’urna
|
El cineasta Cesc Gay (autor de films com ara ‘A la ciutat’, ‘Ficció’, ‘V.O.S.’, ‘Una pistola a cada mà’) estrena ara ‘Truman’. Ell, que és un home desimbolt i empàtic, però també molt pudorós, construeix una ficció impecable de to, des d’una posició de risc constant de la qual surt airós. El mèrit, tant el té el guió com una interpretació de luxe de Ricardo Darín i Javier Cámara, que van ser premiats al festival de cinema de Sant Sebastià. Un home de mitjana edat amb un càncer molt avançat decideix d’abandonar voluntàriament el tractament. Aleshores, un amic de joventut que ara viu al Canadà el visita per passar quatre dies amb ell, amb la voluntat de treure-li la idea del cap. Sintetitzat l’argument, parlem d’un film sobre l’amistat, els comiats, la mort abans d’hora, la mort voluntària, la mort digna; sobre les relacions familiars (pares i fills) i les noves famílies, sobre la malaltia (en genèric), sobre la dificultat que tenen els homes de mostrar els sentiments. I és en aquest punt que Cesc Gay enfila l’entrevista: —Els homes no parlem mai de sentiments. Parlar de sentiments és una cosa que m’han ensenyat les dones. I aquesta incapacitat és en l’ADN de les meves pel·lícules. I a ‘Truman’ hi és molt, també. Jo vaig viure la malaltia en una persona molt propera. Vaig anar-ne prenent notes i, temps després, em vaig adonar que amb aquelles notes podia construir una pel·lícula. El treball previ al rodatge amb Ricardo Darín i Javier Cámara va ser molt important: ens vam instal·lar uns dies a casa del Javier, que té un pis molt bonic i lluminós, i vam començar a treballar el guió. Però abans de començar, el Ricardo va dir: ‘Bé, senyors, primer de tot, posem els nostres morts sobre la taula.’ Així vam començar a preparar ‘Truman’. I, de fet, per això Ricardo Darín va fer la pel·lícula, perquè li va permetre de plorar algú que encara no havia pogut plorar. Una persona tan visceral no travessa l’Atlàntic per qualsevol cosa. Aquells dies de treball previ van ser molt importants. —I entre la gran quantitat de temes que hi apareixen relacionats, quin era el prioritari? —Quan em vaig posar a prendre notes sobre la vivència, em vaig adonar de la varietat de temes que giren entorn de la malaltia i la mort. Et trobes amb escenes dantesques que provoquen el riure i el plor al mateix temps. Davant d’una situació tan dura, el riure i el plor es barregen. Hi ha imatges increïbles. No cal anar gaire lluny, només cal entrar a la funerària. Tenia una sensació de puzle. La pel·lícula havia de ser un mosaic. I vaig pensar que feia una ‘road movie’. De ‘road movies’ no en té res, però funciona d’aquesta manera en l’estructura interna, pel dinamisme que té i la capacitat constant de sorprendre. Pensa que cap dels personatges no repeteix, excepte la cosina d’un dels protagonistes. —Això d’imaginar-vos que rodàveu una ‘road movie’ és curiós, perquè sí que és una pel·lícula que transmet una sensació de trànsit: hi surten molts avions, el fet que l’amic és de pas i sabem que només es quedarà quatre dies. O la mateixa metàfora del traspàs és un trànsit. —No ho havia pensat. Sí que apareix la urgència que el procés serà curt. És bo que l’espectador sàpiga que tots dos amics passaran quatre dies junts i després un marxarà, i que en aquest temps no hi ha límit de diners a gastar. Aquestes són les condicions d’inici. I després hi ha el viatge a Amsterdam. Ens calia, perquè si no la pel·lícula podia agafar una certa monotonia d’anar d’un bar o restaurant a un altre. És una sorpresa i funciona molt bé. La pel·lícula té això d’anar de sorpresa en sorpresa: ara ets al veterinari, ara a la funerària, ara coneixent una família que vulgui adoptar el gos… Això és bo per a mantenir atent l’espectador. —Hi ha una gran contenció en tota la pel·lícula, per evitar la llàgrima fàcil, i personatges que es desfacin com la mantega i embafin. —Durant tot el rodatge, amb el Ricardo i el Javier (sobretot el Javier) ens fèiem el gest del funambulisme per avisar-nos si manteníem la contenció. És clar, un rodatge és molt públic, hi ha molta gent a l’equip, i tothom està pendent d’això que dius. Però jo sóc molt pudorós i quan necessito una certa intimitat amb els actors, que la situació no permet, treballo molt amb gests, construïm un codi intern. I a ‘Truman’ aquest moviment ens anava molt bé. . El Javier sovint se n’anava, li agafava plorera. I jo volia que plorés només en un moment molt concret de la pel·lícula. Va costar. Però calia, perquè no pots fer-li fer a l’actor el que vols que li passi al públic. Sempre has d’anar a la contra. Fixa’t en les pel·lícules de Chaplin. Ell no reia mai i és això és el que provoca el riure de l’espectador. —El moment on deixeu plorar Javier Cámara és una escena en què es barreja el sexe i el dolor. —La unió entre sexe i dolor o sexe i mort és molt interessant. Quan ets a prop de la mort passa això, que cerques el consol més animal. El plaer del sexe es contraposa al dolor i a la tristesa, s’hi barreja la culpa. Per això toca la part més irracional del ser. I sempre m’ha semblat un tema poc explotat. En la pel·lícula, a més, l’escena és reforçada amb la música del Toti Soler. —Com va anar la col·laboració amb Toti Soler? —Per la música de les pel·lícules sempre començo pensant en l’instrument, no pas en la música. El piano és un instrument molt cerimoniós, mentre que la guitarra és més humil, popular, de funambulisme. I un amic meu que havia treballat amb el Toti Soler me’l va fer escoltar i me’l va suggerir. La música és molt important perquè porta el to. —En aquest film, com en tots els altres, tens un equip que es manté. Això deu donar tranquil·litat, tot i que també deu tenir inconvenients. —Som com una banda de rock. Tot i que sempre apareix gent nova (en aquesta pel·lícula, s’hi ha incorporat Irene Moncada com a directora d’art), i això està bé, tenir un equip que et funciona i que et coneix no té preu. Fer de director implica prendre moltes decisions durant mesos i mesos, i a vegades s’han de prendre decisions importants en situacions de molt d’estrès. Si la gent que t’envolta t’hi ajuda, és important. Per una altra banda, aquesta vida d’hotels i restaurants que ens toca fer durant el rodatge l’has de fer amb gent amb qui t’entens. Hi ha d’haver empatia i confort personal. Això és molt llatí. Els anglosaxons s’ho plantegen diferent, són més pràctics. —A ‘Truman’, continueu narrant un moment vital de la vostra generació, com heu fet a tots els vostres films, des de ‘A la ciutat’. —Em diuen cronista generacional . No m’agrada. Però, és clar, jo parlo del que sento i del que veig. Ja ho dic, que no tinc imaginació. Però això també canviarà, perquè m’agradaria treballar amb gent jove. Hi ha àmbits que esgotes i tens necessitat de buscar-ne de nous. També tenia ganes de deixar de rodar a Barcelona. I també estic una mica cansat d’homes. I la gent jove veig que fa coses superinteressants. De moment, aquest cap de setmana mostra als cinemes aquest seu darrer film, ‘Truman’, i també durant els mesos de novembre, desembre i gener el teatre Romea tornarà a programa la seva obra teatral ‘Els veïns de dalt’.
|
Cesc Gay: ’I Ricardo Darín va dir: «Bé, senyors, primer de tot, posem els nostres morts sobre la taula»’
|
Els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem espanyol passaran un Nadal més a les presons dels Lledoners, el Mas d’Enric i el Puig de les Basses. En el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez la privació de llibertat ja supera els vuit-cents dies, és a dir, més de dos anys. Malgrat tot, han volgut enviar missatges de Nadal a la ciutadania i als seus familiars. Raül Romeva ha tingut un record per a la seva parella i els seus fills. ‘Diana, Noah, Elda, estem junts aquests dies i sempre’, ha escrit. A més ha desitjat un bon Nadal a tota la ciutadania. Raül: "Cap arbre és prou alt. Diana, Noah, Elda, estem junts, aquests dies i sempre. Bones festes a totes i tots!" pic.twitter.com/tExYSduWuk — Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) December 24, 2019 Carme Forcadell ha fet una crida perquè la ciutadania gaudeixi de les festes amb les persones que més estimen. Des de la presó de Mas d'Enric, desitjo que gaudiu d'aquests dies. Mengeu, rieu i aprofiteu cada moment amb els que més estimeu. Bon Nadal a tothom!💛 — Carme Forcadell (@ForcadellCarme) December 25, 2019 Jordi Sànchez ha recordat que fa més de vuit-cents dies que està a la presó i que enguany passa el seu tercer Nadal empresonat. ‘A tota la gent que creieu en la nostra llibertat i sobretot en la llibertat del país, gràcies per no haver defallit’, ha escrit. Avui fa 800 dies del meu empresonament i el tercer Nadal entre barrots. A tota la gent que creieu en la nostra llibertat i sobretot en la llibertat del país, gràcies per no defallir. Em feu sentir fort.Molt bon Nadal ! pic.twitter.com/XgxHTbP2ut — Jordi Sànchez (@jordialapreso) December 25, 2019 Josep Rull ha desitjat un bon Nadal a tota la ciutadania amb un poema de J.V. Foix. ‘Ens en sortirem’, ha afegit. Des de Lledoners, Bon Nadal a tothom. Ens en sortirem ! pic.twitter.com/8O9i7lvNUB — Josep Rull i Andreu 🎗 (@joseprull) December 24, 2019 Jordi Turull ha desitjat un bon Nadal amb una nadala escrita per ell mateix. A més, l’ha acompanyada d’una aquarel·la, on surt veu entre reixes mirant el poblet de Josa de Cadí (Alt Urgell). Molt bon Nadal a tothom! La meva nadala amb els millors desitjos de salut, felicitat i llibertat per tots vosaltres per l'any 2020. Aquarel•la de Josa de Cadí feta pel meu sogre, J.Bragulat. pic.twitter.com/X7mXgc6Hba — Jordi Turull i Negre (@jorditurull) December 24, 2019 Dolors Bassa ha fet una crida a gaudir de les festes amb la família. Un missatge que ha acompanyat d’un poema de Miquel Martí Pol. Dolors Bassa: “Celebreu i disfruteu d’aquests dies en família. Estimeu-vos. Una abraçada groga i lila. Bones Festes!“ pic.twitter.com/8dLryn6hM0 — Dolors Bassa (@dolorsbassac) December 24, 2019 Quim Forn ha desitjat un nou any en pau i llibertat. Ha acompanyat el missatge d’un poema de Joan Maragall i d’una fotografia dels cims de Montserrat il·luminats en record dels presos. Us desitjo un bon Nadali un feliç any de pau i llibertat. pic.twitter.com/TWovZZHUWU — Joaquim Forn (@quimforn) December 24, 2019 Jordi Cuixart ha desitjat que els milions de presos polítics d’arreu del món puguin sentir ‘el mateix escalf que nosaltres’. El missatge va acompanyat d’una fotografia d’ell fent ceràmica als Lledoners. Tan de bo els milions de presos polítics d'arreu del món poguessin sentir el mateix escalf que nosaltres. "Des d'Alacant a la Provença, res no s'acaba i tot comença". Bon Nadal a tothom i Sempre endavant! pic.twitter.com/3G51QRGzWi — Jordi Cuixart (@jcuixart) December 24, 2019
|
Els missatges de Nadal dels presos polítics: ‘Els que creieu en la llibertat, gràcies per no haver defallit’
|
El portaveu d’ERC al Congrés espanyol, Joan Tardà, ha estat el primer testimoni en intervenir el judici contra el procés. La seva declaració ha estat marcada per les topades amb Manuel Marchena arran de l’ús del català i per les seves valoracions polítiques. Tardà ha anunciat que ell contestaria en català a les preguntes de l’extrema dreta de Vox, però Marchena li ha dit que, com a testimoni, ell no hi tenia dret. Després, quan el vice-secretari de Vox, Pedro Fernández, ha fet la primera pregunta,Tardà ha denunciat que ‘aquest és un judici inspirat per la venjança d’un estat que es va sentir humiliat el Primer d’octubre’. Un cop més, Marchena l’ha tallat i li ha dit que no podia fer valoracions polítiques per la seva condició de testimoni. Vegeu ací el moment: Declaració íntegra de Joan Tardà al Suprem espanyol
|
Tardà s’enganxa amb Marchena pel català i per la venjança política del judici
|
La portaveu del govern francès, Sibeth Ndiaye, ha assegurat que la policia francesa no es planteja detenir el president Carles Puigdemont quan faci l’acte polític a Perpinyà: ‘La posició de França sempre ha estat constant: respectem la sobirania de l’estat espanyol i la seva justícia. El senyor Puigdemont és diputat al Parlament Europeu, per tant té immunitat parlamentària. Espanya ha presentat una sol·licitud per renunciar a aquesta immunitat al Parlament Europeu, que fins ara no ha respost’, ha dit en declaracions al diari nord-català L’Indépendant,. L’equip legal dels exiliats va confirmar amb les autoritats franceses per confirmar que respectarien la immunitat. Aquest matí Europa Press ha assegurat que el Consell per la República havia sondejat l’estadi de l’USAP de Perpinyà per a fer l’acte la segona quinzena de febrer. Tanmateix, fonts de l’entitat han confirmat a VilaWeb que aquesta opció es va descartar perquè té poca capacitat –14.500 persones– per la gran afluència d’assistents que esperen a l’acte. També està descartat de fer-lo en un pavelló. L’acte es farà probablement a l’aparcament del parc de les exposicions, com ja havia comentat el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol. La pròxima reunió del Consell per la República serà el primer de febrer a Waterloo i és previst que s’avançarà en els preparatius. Cal recordar que el Consell per la República va inaugurar la seu a Catalunya Nord el novembre. La delegació la presideix la periodista Júlia Taurinyà i els membres fundadors en són Francesc Bitlloch, Josep Bonet, Jaume Domènec, Carles Garsaball, Joan-Lluís Lluís, Hervé Pi i Carles Sarrat.
|
França anuncia que no detindrà Puigdemont a Perpinyà perquè té immunitat
|
El Tribunal Suprem espanyol ha fixat una vista el 6 de novembre analitzar els recursos presentats pel president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau a la sentència del 9-N. El març de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d’inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes que van dels 24.000 euros als 36.000, la més alta per a Mas. En canvi, el tribunal els va absoldre d’un delicte de prevaricació, per al qual la fiscalia espanyola demanava 8 anys de presó. Ara, el Suprem espanyol haurà d’analitzar els recursos presentats i determinar si les condemnes del TSJC són fermes o les modifica. A la vista podran assistir-hi els advocats. La decisió no es coneixerà el mateix dia. En la vista del 6 de novembre, cadascuna de les parts podrà defensar el seu posicionament i les defenses de tots tres exposar els arguments que recullen els seus recursos. La decisió del tribunal, però, no se sabrà aquell mateix dia, ja que els magistrats hauran de deliberar i posar per escrit la decisió en una sentència que es coneixerà més endavant. En el cas de l’ex-conseller de Presidència, Francesc Homs, el va jutjar directament al Tribunal Suprem per ser diputat al congrés espanyol. L’alt tribunal el va condemnar a 1 any i 1 mes d’inhabilitació per un delicte de desobediència i el va absoldre de prevaricació. En tractar-se d’una sentència del Suprem, directament ja va ser ferma i, per això, va haver de deixar l’escó. Judici al Tribunal de Comptes a l’octubre En paral·lel, el 9-N encara té una altra branca judicial que continua oberta al Tribunal de Comptes. El 10 i 11 d’octubre se celebrarà un judici civil de reintegrament contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per les despeses del 9-N. En el judici s’haurà de dirimir si els quatre ex-membres del govern i altres ex-alts càrrecs han de retornar 5,2 milions d’euros per l’organització del procés participatiu del 2014, i que ja han aportat com a fiança amb l’embargament de propietats i l’ajuda de la ‘caixa de solidaritat’ de l’ANC i Òmnium.
|
El Suprem analitzarà el 6 de novembre els recursos de Mas, Ortega i Rigau a la sentència del 9-N
|
Les delegacions de Podem i Esquerra Unida a l’Eurocambra analitzaran ‘amb rigorositat i atenció’ el suplicatori de les autoritats espanyoles contra el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. En un comunicat, les dues formacions ha demanat ‘prudència’ i ‘deixar treballar les institucions’ en un procediment per decidir si s’aixeca la immunitat o no als dos eurodiputats. Després de l’anunci de l’arribada del suplicatori en el ple, ara és el comitè d’Afers Jurídics el que haurà d’analitzar la petició del Tribunal Suprem. En el mateix comunicat, Podem i Esquerra Unida denuncien una situació que és ‘fruit de la judicialització del conflicte polític’ i exigeix una ‘solució política a un problema de caràcter polític’. ‘Confiem que el nou govern progressista, amb una proposta de mesa de diàleg, pugui trobar una solució que provoqui un canvi positiu en la qüestió territorial. És una aposta ferma per recuperar unes relacions que fa una dècada que s’estan deteriorant’, apunten.
|
Unides Podem analitzarà ‘amb rigorositat i atenció’ el suplicatori contra Puigdemont i Comín
|
Inspectors de Treball i agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola van visitar quaranta-vuit locals d’oci de Mallorca i Eivissa la nit del 8 al 9 d’agost en una campanya extraordinària contra la precarietat laboral. A Sant Antoni de Portmany, es van fer setze inspeccions. Les mateixes que a Magaluf i a l’Arenal de Palma. Les infraccions comeses les i sancions corresponents es faran públiques d’ací a uns mesos. El conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, i la directora territorial de la Inspecció de Treball a les Illes, Yolanda Robledo, han informat en conferència de premsa d’aquesta operació contra la precarietat laboral, que pretén una actuació ‘concreta i rotunda’, segons Negueruela. Robledo ha subratllat que la precarietat laboral i la temporalitat eren unes de les ‘principals preocupacions’ a les Illes, per la qual cosa calia treballar ‘per una feina digna i recuperar els drets laborals’. També s’ha referit a la necessitat de col·laborar amb el govern espanyol per fer front a aquest problema. La inspecció s’ha centrat a analitzar la contractació a temps parcial, l’economia irregular, les condicions de salut i seguretat a la feina i les anàlisis dels contractes de les empreses. Entre les irregularitats contrastades en aquestes quaranta-vuit inspeccions, han trobat que no s’havien donat d’alta treballadors a la Seguretat Social, ciutadans estrangers sense autorització administrativa per a treballar i ‘alguna’ obstrucció a la tasca inspectora, malgrat que els inspectors anaven acompanyats per guàrdies civils i policies. Sobre les infraccions, el conseller ha advertit de les sancions que es poden imposar a una empresa, com ara deu mil euros per tenir a un treballadors estranger sense permís de feina, o per impedir l’accés dels inspectors al local en qüestió. Aquesta operació conjunta forma part de les actuacions previstes al Pla Director per un Treball Digne 2018-2020, impulsat pel Pla de Lluita contra la Precarietat en el Treball del govern balear i pel Ministeri de Treball espanyol. Aquesta actuació també es va dur a terme l’estiu passat.
|
Operació sorpresa contra la precarietat laboral a 48 locals d’oci de Mallorca i Eivissa
|
Uns vuit-cents veïns de Barcelona, Badalona, l’Hospitalet, Terrassa i Granollers s’han ‘manifestat a Badalona per ‘denunciar les pràctiques especulatives del fons voltor Azora‘ i exigir al govern ‘una regulació en els preus de lloguer’. La concentració ha estat organitzada pel Sindicat de Llogateres i el seu portaveu, Jaume Palomera, ha denunciat que ‘en aquest país l’habitatge no és un dret’ perquè ‘s’està tractant com una mercaderia, com un producte financer’. Palomera ha explicat que les dues-centes cinquanta famílies afectades per les ‘apujades abusives’ han decidit sortir al carrer per demanar al fons Azora que s’assegui a negociar. ‘Han patit de mitjana un increment del 80% del preu i en alguns casos ha arribat al 130%’, ha criticat. Palomera ha considerat que ‘és un abús absolutament intolerable’ que ‘algú que està pagant 600 euros de lloguer hagi de passar a pagar-ne 1.300 o marxar de casa’. ‘Això està passant perquè en aquest país els preus del lloguer no estan regulats’, ha reflexionat en veu alta tot preguntant: ‘com pot ser que tinguem un salari mínim i que en canvi acceptem que de la nit al dia ens puguin apujar el preu del lloguer un 100%?’.
|
Manifestació contra l’especulació del fons voltor Azora a Badalona
|
L’editor de Bromera, Gonçal López-Pampló, és directe en la defensa del llibre i també va directe a la medul·la del lector quan ens diu: ‘Feia molt de temps que no m’enganxava tant a uns llibres i, per tant, a un autor. Les novel·les policíaques de Pierre Lemaitre t’absorbeixen, són un mecanisme perfecte, mil·limètric, que et fa passar les pàgines amb una ànsia inèdita de saber què passarà. El protagonista, Camille, és propi de la literatura negra, un inspector turmentat, solitari i perspicaç, però Lemaitre sap donar-li la volta al gènere, siga mitjançant els jocs literaris de ‘Irène’, siga gràcies a l’ús del suspens en Alex —no debades ha guanyat el Premi dels lectors a la millor novel·la de suspens a França—. Si una cosa té clara el lector d’aquesta darrera novel·la, des del començament, és que res no és el que sembla. La trama girarà una, dues, tres vegades, i encara voldrem que torne a fer-ho, delerosos com estem de sorprendre’ns de nou. I, de camí, continuarem coneixent Camille i la resta de personatges que l’acompanyen, caracteritzats per una rara humanitat i retratats sempre amb un afecte irònic. Perquè a Camille no sempre li surten bé les coses, no sempre les fa bé, i tanmateix, ara que l’hem conegut, no podrem deixar d’estimar-nos-el durant les quatre novel·les de la sèrie. ‘Irène’ i ‘Alex’ són els títols que l’obrin, mentre que ‘Rosy & John’ i ‘Camille’, ambdues programades per a 2016, són les que la tancaran. A més, ho faran amb un final que no decebrà els lectors.’ Llegiu un fragment de ‘Àlex’ de l’escriptor Pierre Lemaitre. I quina història narra ‘Àlex’? Una noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l’interior d’una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhoeven només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Mentrestant, en una nau abandonada, la jove és salvatgement colpejada i exposada a una mort que sembla, cada cop més, inexorable i terrible. Treballant contra rellotge, quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d’estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és ‘Alex’ en realitat? L’enigma mantindrà Verhoeven en suspens i en direcció a un final amarg. Al capdavall, salvar la vida de la noia serà la menor de les seves preocupacions. Bromera va donar a conèixer Pierre Lemaitre (París, 1951) en català amb la novel·la ‘Ens veurem allà dalt’, que no s’inscriu en la sèrie de novel·la negra que ara es presenta, i que va obtenir el Premi Goncourt, la distinció més elevada de les lletres franceses, títol que l’ha fet internacional.
|
Avançament editorial: ‘Àlex’ de Pierre Lemaitre
|
El Departament d’Empresa i Coneixement ha desestimat la suspensió cautelar del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona que va nomenar Joan Canadell com a nou president, segons que ha avançat La Vanguardia. El recurs l’havien plantejat els aspirants a presidir l’ens cameral Carles Tusquets i Ramon Masià, juntament amb vint persones físiques i jurídiques més, en considerar que durant el procés electoral s’havien produït ‘irregularitats invalidants’ i que s’havia d’aturar la constitució de la nova Cambra. La candidatura Eines de País, impulsada per l’ANC, va arrasar en els comicis i va aconseguir majoria absoluta al ple, tot i que catorze cadires estan reservades per a grans empreses, que fan contribucions econòmiques, i sis són per a les patronals Foment i Pimec.
|
La Generalitat refusa el recurs de Tusquets contra el ple de constitució de la Cambra
|
I el moment ha arribat. El desacord entre JxCat i ERC per la suspensió dels diputats processats per rebel·lió ha trencat la unitat independentista a la mesa del parlament i ha deixat els quatre diputats de JxCat sense poder votar, de manera que el govern de Quim Torra se sustenta ara sobre 61 diputats i sense cap soci de governabilitat preferent. JxCat i ERC han perdut, en el tancament del debat de política general, unes quantes votacions, però n’hi ha hagut una d’especialment simbòlica: el parlament ha refusat una proposta de la CUP acordada amb JxCat i ERC que afirmava ‘el dret imprescriptible i inalienable a l’autodeterminació’. I això que els anticapitalistes havien acceptat aquesta afirmació en lloc d’una referència prèvia a la ‘validesa’ de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. La votació marcava l’horitzó de la legislatura? És aquesta la nova realitat del parlament, al cap d’un any, després de l’intent frustrat de declarar la independència? Als passadissos de la cambra, curiosament, hi regnava més calma que no en les crisis anteriors. No hi ha hagut l’acarnissament d’algunes altres vegades. També ha estat així a l’hemicicle: JxCat i ERC no han fet un repartiment públic de les culpes. El grup de Puigdemont tampoc no ha insistit en la delegació del vot dels seus diputats per evidenciar el conflicte amb ERC. Cap dels socis no considera trencat el govern malgrat les divergències de fons i les dificultats evidents per a aplicar el mandat del 21-D per continuar el procés. Pretenen aprovar el pressupost, probablement, amb els comuns. Com? ERC manté la pressió perquè Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez designin un diputat perquè exerceixi els seus drets i recuperin l’operativitat de la majoria. Però JxCat no vol acceptar la suspensió dels seus i remarca que els presos i Puigdemont estan convençuts de mantenir-se així. Per això han fet pública una carta escrita a la presó dels Lledoners en què tots quatre explicaven la seva decisió i demanaven respecte, per a ells i per a Oriol Junqueras i Raül Romeva. La CUP diu que tant JxCat com ERC han acatat les suspensions ordenades per Pablo Llarena i haurien d’aclarir ‘el sentit d’aquesta legislatura’. Creuen que actuen per interessos propis i electoralistes. Avui la crisi ha esclatat definitivament quan ERC i el PSC han votat plegats a la mesa perquè es deixés sense efectes la delegació del vot de Puigdemont, Rull, Turull i Sànchez. La mesa, amb l’aval de JxCat i ERC, havia aprovat ahir i dijous d’admetre les delegacions en aplicació de l’acord del 2 d’octubre. Però l’informe dels lletrats del parlament, que deia que els quatre diputats no s’ajustaven al nou mecanisme aprovat per tramitar les suspensions decretades per Llarena i que, per tant, les votacions podrien ser impugnades, ha dut Roger Torrent a votar amb els socialistes catalans perquè els quatre diputats processats de JxCat no poguessin votar per delegació i garantir, així, que la cambra no seria blocada per una nova actuació del Tribunal Constitucional. Els han tornat a instar a acollir-se a la via de les designacions, com ho van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva. Però JxCat no ha cedit. ERC nega que els seus diputats hagin estat suspesos, però el PSC n’està convençut. El resultat és que els dos socis sumen ara 61 vots i que no arriben a la majoria absoluta amb la CUP. Antoni Comín, que encara no ha estat processat en ferm pel Suprem, no vota. Són els comuns, que decanten la balança. Les divergències entre els socis de govern s’arrosseguen del juliol ençà, amb l’arribada de la interlocutòria de Pablo Llarena sobre la suspensió dels drets i deures dels sis diputats encausats, perquè els fos aplicat l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Però s’incardinen amb les diferències estratègiques de fons sobre com afrontar la legislatura, unes diferències que han dificultat tots els passos importants que ha hagut de fer la majoria independentista. El distanciament ja es va manifestar amb claredat el 30 de gener, amb l’intent fallit d’investir Puigdemont a distància, i s’ha palesat paral·lelament amb l’allunyament de la CUP, que els acusa de fer autonomisme. Si al juliol el desacord va originar la suspensió del darrer ple, per evitar que es posés a prova la suspensió dels diputats, els acords que han tancat de llavors ençà els han tancats en fals. Torrent, al punt de mira El colofó ha estat a la mesa i s’ha traslladat a l’hemicicle en les votacions de les propostes de resolució. JxCat i ERC han perdut cinc resolucions acordades, se n’han aprovat unes quantes de contingut social de Ciutadans i, al costat de la CUP, n’han perdudes dues de simbòliques sobre el dret d’autodeterminació i la reprovació del rei espanyol després del discurs del 3 d’octubre de l’any passat. Els comuns han votat en contra de totes dues. Amb JxCat i ERC sumant 61 vots, els comuns decanten el pes de tots dos blocs al parlament. En la perseverança de JxCat perquè els seus quatre diputats exerceixin la delegació de vot, ERC hi veu un intent de posar en risc Torrent. El president del parlament podria ser el primer d’assumir les possibles conseqüències penals de la desobediència, en un moment en què Cs ja ha anunciat que presentaria una querella. JxCat, tanmateix, posa en relleu que també té dos membres a la mesa que en rebrien les represàlies. De fet, Ciutadans no accepta pas que Junqueras i Romeva puguin votar després d’haver designat el president del seu grup parlamentari, Sergi Sabrià, perquè exerceixi els seus drets. Ho ha remarcat el portaveu d’aquell partit, Carlos Carrizosa, durant la votació de les resolucions. La incertesa sobre un eventual avançament electoral ho impregna tot, també en l’intent que sigui el relat de cada grup el que acabi imposant-se en l’opinió pública. La lluita per l’hegemonia independentista continua. El debat de política general s’ha tancat i dues idees nuclears del discurs amb què Quim Torra va obrir-lo han esdevingut lletra morta. Els dos socis de govern no han introduït en cap resolució l’ultimàtum a Pedro Sánchez perquè faci una proposta de referèndum abans d’un mes si pretén que el PDECat i ERC li garanteixin la governabilitat. Sí que s’ha aprovat, amb el suport dels comuns i el vot en contra de la CUP, una iniciativa que demana de ‘continuar explorant les vies del diàleg i la negociació per garantir l’exercici del dret d’autodeterminació’ sense establir terminis, i que insta l’executiu a ‘impulsar’ una relació bilateral amb l’estat espanyol. També s’exigeix a la Moncloa que compleixi els compromisos adquirits en finançament, traspassos de competències i inversions, a més de la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat contra lleis catalanes i la creació de nous imposts. El procés constituent tampoc no apareixia en cap iniciativa i, finalment, JxCat ha retirat la proposta que hi feia referència amb eufemismes, al Fòrum Cívic i Social que pretén impulsar Quim Torra per cercar més suport. El text instava el govern a impulsar, conjuntament amb les institucions i la societat civil organitzada, ‘un espai de debat, participatiu i obert per debatre i elaborar les bases i els principis generals del model de país’. D’una altra banda, els tres partits independentistes han aprovat una resolució de condemna de ‘la deriva autoritària’ que ha implicat la presó i l’exili per l’expressió d’idees manifestades de manera pacífica. El parlament denuncia que això és ‘un retrocés democràtic de drets fonamentals’. El pacte de claredat dels comuns per pactar entre les forces catalanes les bases d’un referèndum ha estat refusat, tot i que ERC hi ha votar a favor.
|
El dia que el mandat del 21-D va esdevenir impracticable
|
Òmnium Cultural ha exigit avui l’alliberament immediat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l’anul·lació de la sentència contra el procés. En una declaració, l’entitat ha afirmat que el darrer posicionament d’Amnistia Internacional posa en evidència que l’empresonament no està justificat i ha acusat l’estat espanyol de retorçar les institucions per silenciar i anul·lar ‘un moviment pacífic, democràtic i legítim’. Òmnium ha constatat que és incomprensible la configuració d’un govern progressista a l’estat espanyol que incompleixi els dictàmens dels organismes més rellevants del món en matèria de drets humans. De fet, l’entitat ha emplaçat l’estat espanyol a complir una cinquantena de posicionaments respecte del Primer d’Octubre com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides, l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans, Pen Internacional o International Trial Watch. Amnistia Internacional s’adreça a Espanya perquè alliberi Sànchez i Cuixart En aquest sentit, han considerat que l’estat espanyol ‘no té cap més opció’ que actuar i que ara se li fa ‘més difícil seguir mirant cap a una altra banda’. ‘Ha de tenir conseqüències polítiques directes i ha d’afectar la configuració del futur govern espanyol, que s’autoanomena progressista’, han assenyalat. Han criticat que incomplint els més de cinquanta posicionaments, la justícia espanyola ha demostrat que ‘ni és independent, ni parcial’ sinó que és venjativa. ‘Es confirma que el Tribunal Suprem se situa molt lluny dels estàndards internacionals. És imprescindible que el cas arribi quan abans millor al Tribunal Europeu de Drets Humans’, han reivindicat. Finalment, han apostat perquè els partits polítics que volen formar part de la solució es comprometin a impulsar i ratificar el protocol número 16 del Conveni Europeu de Drets Humans. Es tracta d’un protocol vigent en països com Finlàndia, Països Baixos o l‘estat francès i que la seva ratificació ‘permetria exigir al Tribunal Constitucional que consultés Estrasburg si la condemna als presos polítics és respectuosa amb les llibertats més bàsiques’. Òmnium farà arribar el seu posicionament i demandes als grups polítics, al Síndic de Greuges, al Defensor del poble i als agents internacionals amb qui han teixit una relació de confiança. El vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, ha estat l’encarregat de llegir la declaració acompanyat per la junta nacional de l’entitat.
|
Òmnium demana al govern espanyol que compleixi els dictàmens internacionals
|
El diputat flamenc Peter Luykx, de la formació independentista N-VA –majoritària a Bèlgica–, va escriure una carta de felicitació al president Carles Puigdemont pocs dies després de la seva investidura. Li transmetia els seus respectes i el seu suport. Li explicava que havia pogut parlar amb el president Mas i que seria a Barcelona a principi de febrer amb una delegació del seu partit. Aquesta delegació va reunir-se divendres amb el conseller Raül Romeva. La traductora, editora i periodista Diana Coromines va aprofitar la visita per entrevistar Luykx i parlar dels processos d’alliberament nacional de Flandes i de Catalunya. —Ja heu vingut unes quantes vegades a Barcelona per seguir el procés d’independència. Quin és el propòsit de la vostra visita, aquesta vegada? Espereu aprendre’n res que sigui aplicable a Flandes? —La raó d’aquesta visita és la mateixa que les anteriors: connectar amb els catalans, interactuar amb les organitzacions locals i, sobretot, reafirmar el nostre suport a la causa catalana. També és la millor manera de mantenir-nos informats sobre com avança el procés. Fins fa pocs anys tothom mirava cap a Escòcia, on els nacionalistes havien fet un pas de gegant sota les regnes de l’SNP. Ara, el moviment regionalista a Europa el capitaneja el moviment independentista català. Per a nosaltres, Catalunya ha esdevingut un laboratori polític que ofereix lliçons sobre el procés que porta de la ‘devolution’ clàssica a la plena autonomia. Tenim moltes coses en comú, però són dos mons diferents pel que fa a context social, polític i històric. Hi ha petites coses que es podrien aplicar al context flamenc, però allò que veritablement ha estat inspirador per a nosaltres és la voluntat i l’obstinació que durant tot el procés han mostrat tant els catalans com els seus líders polítics. Quan venim a Barcelona és com si carreguéssim les piles amb tota aquesta energia tan fantàstica. —Vau ser un dels primers a felicitar el nou president de Catalunya. A la vostra carta, expressàveu la ‘importància de mantenir els lligams entre Catalunya i Flandes’; en quines àrees creieu que es poden enfortir, aquests lligams? —Els pobles flamenc i català comparteixen una llarga història d’amistat i objectius comuns. La importància d’aquests lligams no es pot pas menystenir, i en un futur espero que puguem enfortir-los encara més. Tant Flandes com Catalunya són regions econòmiques capdavanteres a Europa; hauríem de nodrir els vincles que ens uneixen per establir una aliança forta en el terreny de les relacions comercials i els esforços diplomàtics. Flandes i Catalunya són al capdavant de la diplomàcia regional. Seria interessant, per exemple, de bastir projectes conjunts com ara ambaixades compartides que servissin d’estímul a unes altres regions d’Europa, mitjançant els nostres èxits econòmics col·lectius. —Què vau pensar durant els tres mesos en què les forces independentistes, que havien guanyat les eleccions del 27-S, no trobaven la manera de posar-se d’acord? —Si vols que et sigui sincer, sentia una gran decepció i fins i tot estava desencantat per la manera com anaven les coses. En el moment en què es va trobar el desllorigador, fins i tot preparava un petit article d’opinió en què demanava als polítics catalans que fessin pinya i responguessin a les expectatives del seu electorat. Per un moment vaig témer que tot el procés cap a la independència es pogués estancar per culpa dels conflictes entre partits. Afortunadament em vaig equivocar i vaig poder llençar aquell article a la paperera. —Què es comenta, a Brussel·les, en relació amb els darrers esdeveniments a Catalunya? —Els mitjans no informen gaire sobre la qüestió catalana, perquè és una qüestió que té una audiència petita. Tampoc no se’n parla gaire als debats polítics. La majoria de polítics no es volen mullar quan surt aquesta qüestió. Sovint tenen por de pronunciar-se en contra de Madrid. Els representants de l’N-VA podem fer un paper important a l’hora de despertar l’interès general sobre Catalunya; és el mateix objectiu que teniu vosaltres, d’encoratjar el debat sobre la independència i la pertinença a la UE. —En una entrevista, just abans del 27S, vau dir que si els partits del sí guanyaven les eleccions calia dur endavant el procés al marge de l’oposició de l’estat espanyol. Però el govern del PP ja ha recorregut al TC contra la comissió d’estudi del procés constituent i la conselleria d’Exteriors, malgrat que entren dins els límits de l’estricta legalitat. Com creieu que cal procedir, si el Constitucional espanyol declara il·legals la conselleria i tota la tasca parlamentària i legislativa que intenta emprendre el govern? —Continuo plenament convençut de la validesa universal del dret dels catalans a l’autodeterminació. En el cas que el govern espanyol i el braç judicial es continuessin oposant a la imminent declaració d’independència, caldria augmentar la pressió en tots els terrenys perquè Madrid respectés el resultat de les eleccions. Però, de moment, penso que Romeva i Puigdemont segueixen el camí correcte: aconseguir primer allò que es pugui dins els confins de la llei i intentar resoldre la resta després, mitjançant el diàleg polític. —A vegades aquesta voluntat de fer les coses tan escrupolosament bé, dins els límits estrictes de la legalitat espanyola, suscita dubtes; i hi ha qui adverteix que tard o d’hora caldrà trencar amb l’estat espanyol. Com ho veieu, des de Flandes? Si us trobéssiu en aquesta situació, quina seria la ‘manera flamenca’ de resoldre-ho? —El conflicte intern entre els partidaris d’una separació immediata, de soca-rel, i els qui prefereixen un enfocament més gradual no és aliè al moviment flamenc. No hi ha una ‘manera flamenca’ en la qual tothom conflueixi. L’N-VA és un partit que prefereix l’evolució més que no pas la revolució. Primer mirem de canviar el model d’estat federal que ara tenim per un de confederal, en què el nivell nacional es vagi evaporant i les regions consensuïn una nova forma de cooperació. Per a alguns, la independència és l’estadi final, mentre que a uns altres la possibilitat que s’eradiqui totalment l’antic estat belga els crea dubtes. Sempre és delicat de trobar un equilibri entre totes dues posicions, però al final la realitat acaba afavorint el consens. —Darrerament s’ha discutit molt sobre si el període de transició ha de durar divuit mesos (tal com estableix el full de ruta pactat per Junts pel Sí i la CUP): alguns creuen que no és important i que no passa res si aquest període s’allarga. Alguns altres, que si s’allarga gaire podríem perdre l’oportunitat. Què n’opineu? —Aquest risc hi és, és clar. A Flandes probablement tot aniria més de pressa. Si nosaltres tinguéssim la majoria parlamentària que us legitima a vosaltres, tiraríem endavant amb determinació. Nosaltres, però, tot just som la fase de convèncer la gent dels beneficis que tindria la independència. Per això a l’N-VA tenim un ‘think tank’ que es dedica a estudiar com construir la Flandes independent, i també en un projecte de constitució. Però, tornant a Catalunya, crec que les coses es fan bé: tinc la impressió que el full de ruta s’aplicarà tal com és previst. Penso que la solució que ha permès d’anar endavant, amb el nou president Puigdemont (que és cent per cent independentista) és molt bona. És curiós com darrerament hi ha hagut un canvi en el lèxic, i ara feu servir paraules més distanciades, menys emocionals, com ara ‘desconnexió’ o ‘transitorietat d’una legalitat a una altra’. Vol dir que esteu en una fase en què, un cop ha quedat clar cap on aneu, els enginyers van treballant en els mecanismes per fer efectiu l’objectiu últim: la independència. És molt important, també, que hi hagi un ministre d’Exteriors, el Sr. Romeva, amb qui ens vam reunir ahir. És aquí on crec que cal centrar els esforços ara: a guanyar la confiança en el pla internacional. A dins ja no cal fer-la tant, aquesta tasca, perquè els catalans ja estan molt convençuts. Ara és imperatiu de treballar pel reconeixement a fora. —El vostre partit ja ha avançat que donarà suport a una declaració d’independència de Catalunya. El ministre d’Interior belga fins i tot va amenaçar de trencar el govern si Bèlgica no reconeixia Catalunya. És lògic de pensar que la UE reconeixerà una Catalunya independent… —D’acord amb el Tractat de Lisboa, la UE honora tres principis: el d’igualtat democràtica, el de democràcia representativa i, especialment, el de democràcia participativa. Si la UE fes fora les regions que volen assolir la independència mitjançant un referèndum, negaria els seus principis. L’N-VA vol que Bèlgica, com a estat de la UE, respecti aquest principi. Fins ara, la UE ha jugat a deixar passar el temps pel que fa a l’ampliació interna. Ara que Catalunya ha triat el camí cap a la independència, els líders de la UE hauran de pronunciar-se sobre la qüestió de la pertinença a la UE. Catalunya n’ha format part durant dècades i, per tant, creiem que és lògic que el nostre país adopti una actitud pragmàtica i constructiva quan s’arribi a aquesta nova situació. Si Europa vol ser alguna cosa més que una agrupació rígida i estàtica d’antigues nacions-estat, si vol ser una unió poderosa, ha de respondre a la dinàmica sempre canviant que té lloc al seu territori. La reunificació de l’Alemanya de l’Est i l’Alemanya Occidental fa vint-i-cinc anys demostra que la UE és capaç, si ho vol, d’afrontar amb pragmatisme els canvis inesperats. Seria força absurd de castigar ciutadans de la UE negant-los la ciutadania quan un estat membre es reorganitza internament. Seria una negació de tot allò que la UE vol representar. Voldria dir que als ciutadans no se’ls permet de decidir el seu futur i que la UE interfereix en la política interna dels estats membres. —El moviment social en favor de la independència cada vegada va més de bracet amb les demandes de construir un país ben governat, més transparent, amb un bon control de la corrupció. Creieu que estem preparats per a aconseguir-ho? —La corrupció s’ha de condemnar arreu, en tots els casos, a tots els nivells i sense excepció. Però no solament la corrupció; si una societat no està satisfeta amb les estructures que té, ha de lluitar per canviar-les. No fer-ho significa un gran fracàs de la democràcia. Evidentment, començar de zero pot ser una bona oportunitat de fer un país millor. En tot cas, és fonamental que en aquest moviment de base, la demanda d’aconseguir la independència i la de fer un país millor continuïn anant de bracet: aquesta és la benzina del procés.
|
Peter Luykx (diputat de l’N-VA flamenc): ‘A Catalunya les coses es fan bé’
|
El govern d’Israel pressiona els Estats Units perquè acceptin la independència de la regió autònoma kurda de l’Irac. Així ho ha explicat el Jerusalem Post en un article en què es diu que el primer ministre Benjamin Netanyahu va comunicar a una comissió de trenta-tres congressistes republicans nord-americans que estava completament a favor de la creació de l’estat kurd independent i que els kurds eren ‘persones valentes i pro-occidentals’ que compartien valors. D’altra banda, alguns funcionaris kurds van visitar Jerusalem i van demanar que els donessin suport en la independència, de la mateixa manera que ho van demanar a Washington. El Kurdistan ha organitzat un referèndum d’independència el dia 25 de setembre. Tot i que els Estats Units i la Unió Europea li han demanat que el referèndum no es faci, el govern autònom kurd no ha accedit pas a aquesta petició.
|
Israel pressiona els Estats Units perquè acceptin la independència del Kurdistan
|
El parlament de les Illes ha instat avui el govern espanyol a despenalitzar l’eutanàsia, promoure una llei que la reguli com a dret universal i que reguli també a tot l’estat espanyol l’atenció sanitària pal·liativa del patiment de les persones que ho necessitin. La cambra ha aprovat una proposició no de llei presentada pels partits que formen el govern –el PSIB, Unides Podem i Més per Mallorca – que ha obtingut el suport de Ciutadans, el PI i Més per Menorca. El PP ha votat només a favor del punt que demana que s’aprovi una llei estatal de ‘drets i garanties de les persones en procés de morir’ i en contra de despenalitzar i legalitzar l’eutanàsia. Vox, per la seva part, ha refusat tota la iniciativa.
|
El parlament de les Illes demana de legalitzar l’eutanàsia
|
El diputat i portaveu de Compromís a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a les Corts Valencianes, Josep Nadal, i la seva vice-presidenta i també diputada de Compromís, Graciela Ferrer, han presentat una proposta perquè les Corts instin el Consell a demanar al govern espanyol que no signi l’Acord de la Unió Europea (UE) amb el Mercosur ‘fins que no s’asseguri que els mercats agrícoles d’origen i de destinació operen amb les mateixes normes, i que si més no n’assegurin algunes per als productes importats a la UE’. Entre les condicions que els diputats de Compromís han demanat que s’assegurin destaquen les laborals i comercials exigides a la UE, com per exemple no importar productes ni aplicar contingents que se superposin a la mateixa època de comercialització que les produccions de la UE i la declaració de la producció mediterrània com a especialment sensible ‘perquè es puguin revisar els tractats i establir mesures de protecció’. Els diputats de Compromís han inclòs tant la prohibició d’importar de productes agrícoles de països amb productes autoritzats però prohibits a la UE, com la d’importar-ne de ramaders provinents de països amb autorització per a hormones prohibides a la UE, entre més propostes. Nadal i Ferrer han assenyalat la ‘importància d’implementar una fiscalitat verda comuna en tota la UE, que gravi l’empremta de carboni dels productes importats de milers de quilòmetres del punt de consum’. A parer de Nadal, l’acord amb Mercosur ‘és un obstacle més en el camí de la supervivència de la nostra agricultura’. ‘No sols serà una competència deslleial per a la nostra gent del camp, sinó que en res no millorarà la situació laboral del camp sud-americà ni la del nostre, on ja tenim empreses de treball temporal explotant la gent’, ha assegurat. ‘A més, avui dia ja s’importa més cítric del Mercosur que no n’exportem nosaltres. Des de Compromís considerem que ratificar l’acord significaria abandonar al nostre sector’, ha afegit. ‘Agricultura valenciana i europea de futur’ En aquest sentit, la diputada Graciela Ferrer ha defensat que ‘treballem per una agricultura valenciana i europea de futur, respectuosa amb el medi ambient i la salut. Per això denunciem l’entrada de productes barats importats sense garanties sanitàries que inunden els nostres mercats, mentre el nostre sector compleix amb les exigències europees sofrint la competència deslleial de tercers països’. D’una altra banda, el diputat de Compromís al Congrés espanyol, Joan Baldoví, ha insistit que ‘és absolutament necessari que una força valenciana com Compromís estigui a Madrid’. ‘Amb nosaltres allí no se signarà el nou tractat amb Mercosur si abans no hi ha una garantia que això no afecte les nostres taronges’, ha asseverat. ‘Compromís a Madrid és garantia de defensa dels nostres interessos, dels interessos de la gent de baix, dels interessos dels nostres agricultors i agricultores’, ha conclòs.
|
Compromís demana de no signar l’acord amb el Mercosur fins a assegurar les mateixes normes
|
Durant la concentració davant el Departament d’Economia convocada per l’ANC i Òmnium Cultural amb motiu de l’aniversari del 20-S, s’ha llegit una carta signada per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, escrita de la presó dels Lledoners estant. Us l’oferim tot seguit. Carta de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart «Poques vegades en la història recent del nostre país hem viscut moments de tanta dignitat personal i col·lectiva i a la vegada tanta determinació en la defensa de la llibertat, la democràcia i les nostres institucions com es va viure avui fa un any a les portes del Departament d’Economia. Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Érem de procedències, condició i idees diverses. Érem plurals com plural és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble. Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem continuades fent. És el nostre compromís i ningú no ens apartarà d’aquesta conducta. L’èxit del primer d’octubre es va començar a forjar aquell dia, quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist. Aquell 20 de setembre va ser el presagi del primer d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’estat ens imposava. Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a mantenir-nos tossudament lleials als principis i als valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República. Des de la presó, continuem lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció, us encoratgem a no defallir. Sabeu que la nostra presó és injusta com injust serà el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial. Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres. No deixem, però, que la seva ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin ni ens canviïn. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells. Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres continuarem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret de ser República i de viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més no estiguin devaluades. Gràcies per ser-hi! Llum als ulls i força al braç! Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 20 de setembre, els Lledoners»
|
Carta de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart quan fa un any del 20-S
|
Aquest dijous (4 de maig) VilaWeb organitza l’assemblea anual de lectors a Palma. A final de març es va fer la primera a Perpinyà i a principi d’abril es va fer la de Barcelona. La setmana passada es va fer la de València. L’assemblea començarà amb una conversa oberta a tothom entre el director Vicent Partal i el periodista Pere Cardús sobre l’estat del procés cap a la independència a cinc mesos del referèndum. L’acte i l’assemblea posterior per a presentar les novetats del projecte de VilaWeb per als pròxims mesos es farà el dijous 4 de maig a Can Alcover (carrer de Sant Alonso, 24) a les 19.00. Us demanem que confirmeu l’assistència enviant un correu a l’adreça suport@mesvilaweb.cat.
|
VilaWeb fa l’Assemblea de Lectors i un acte obert dijous a Palma
|
En la seva ronda de converses per a aconseguir suport a la seva investidura, ahir el dirigent del PSOE, Pedro Sánchez, es va reunir amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, que li va demanar que descartés Ciutadans abans de començar a negociar. A la nit, Iglesias va ser entrevistat a les notícies de Telecinco, on entre més temes se li va preguntar per la qüestió del referèndum a Catalunya i la posició del seu partit. La resposta del cap de Podem va ser clara: ‘Nosaltres som la millor garantia de la unitat d’Espanya, precisament perquè assumim que la unitat d’Espanya s’ha de fonamentar en la diversitat i la plurinacionalitat.’ I per a exemplificar-ho, va afegir: ‘Nosaltres sí que hem guanyat les eleccions als independentistes a Catalunya. El PP, el PSOE i Ciutadans no, nosaltres sí: En Comú Podem va ser la força política que va guanyar les eleccions a Catalunya dient que està bé que els catalans votin, però no volem que Catalunya se’n vagi d’Espanya.’
|
Pablo Iglesias: ‘Som la millor garantia de la unitat d’Espanya’
|
El nombre de víctimes de l’incendi de la setmana passada a la torre Grenfell de Londres continua a l’alça. Ja són 79 persones identificades entre les restes de l’edifici, segons que informa la policia britànica. El comandant del cos, Stuart Cundy, ha explicat que s’han identificat cinc persones més i ha reiterat que a les persones desaparegudes se les dóna per mortes. Cundy ha titllat de ‘realitat terrible’ el fet que les forces de seguretat no puguin identificar tots els cossos. Sí que ha pogut confirmar que cinc persones desaparegudes han estat trobades vives i en bon estat. Avui s’ha fet un minut de silenci a tots els edificis del govern britànic en record de totes les víctimes de l’incendi. El gabinet va anunciar que les persones que s’han quedat sense un habitatge on anar rebran 5.500 lliures del fons d’emergència.
|
Ja són 79 les víctimes de l’incendi de la torre Grenfell de Londres
|
La consellera Dolors Bassa està aïlla al Puig de les Basses perquè té símptomes del coronavirus 2019 des d’ahir, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. Bassa està aïllada a la infermeria de la presó, però encara no se sap si pateix la Covid-19. Diumenge, el conseller Josep Rull també va ser aïllat, en el seu cas a la infermeria dels Lledoners, per haver estat en contacte amb un positiu de coronavirus. A més, divendres es va fer el mateix amb Jordi Sànchez, per haver estat en contacte amb un possible cas. Segons l’últim balanç fet públic per la Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia, a les presons catalans hi ha hagut de moment un cas positiu entre la població reclusa i dotze de sospitosos. El positiu ha obligat a aïllar un mòdul amb 105 interns. Pel que fa als professionals, hi ha un cas positiu i setze sospitosos.
|
Dolors Bassa, aïllada a Puig de les Basses perquè té símptomes del coronavirus
|
El cap de govern, Antoni Martí, ha advertit que Andorra no signarà cap acord amb la Unió Europea si no té el control dels fluxos migratoris. Martí ha fet aquest avís al Consell General, després d’una pregunta del conseller d’Independents de la Massana Carles Naudi sobre la posició d’Andorra en matèria de lliure circulació de persones. El govern ha explicat que el punt de partida serà la defensa del manteniment del sistema de quotes de treballadors. La ministra Maria Ubach ha posat com a exemple el pacte de Liechtenstein, amb revisions de cinc o set anys. Així mateix, ha recordat que la negociació no ha començat i que és en fase d’anàlisi. El conseller Naudi no ha quedat satisfet amb la resposta i ha demanat unes quantes vegades sobre la posició d’Andorra en aquesta matèria. S’ha mostrat preocupat perquè, després de quatre anys d’anàlisi, el govern no pugui manifestar una posició sobre matèries tan sensibles com ara la desocupació, els refugiats, l’asil i el vot dels residents.
|
Andorra exigirà de controlar els fluxos migratoris per signar l’acord amb la UE
|
El número cinc de la candidatura d’ERC, Carles Mundó, ha demanat en un acte de campanya a Blanes que l’independentisme faci un ‘vot útil’ a Esquerra Republicana. Mundó ha demanat ‘realisme’ i ha dit que la possibilitat que Carles Puigdemont torni de Brussel·les per exercir el càrrec ‘és poc més que un desig’. L’ordre de detenció espanyola que pesa sobre Puigdemont impedeix que pugui trepitjar el territori de l’estat sense ser detingut. Mundó creu que la situació d’exili és inevitable per a molts anys perquè les defenses ‘no seran capaces de convèncer el jutge que no hi ha risc de fuga’. ‘No podem mirar cap a un altre costat quan la realitat se’ns presenta de manera tan clara. Hem de jugar les cartes que tenim a la mà per fer un govern fort que combati el 155’, ha afegit. Segons Mundó, qui té la màxima legitimitat per a presidir aquest ‘govern fort’ a Catalunya és Oriol Junqueras. Per la seva banda, la número dos de la candidatura, Marta Rovira, ha denunciat que els partits constitucionalistes volen aprofitar l’empresonament d’Oriol Junqueras per evitar una ‘victòria clara’ dels republicans. ‘Intenten que ERC no guanyi i quedi per sobre de Ciutadans. I per això no tenim Oriol Junqueras aquí. Ells volen fer possible que no guanyem les eleccions. Nosaltres farem possible que un candidat a la presó guanyi les eleccions a Catalunya, amb la força de la gent’, ha dit. Rovira ha afegit: ‘Pretenen que visquem en la involució permanent i sistemàtica en la que viu l’Estat espanyol. I nosaltres no volem perdre drets, que les empreses perdin oportunitats, en un país que tot ho vol uniformar i tancar; nosaltres volem un país obert i divers.’
|
Mundó, sobre Puigdemont: ‘Que pugui tornar és poc més que un desig’
|
Per què els humans són tan diferents d’altres espècies de primats? Què ens fa tan aptes per a crear llenguatges, art i música? Les especialitzacions en l’anatomia del cervell humà responsables dels nostres trets cognitius i conductuals únics han evolucionat en un període de temps molt curt (entre sis i vuit milions d’anys). Evidències recents suggereixen que, junt amb un augment en la grandària i la reorganització del cervell, la plasticitat cerebral també pot tenir un paper important en la història evolutiva de la nostra espècie. La plasticitat és la propensió del cervell a ser modelat per influències externes, incloent-hi el context ecològic, social i cultural. L’impacte d’aquestes influències ambientals sobre el desenvolupament del comportament humà es coneix des de fa temps, però només recentment els científics han començat a descobrir que el cervell humà és més plàstic que els dels nostres parents pròxims. Els humans i els ximpanzés són sorprenentment semblants en termes genètics. Comparteixen prop del 98 % de seqüències codificants d’ADN. A més, els humans i els ximpanzés comparteixen la major part de la seua història evolutiva. Només van divergir fa entre sis i vuit milions d’anys. Aquesta proximitat genètica i evolutiva contrasta notablement amb les clares diferències conductuals i cognitives entre els humans i els ximpanzés, els nostres parents vius més pròxims junt amb els bonobos. Aquestes diferències es basen en modificacions anatòmiques que han evolucionat després de la divergència entre ximpanzés i humans a partir del seu avantpassat comú. No obstant això, els cervells no fossilitzen, per la qual cosa es fa difícil estudiar l’evolució cerebral en espècies d’hominins fòssils. Per a evitar aquest problema, els científics poden comparar els cervells humans i els de ximpanzés i altres animals per a aprofundir en les característiques cerebrals que fan única la nostra espècie. «La grandària del cervell en els nounats humans representa només una quarta part de la grandària del cervell d’un adult, mentre que en ximpanzés i orangutants és aproximadament una tercera part» Aquests estudis s’han centrat en la grandària i la reorganització del cervell, i destaquen que l’evolució humana es va caracteritzar per la triplicació de les dimensions del cervell i per una expansió desmesurada de les àrees d’associació frontal i parietal del còrtex cerebral (figura 1). No obstant això, estudis més recents s’han centrat en altres propietats del cervell. Entre aquestes, considerem que la plasticitat és especialment important perquè confereix als individus l’habilitat d’adaptar-se a entorns concrets i ofereix una base per als processos d’evolució conductual i cultural que són tan importants per a la nostra espècie. En aquest article hem revisat i sintetitzat l’evidència disponible sobre l’evolució de la plasticitat del cervell en humans, centrant-nos en estudis comparatius d’humans i ximpanzés i en l’avaluació del registre fòssil d’hominins, incloent-hi l’evidència paleontològica i les dades paleogenètiques. Estudis comparatius de l’evolució de la plasticitat del desenvolupament En comparació amb altres mamífers, el ritme de desenvolupament dels primats es considera relativament pre coç; és a dir, les cries naixen després d’un llarg període de gestació amb unes conductes i una mobilitat relativament avançades i madures (figura 2). No obstant això, els humans som secundàriament altricials (Portmann, 1969), la qual cosa significa que naixem en un estat relativament immadur en comparació amb altres primats. L’altricialitat és evident en humans, ja que la independència de les cries és relativament lenta i requereixen una major atenció i cura parental (figura 3). Aquest subdesenvolupament neonatal inicial es pot mesurar d’acord amb diferents variables. La duració de la gestació en humans és d’aproximadament 270 dies, molt semblant a la duració de la gestació observada en goril·les i orangutans (265 i 270 dies, respectivament) i sis setmanes més llarga que el període corresponent en ximpanzés (230 dies) (Sacher i Staffeldt, 1974). Llig l’article sencer al web de Mètode Aida Gómez-Robles, investigadora postdoctoral al Laboratori de Neurociència Evolutiva de la Universitat George Washington (EUA). Chet C. Sherwood, professor d’Antropologia, membre del Centre per a l’Estudi Avançat de la Paleobiologia Humana i co-director de l’Institut Ment-Cervell de la Universitat George Washington (EUA). Què és Mètode?
|
L’evolució del cervell humà
|
Hi havia una gran expectació per saber com reaccionaria el govern espanyol a l’anunci de la data i la pregunta del referèndum que havia de fer aquest divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Es podia esperar una reacció molt contundent, tenint en compte el to que havia anat agafant el discurs de l’executiu de Mariano Rajoy en relació amb el procés d’independència, equiparant-lo amb un intent de cop d’estat, i afirmant que faria ‘tot el que calgués’ per impedir el referèndum. Però, sorprenentment, el govern espanyol ha optat per un to molt més suavitzat i des d’un perfil molt més baix. La vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, no ha fet cap compareixença d’urgència. Ja la va fer el dilluns de la setmana passada, avançant-se a la reunió convocada per Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat amb les forces sobiranistes. Aleshores va dir, amb un to molt dur: ‘Farem el que hàgim de fer. Que ningú no tingui cap dubte que la legalitat serà preservada.’ Avui hi ha hagut la compareixença habitual de després de la reunió del consell de ministres, amb el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, que ha tingut un to molt diferent del de Santamaría la setmana passada. Un to volgudament conciliador, repetint una vegada i una altra que estaven disposats a dialogar, però que això s’havia de fer al congrés i que, si es volia fer un referèndum d’autodeterminació, s’havia de canviar la constitució. I si hi ha una majoria favorable a aquesta reforma, endavant. A més, el govern espanyol i la fiscalia haurien pogut forçar una actuació contra l’anunci de la data i la pregunta. De fet, els serveis jurídics de l’estat i la fiscalia general examinaran l’acte d’avui, segons que ha explicat el ministre de Justícia, Rafael Catalá. No obstant això, Catalá ha dit que no semblava que constituís ‘cap infracció jurídica susceptible d’impugnació en aquest moment’. Méndez de Vigo, en la mateixa línia, havia dit que no podien actuar contra un desig, o contra un pensament, i que no seria fins que es passés ‘de les paraules als fets’ que hi hauria conseqüències. Perquè, això sí, el portaveu de l’executiu ha repetit manta vegada que ‘el referèndum no es farà’. És a dir, que l’impediran. El to, però, ha estat molt diferent del que havíem vist en Méndez de Vigo mateix, que no fa gaire setmanes fou un dels ministres que va sortir a qualificar de cop d’estat el procés d’independència. Aleshores, els membres del govern anaven alhora que els principals diaris de Madrid en el discurs sobre el ‘cop d’estat’; ara també. Avui al matí, a primera hora, l’editorial d’El País, crític amb Puigdemont, tenia un to més rebaixat del que havíem vist uns altres dies. Tots alhora: avui que Puigdemont anuncia la data i la pregunta, que fa el primer pas decisiu cap al referèndum unilateral, nosaltres oferim un perfil dialogant. És a dir, que es vegi el president i el seu govern com els immobilistes, els qui tiren pel dret, els qui no volen escoltar… I nosaltres, els qui maldem per l’acord fins al final. Com una mena de revifada post mortem d’aquella ‘operació diàleg’. Com que el temps avança, els passos per a fer realitat el referèndum també aniran venint. I serà aleshores que el govern espanyol tornarà a modular el to, a apujar-lo. Ja veurem fins a quin punt. Alguns periodistes, estranyats pel canvi de to, han demanat a Méndez de Vigo què pensava fer perquè sigui realitat la seva afirmació de ‘no hi haurà referèndum’, i li han recordat les seves paraules sobre el cop d’estat. Ell ha restat somrient, i no ha respost aquestes preguntes.
|
Què amaga el perfil baix sobtat del govern espanyol amb el referèndum?
|
La publicitat arribarà l’any vinent a WhatsApp, tot i que no afectarà, en un principi, a les converses entre usuaris. Segons que ha informat l’empresa, els anuncis apareixeran en l’apart dels ‘estats’, on els usuaris poden publicar missatges efímers com els ‘stories’ d’Instagram. Aquesta última aplicació també és propietat de Facebook i fa temps que experimenta amb la publicitat. WhatsApp té uns 1500 milions d’usuaris i la companyia de Mark Zuckerberg li vol treure rendibilitat econòmica. La primera mesura va ser el 2017, quan l’aplicació va deixar de ser gratuïta. Ara té un preu anual de 0,89 euros.
|
WhatsApp tindrà publicitat a partir del 2020
|
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha ordenat el tancament de tots els centres educatius, tant escoles com llars d’infants, instituts i universitats, a partir demà per evitar l’expansió del coronavirus 2019. La mesura forma part del pla PROCICAT que ha passat a fase 1 d’emergència. El tancament afectarà 1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents. De totes maneres, la mesura no implica un confinament. ‘Els nens poden anar al parc, però prenent precaucions’, ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut El president ha explicat que el govern es reunirà aquesta tarda de manera extraordinària per prendre les decisions d’acompanyament i desplegament del tancament d’escoles. ‘Demano màxima col·laboració a la ciutadania. És l’hora de pensar en el bé de tota la societat. Ens cal abaixar el ritme per poder contenir la pandèmia i evitar el col·lapse del sistema sanitari’, ha afegit Torra. Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars Fins ara, s’havien clausurat els centres d’Igualada i quatre poblacions més de l’Anoia pel brot detectat ahir, a més d’algun altre centre concret, com l’escola Mas Boadella del barri de Can Llong de Sabadell. El tancament d’escoles és una mesura que encara no s’ha aplicat ni a les Illes, ni a Catalunya Nord ni al País Valencià, on la setmana vinent, de fet, és festa, tot i que s’hagin suspès les falles. La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, ha dit avui mateix que encara no tancarien pas les escoles. Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb Resolem tots els dubtes sobre aquesta mesura: Les escoles s’han de tancar? Les escoles s’han de tancar en el moment en què es considera que és menys adequat tenir junts els infants, com ha passat fins ara, que perdre el control de la traçabilitat sobre les possibles transmissions. Què cal tenir en compte abans de tancar? Pels epidemiòlegs, és una prioritat absoluta assegurar el control i la traçabilitat de la transmissió. Si les escoles es tanquen, el problema és que hi ha el risc de perdre el control sobre què fan els nens. Si les escoles romanen obertes, els nens són en un espai físic, de manera que, si un d’ells està malalt, es pot saber amb qui ha tingut relació i, si cal, es pot aïllar el grup sencer. El problema de tancar les escoles és que una volta tancades, ja no és factible ni realista saber què fan durant el dia ni amb qui es relacionen. S’han de tancar ara totes les escoles del país? De moment, als Països Catalans només el Principat ha pres la decisió de tancar totes les escoles. Al País Valencià, la setmana vinent hi ha vacances escolars per falles i, tot i la suspensió de les falles, les vacances no s’han anul·lat. Això deixa un marge de maniobra al govern valencià que no tenen el del Principat ni el balear. De manera que podria retardar la decisió de tancar les escoles encara una setmana. Però la qüestió no és tancar les escoles i prou, sinó decidir què fan els alumnes a casa. Quin comportament haurien de tenir els infants si es tanquen les escoles? El tancament de les escoles no pot ser entès en cap cas com unes vacances. Això seria molt perillós. En el moment en què es tanquen les escoles, els nens han de romandre a casa, amb el mínim contacte possible amb l’exterior. Això comporta problemes evidents: pares que s’hauran de quedar a casa per tenir-ne cura, contacte amb la gent gran que pugui viure-hi i que és més susceptible al contagi. Els governs hauran d’adoptar mesures sobre la qüestió. Quants dies estarem sense escoles? En principi, tots els tancaments arreu d’Europa es fan per quinze dies. Però això no vol dir que no calgui estendre aquest període. Dependrà de la situació sanitària al país.
|
Tanquen tots els centres educatius del Principat a partir de demà
|
La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha explicat que ha començat a parlar amb les grans empreses que van traslladar la seu social fora de Catalunya després del primer d’octubre. De fet, ha assegurat que parlarà amb totes les catalanes de l’Íbex 35 que van canviar el domicili social arran de la situació política –de moment, només s’ha dirigit a algunes– i ha insistit que no els donaran incentius fiscals perquè tornin. ‘No hem d’oferir res més que diàleg i informació’, ha dit en una entrevista a l’ACN. Segons Chacón, hi vol fer valdre els actius econòmics de Catalunya, perquè no hi ha ‘cap fórmula secreta’ per a convèncer-les-en. La consellera ha confiat que ‘alguna’ deurà tornar, però també ha admès que potser n’hi deurà haver que no: ‘Si no volen tornar, què hi farem?’, ha dit Chacón. ‘A qui ho vulgui, li tenim les portes ben obertes’, ha afirmat, i tot seguit ha afegit que és a elles a qui pertoca de prendre aquesta decisió. La consellera d’Empresa ha insistit que els exposarà que el govern continua optant per l’economia productiva i el seu ecosistema i que les ha animades a explicar ‘quina cosa les va fer marxar’ per poder entendre ‘quina cosa volen per tornar’. Chacón ha instat les empreses a compartir clarament quins motius tenen per a no tornar i ha dit que rebatrà arguments com la ‘inestabilitat’ o la ‘inseguretat jurídica’ si és que les companyies creuen que són ‘condicionants que no han desaparegut’. Segons Chacón, almenys ara el govern ‘treballa a plenes funcions’ amb un ‘posicionament molt clar’. ‘Som capaços de demostrar amb indicadors objectius quina és la realitat del nostre teixit productiu i econòmic’ i rebatrem els dubtes amb contraarguments’, ha remarcat. ‘A partir d’aquí, que cadascú decideixi’, ha conclòs la consellera. ‘Alguna’ empresa disposada a tornar aviat Segons Chacón, hi ha ‘alguna’ empresa disposada a tornar aviat però ha matisat que encara han d’explorar amb més profunditat i amplitud la mostra de les implicades. Sobre això, s’ha referit a l’informe sobre els trasllats de seus que el departament preveu que estigui enllestit a final d’agost i que ha d’analitzar quina tipologia d’empresa se’n va anar, el perquè i els efectes del trasllat. ‘Evidentment, hem començat converses però ens manca temps per a anar-ho fent més’, ha explicat la consellera d’Empresa, qui ha concretat que també ha parlat amb algunes societats de l’Íbex que van traslladar la seu –sis de les set catalanes que hi cotitzen van moure el domicili social: Caixabank, Banc Sabadell, Gas Natural, Abertis, Cellnex i Colonial. ‘Anirem fent i segur que en trobarem de receptives que volen tornar i unes altres que no’, ha dit la consellera. Chacón ha dit que malgrat que és ‘important’ que les grans empreses acabin tornant ho és més potenciar l’ecosistema empresarial i industrial català. A parer seu, cal enfocar les energies del departament a cuidar el teixit productiu i les petites i mitjanes empreses, atès que ‘el volum de negoci no sempre és proporcional en llocs de treball’. A banda, un altre objectiu és posicionar Catalunya a escala internacional. La Generalitat ha complert ‘un 200%’ amb Thunder Power Quant a la inversió de la companyia d’automoció xinesa Thunder Power anunciada l’any passat per l’ex-conseller d’Empresa Jordi Baiget, que encara no s’ha concretat, Chacón ha dit que la Generalitat ha complert ‘un 200%’ amb tot allò que ha sol·licitat. Thunder Power havia d’invertir vuitanta milions d’euros a Catalunya per construir un centre de recerca i desenvolupament i més endavant establir-hi també una planta de producció de vehicles elèctrics amb capacitat per produir-ne fins a cinquanta mil anuals amb una inversió de dos-cents milions d’euros. Segons la consellera, l’empresa no pot tenir cap queixa de la Generalitat perquè ha complert tota la seva part. ‘S’han ofert totes les facilitats i s’han complert tots els protocols’, ha remarcat Chacón. ‘Per la Generalitat no ha quedat si és que realment acaba anant a Bèlgica’, ha dit en referència a les informacions que apunten que Thunder Power negocia d’instal·lar-se a Valònia (Bèlgica) en comptes de Catalunya. ‘També correspon a l’empresa de complir les formalitats que demana qualsevol oferta d’inversió’, ha dit Chacón. Sobre si no va ser el cas i si es va concretar el nombre de llocs de treball que demanava la inversió, no ha volgut comentar res. Tanmateix, la consellera ha dit que la Generalitat es manté oberta a la inversió de Thunder Power i que no té cap motiu ‘per a deixar d’estar-hi en contacte’.
|
La conselleria d’Empresa treballa perquè tornin les companyies que van traslladar la seu social
|
L’acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona ha impactat decisivament en el procés de refundació de JxCat. Els independents del grup parlamentari han entomat el pacte amb malestar i incomoditat, tot i que són escasses les veus que l‘han criticat públicament. Fora dels focus, diverses fonts consultades per VilaWeb diuen que l’acord ha de tenir conseqüències en la reconfiguració de l’espai i en critiquen una gestió política clàssica massa marcada pel PDECat que els allunya del propòsit pel qual van acceptar d’entrar en política. També avisen del possible desgast electoral que el pacte pot tenir per a les sigles. Però els independents no són cap sector articulat, sinó grups i veus aïllades que es mouen amb més dificultats organitzatives que la resta de famílies de JxCat, i que han constatat internament que el seu referent polític compartit, Carles Puigdemont, també avalava l’acord amb el PSC a la diputació tot evitant les declaracions públiques. El silenci de Puigdemont ha estat igualment secundat pel president de la Generalitat, Quim Torra, que només es va referir al pacte amb el PSC, sense citar-lo directament, durant la sessió de control al parlament, quan va fer una crida perquè l’independentisme assumís les mínimes contradiccions possibles. Torra només ha admès incomoditats portes endins. A més, ha estat un altre independent, el portaveu adjunt de JxCat al parlament, Eduard Pujol, qui aquests dies ha verbalitzat davant els mitjans les discrepàncies amb ERC i ha defensat un pacte capitanejat pel president del PDECat, David Bonvehí, i el secretari d’organització del partit, Ferran Bel. Tots dos escuraven dimecres les negociacions des del parlament, seguides de prop per Albert Batet i Elsa Artadi. Després de la consumació del pacte amb el PSC, diversos independents consultats van debatre dijous internament si feien un moviment públic. Però només Junts per la República es va desmarcar del suport de JxCat a la socialista Núria Marín amb un missatge a Twitter en què deia que després del pacte calia ‘fer foc nou’: ‘No ens hi sentim concernits. Tant Junts per Catalunya com Esquerra juguen amb la bona gent!’ Després del #pactediba hem de fer #focnou. No ens hi sentim concernits. Tant @JuntsXCat com @Esquerra_ERC juguen amb la bona gent! — Junts per la República ? (@JuntsxRep) 11 de juliol de 2019 A Junts per la República, hi ha diputats de JxCat com Aurora Madaula. També hi havien estat Pep Riera i Toni Morral. Aquest últim se’n va distanciar després d’assumir la secretaria general de la Crida Nacional per la República. En canvi, la diputada al congrés espanyol Laura Borràs evitava de verbalitzar discrepàncies i s’encomanava a les interpretacions a què es presta aquesta citació de James Joyce: ‘És en el silenci que t’adones que hi ets’, va piular. Fins fa una setmana, després de l’anunci del pacte entre el PSC i JxCat, només el nucli d’independents més proper a Torra –Laura Borràs i el vice-president primer del parlament, Josep Costa– havia manifestat la seva disconformitat amb el pacte signat divendres de la setmana passada per Bonvehí i el socialista Salvador Illa. ‘Vaig entrar en política per l’1-O i fa massa temps que sent que m’arrosseguen cap a la renúncia del mandat del referèndum. Crec que la situació exigeix revertir tots els pactes amb el 155, posar fi a les renúncies i tornar a la unitat que va fer possible l’1-O’, va escriure Costa a Twitter. En una entrevista a VilaWeb, el diputat de JxCat Pep Puig va expressar amb més contundència que cap altre membre del grup parlamentari el seu desacord personal amb l’entesa de JxCat i el PSC a la diputació. ‘Se’m regira l’estómac de veure que es fan acords amb qui manté empresonats companys nostres.’ Tots els pactes o alguns? Per a la direcció de JxCat, el problema polític no era en tots els pactes amb el PSC. Dilluns, va acotar la demanda de revocació dels acords als 26 municipis on havia guanyat JxCat i no governava per un acord d’ERC amb altres partits, i en els set on havia guanyat ERC i no governava perquè JxCat havia pactat amb altres grups. Durant les negociacions amb ERC, a més, la discòrdia es va reduir als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i de Figueres, amb una clara prevalença del municipi vallesà. D’aquesta manera, la direcció de JxCat va assumir que la contradicció política no era pactar amb el PSC, sinó el fet d’haver-se arrabassat batllies en els municipis en què els uns i els altres havien guanyat. Aquesta posició es conciliava amb la defensa dels pactes amb el PSC que ha fet el sector moderat del PDECat, i que havia verbalitzat Montserrat Candini, reelegida batllessa de Calella gràcies a un altre pacte amb els socialistes. Després va ser la consellera Àngels Chacón, a qui el mateix sector moderat erigeix com a possible candidata a les eleccions, qui va al·legar en declaracions a TV3 que el pacte de la diputació era ‘el millor que es podia fer’. Els efectes immediats en JxCat Amb el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, la direcció de JxCat també ha volgut advertir a ERC que és capaç d’arribar a acords amb altres socis, després de mesos de divergències i crisis cícliques. És un missatge contextualitzat davant la possibilitat d’un avançament electoral que no té data, però que plana sobre el govern com una amenaça perpètua mentre no es resolen les divergències estratègiques en l’independentisme i s’espera la publicació de la sentència del Tribunal Suprem. També quan ERC havia començat un acostament als comuns, tot i que els comuns no van poder convèncer ERC ni el PSC de fer un tripartit a la diputació. Dins de JxCat, l’acord entre JxCat i el PSC ha satisfet el sector moderat del PDECat. Però aquest acostament amb Bonvehí, beneït per Puigdemont, ha tingut l’efecte invers sobre els independents de JxCat, que ja veien amb desconfiança les negociacions entre les famílies per la reconfiguració de l’espai polític i el paper assumit per Artur Mas, encara que reconeguin el seu ascendent a l’hora d’intentar conciliar les posicions que conviuen al partit. També s’esdevé quan s’acosta el primer debat d’investidura de Pedro Sánchez. A més, alguns independents lamenten la gestió interna que JxCat ha fet del pacte amb el PSC a la diputació: molts se’n van assabentar el mateix dia que es va anunciar l’acord. El primer i únic missatge públic de Puigdemont sobre el pacte va arribar ahir, i anava dirigit a ERC per reclamar-li de refer la unitat. El pacte amb reverberacions sociovergents, tanmateix, també ha obert ferides dins de JxCat.
|
El pacte amb el PSC obre ferides a JxCat en el procés de refundació
|
Ha estat una conferència de premsa insòlita: durant més de quaranta minuts, el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha hagut de respondre desenes de preguntes, una rere l’altra, de periodistes internacionals sobre el referèndum català, les conseqüències que pot tenir i la passivitat europea davant de la violència policíaca. Al començament, Schinas ha llegit un comunicat en què la Comissió donava suport a Rajoy però avisava que ‘la violència no pot ser mai un instrument polític’ i feia una crida a ‘tots els actors implicats perquè passin de la confrontació al diàleg’. Però les preguntes, després, han estat constants. Fins i tot un periodista, molest, ha demanat quants ferits hi hauria d’haver perquè la UE hi intervingués d’una vegada. Vegeu el vídeo sencer amb la traducció simultània que ha ofert TV3: Schinas no ha volgut fer cap comentari sobre una possible declaració d’independència i s’ha remès al comunicat en les diverses ocasions en què li han preguntat quina seria la posició de la CE si el Parlament de Catalunya fes una declaració unilateral d’independència. Sobre si la CE estaria preparada per contribuir a una mediació, el portaveu ha dit que preferia no entrar en escenaris condicionals. També li han preguntat què farà la CE per ajudar al diàleg, i Schinas ha dit que no feia cap paper en aquest sentit i ha reafirmat la crida al diàleg entre les dues parts. ‘Violència’ i els valors de la UE ‘Com pot ser que Juncker digués al discurs de l’estat de la Unió que els valors eren el més important (entre ells, el de fer sentir la teva veu com a ciutadà) i la CE continuï dient que és un afer intern?’, ha demanat un corresponsal. ‘La constitució espanyola, com totes, inclou els valors als quals se cenyeix la CE’, ha dit el portaveu. Un periodista de l”Irish Times’ li ha demanat a Schinas que especifiqués a qui es referia com a responsable de la ‘violència’ de la qual parlava la Comissió en el comunicat. El portaveu no ha volgut precisar-ho i s’ha referit un altre cop al comunicat oficial, que més d’un periodista ha descrit com a ‘ambigu’. ‘Què significa per la CE ser guardiana dels tractats tenint en compte que aquests inclouen la Carta de Drets Fonamentals?’, ha llançat el mateix periodista. ‘Sí, la CE ho és i és la seva intenció fer-ho’, ha respost el portaveu. ‘Creu que la resposta policial va ser proporcional, com va dir el president del govern espanyol?’, li ha dit un altre periodista, al qual no ha contestat. El corresponsal del ‘Daily Telegraph’ ha demanat al portaveu per què la CE havia trigat tant a pronunciar-se i si la institució feia tot el possible ‘per ignorar-ho’. ‘Estic en desacord amb la seva afirmació. Som nosaltres els que decidim quan pronunciar-nos. No sé si és tard o d’hora, però hem fet un comunicat ara que creiem que els elements són rellevants’, ha contestat Schinas. El periodista també ha fet referència als missatges enviats per diferents líders europeus, com ara el primer ministre belga, Charles Michel, de condemna de la violència i li ha recordat que molta gent a Catalunya mirava cap a la UE com un referent moral. ‘Estan equivocats?’, li ha dit. El portaveu ha dit que no li corresponia a ell respondre aquesta pregunta i ha insistit en el missatge del comunicat. Un periodista de ‘Le Soir’, ha preguntat a la CE per què havia esperat fins ara per fer una crida al diàleg. Amb tot, Schinas ha repetit que abans d’expressar-se la institució havia reunit tots els elements. Encara un altre corresponsal ha retret a l’executiu que el president, Jean-Claude Juncker, no hagués comparegut avui davant la premsa i ha dit: ‘Quan veus gent gran i nens sent atacats en centres de votació, no ho entens com una amenaça als valors europeus?’ Debat sobre la situació a Catalunya El portaveu no ha descartat que el col·legi de comissaris fes un debat demà sobre la situació a Catalunya. Segons que ha dit, no hi ha una agenda concreta i, per tant, ‘hi ha la possibilitat de discutir-ho’. ‘Si el parlament decideix de debatre sobre aquesta qüestió, la Comissió hi participarà en el nivell adequat’, ha dit també davant una periodista que ha afirmat que alguns grups d’esquerra al Parlament Europeu havien demanat de debatre sobre la violència policíaca que va viure Catalunya ahir en el si del plenari a Estrasburg.
|
Lliçó insòlita dels periodistes europeus a la CE: ‘Quants ferits necessiteu per a intervenir?’
|
El Sinn Féin ha guanyat les eleccions legislatives a Irlanda, segons els primers resultats oficials i parcials, a l’espera de l’assignació total d’escons. En un resultat històric, la formació que reclama el referèndum de reunificació de l’illa compta amb el 23,9% dels vots. Fianna Fáil ha arribat al 21,2%, Fine Gael al 21% el partit verd al 7,6%, els laboristes al 5,3%, els socialdemòcrates el 3,1%, els anticapitalistes al 2,3% i Aontú al 1,9%. Els candidats independents han aconseguit l’11,2% dels vots. De moment, tot indica que el Sinn Féin ha guanyat davant dels dos partits que tradicionalment s’han repartit el govern, el Fianna Fáil i el Fine Gael. En les últimes eleccions, el partit va arribar al 13,8% dels vots. La candidata de la formació, Mary Lou Mc Donald’s, ha dit que començarà a fer els contactes per a formar un nou govern. Els membres del partit celebren en aquests moments la victòria a la seu de la formació. Sinn Féin banners and cheers behind Micheál Martin as he gets ready to go live on RTE #CNC #GE2020 pic.twitter.com/UMWigDOG8w — Sarah O' Dwyer (@SarahODwyer1) February 9, 2020 Absolute scenes! #GE2020 @MaryLouMcDonald pic.twitter.com/tBGX6jR7JS — Sinn Féin (@sinnfeinireland) February 9, 2020 Dessie Ellis with Sinn Fein supporters break out in a rendition of the rebel song Come Out , Ya Black and Tans. Latest tallies show he will top the poll on #dubnw pic.twitter.com/njTMuowVJg — RTEdublinNORTHWEST (@RTEdubNORTHWEST) February 9, 2020 La victòria del Sinn Féin, partit que ha reivindicat la reunificació d’Irlanda amb la convocatòria del referèndum a Irlanda del Nord –que forma part del Regne Unit– és històrica. Les eleccions van avançar-se fa tres setmanes en un moment polític marcat pel Brexit. Irlanda del Nord va votar majoritàriament ‘no’ al Brexit en el referèndum de 2016. La reunificació d’Irlanda pren força amb la possible victòria del Sinn Féin
|
Resultat històric del Sinn Féin: guanya les eleccions d’Irlanda segons els primers resultats oficials
|
Una setmana abans de la cimera pel referèndum El Periódico publicava un sondeig on es mostrava que un 85% de catalans estaven a favor del referèndum i una majoria estava a favor, encara que fos sense acord amb l’estat. El Periódico ha publicat ara en obert les taules completes de les preguntes i respostes dels enquestadors, les quals han estat estudiades per a poder presentar aquest anàlisi. Concretament s’ha creuat el record de vot amb les dades de participació i d’intenció de vot en el referèndum unilateral. 1. Seria un referèndum amb una gran participació En el cas de celebració d’un referèndum d’independència sense acord amb l’estat, unilateral, la participació seria prou alta com per a esvair qualsevol dubte respecte a la seva legitimitat. La mobilització molt alta dels independentistes sumada a una important mobilització parcial de l’unionisme tindria com a resultat una participació que se situaria al nivell de les eleccions de primer ordre i clarament superior a les eleccions europees o als referèndums vinculats dels Estatuts (60% i 49%) i de l’OTAN (59%). Entre els independentistes gairebé tothom aniria a votar (96% de Junts pel Sí i 97% de la CUP) i entre els que no es consideren independentistes un 36% aposten per participar-hi i votar, fins i tot si el referèndum no és acordat. Segons les dades facilitades per GESOP, doncs, en un referèndum unilateral d’independència (RUI), només anant a votar els que ja diuen en la resposta a l’enquesta actual que probablement o segur que anirien a votar, hi hauria un 64% de participació. 2. Hi hauria una majoria molt clara a favor de la independència Pel que fa al sentit del vot la mobilització dels electors de Junts pel Sí i la CUP atorga una enorme fortalesa al vot a favor de la independència ja que pràcticament tots votarien sí. A aquests caldria afegir un 33% de votants de CSQEP votaria a favor de la independència (una xifra similar al 32% a favor que recull el CEO), mentre que un 55% votarien en contra (57% el CEO). També votarien a favor de la independència un 9,9 dels votants del PSC i un 4,4 dels de Ciutadans. Amb aquestes xifres el resultat és que, entre els que afirmen que anirien a votar a un RUI, un 72,9 per cent dels enquestats votarien a favor de la independència i un 19,5 per cent en contra. Un u per cent afirma que votaria en blanc i el nombre d’enquestats que no saben encara què farien o no contesten seria del 7,8 per cent. Aquestes dades traduïdes a vot en referèndum, descomptant per tant els qui no saben encara què farien, significarien un 79,74 per cent de vots afirmatius contra un 20,26 per cent de vots negatius. Encara hi hauria, doncs un 7,8 per cent de la població indecisa, però. Entre els votants dels partits, la majoria d’indecisos es troben ara mateix entre els votants del PSC (8,1%), CSQEP (9,2%) i també la CUP (11,4%). L’abstenció En les eleccions amb més participació de la història de Catalunya (les estatals de 1982), l’abstenció va ser del 20,03%. A Catalunya no ha votat mai per tant més del vuitanta per cent del cos electoral i per això cal tenir en compte l’existència d’aquest bloc de població que simplement no sembla interessada en la vida política. Respecte als ciutadans que es van abstenir el 27-S l’enquesta recull que prop d’un deu per cent assegura que tampoc votarien en un referèndum. El que suposa més de 100.000 votants. El mateix succeeix amb una quarta part dels ciutadans que van votar blanc o nul, que asseguren que farien el mateix o no votarien. 3. L’unionisme té dues possibilitats però són contraposades En base a aquestes dades pels contraris a la independència, només hi ha dues formes, contraposades, de capgirar el resultat. Una opció seria boicotejar totalment el RUI i aconseguir que aquesta acció desmobilitzes tant tots els votants com perquè la participació fos molt baixa i per tant la legitimitat del referèndum fos qüestionable. Això té el problema que actualment ja hi ha un 76% dels votants dels comuns consideren que probablement o segur que anirien a votar. Això són tres quartes parts dels votants als quals se’ls hauria de convèncer, si aquesta fos la decisió del partit, que no anessin a votar. No sembla pas senzill. Per una altra banda afirmen també que aniran a votar un 12 per cent dels votants del PP, un 29 per cent dels votants de Ciutadans i un 33 per cent dels votants del PSC. I això malgrat que els partits als quals voten ja han deixat clar que s’oposen al referèndum unilateral. Amb aquestes dades a la mà l’opció d’un boicot eficaç per part de l’unionisme sembla completament descartable. Si un 33 per cent dels votants del PSC, tot i saber que el PSC no vol que participin tenen decidit participar-hi podem esperar que una part molt important del 76% dels votants de CSQEP que afirmen ja ara que participaran seguirien participant fins i tot si CSQEP fes una crida al boicot. I això ja situa la barrera de la participació clarament per damunt del seixanta per cent. La segona opció per l’unionisme, més democràtica, seria acceptar el repte, i intentar mobilitzar a favor del no el màxim de partidaris possibles. No els seria senzill a la vista de la potència del vot a favor a favor de la independència però sembla una opció més sensata que l’anterior. Això sí, amb un preu: entrar en campanya, podria convertir-se en la forma de vèncer l’independentisme a les urnes però, a la vegada una crida a la participació de les formacions o associacions unionistes donarien encara més legitimitat al resultat. Aquesta segona opció seria també la més sensata perquè amb la primera molt probablement el que aconseguiran serà dividir el vot no entre l’abstenció i el no, fet que clarament afavoreix els partidaris del Sí. Més informació: +Un 62% dels votants dels comuns, a favor del referèndum sense acordar amb el govern espanyol +Guia VilaWeb 2017: com es fa una república?
|
El RUI, segons les dades de GESOP, tindria un 63% de participació, amb un 79% de vots a favor de la independència
|
Membres crítics del PDECat i catalanistes contraris a la unilateralitat es reuniran el 21 de setembre en unes jornades que podrien marcar l’inici de l’escissió del partit, segons que ha publicat El Confidencial i ha pogut confirmar l’ACN. La reunió es farà al monestir de Poblet. Entre els reunits hi haurà també representants de més formacions polítiques, a títol individual. Fonts dels assistents a la reunió han dit a VilaWeb que és una iniciativa de la ‘societat civil’.
|
Membres del PDECat contraris a Puigdemont es reuniran a Poblet
|
La Comissió Europea (CE) ha tornat a alertar el govern espanyol que haurà de garantir la preservació dels cabals ecològics en els plans hidrològics que ha presentat per a validar, entre els quals el del riu Ebre. Com que es considera una qüestió prioritària també revisarà si aquests cabals garanteixen alhora el bon estat ecològic i ambiental de les zones afectades. Aquesta és la resposta que ha donat la comissió a les preguntes presentades per l’eurodiputat Francesc Gambús, que va qüestionar que el manteniment dels cabals ecològics prevists al pla hidrològic anterior s’adeqüés a la directiva marc de l’aigua. La CE ha recordat que ja va advertir el govern espanyol que, en el cas que no garantís el bon estat ecològic dels rius, s’haurien de comunicar de manera transparent les desviacions i les justificacions sobre la base de la viabilitat tècnica o d’uns costs desproporcionats. A més, ha respost que calia considerar els objectius dels hàbitats i les espècies protegides dependents de l’aigua a l’hora de fixar els cabals ecològics. Gambús ha criticat que no hi hagués hagut la comunicació i que el govern de Mariano Rajoy no hagués tingut en compte els objectius marcats per les directives d’aigua, d’ocells i biodiversitat per a elaborar els plans. És per això que l’eurodiputat reclama a la Comissió que actuï davant del que considera uns incompliments flagrants. L’eurodiputat també ha subratllat l’amenaça de la CE d’obrir un procediment d’infracció contra l’estat espanyol, tal com va fer en el cas del projecte de pantà de Biscarrués. Finalment, la Comissió Europea ha refermat que els terminis no són objecte de negociació en cas de possibles peticions de moratòria, i ha admès que l’estat espanyol havia lliurat fora de termini els plans hidrològics. Segons que ha recordat Gambús, s’haurien d’haver aprovat abans del desembre del 2015 i el govern espanyol ho va fer el 8 de gener del 2016.
|
Advertiment sever de Brussel·les al govern espanyol pel pla hidrològic
|
Els comitès d’empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han acordat per unanimitat un calendari d’aturades parcials de quinze minuts entre novembre i desembre per a desblocar l’acord de trenta-cinc hores del conveni, la contractació per substitucions i pics de feina, una solució per als indefinits no fixos i un pla de renovació de la plantilla. També reclamen un contracte programa plurianual que doni estabilitat als mitjans públics i un nou consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) independent del govern i sense quotes de partit. Dijous, els representants dels treballadors faran assemblees per a informar sobre les protestes.
|
Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio convoquen una desena d’aturades parcials
|
VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament. Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present. Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors. Parlem amb Jordi Matas, president de la sindicatura electoral del referèndum del Primer d’Octubre. —L’independentisme s’ha dividit en dos blocs? Quin significat té això si penseu que sí? —Sí. Em sembla força evident que l’independentisme està dividit en aquests moments. I la repercussió que pot tenir és que el moviment s’afebleixi. És ben clar que la divisió no enforteix, afebleix, i que, en unes circumstàncies tan complicades com les que tenim en aquests moments, perjudica els objectius que s’havien fixat. I a més, hi ha una altra divisió. La cosa més clara és la divisió de l’independentisme institucional o partidista. Ara, hi ha un altre independentisme, que és el de base, el del carrer, el del Primer d’Octubre, el d’aquells que vam votar a favor de la independència de Catalunya, que a vegades va a remolc de l’altre. De manera que, de retruc, hi ha una divisió de l’independentisme més social. Crec que és una mala notícia i que aquells que són al capdavant de l’institucional i partidista haurien de fer alguna cosa amb la màxima urgència possible. I fer-ho en un context preelectoral o electoral no és fàcil. Una vegada més, doncs, som en una mena de parèntesi de veure-les venir. —Què cal fer per a tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol? —Cal evitar que la repressió ens afecti com ens afecta en aquests moments. I sé que és molt fàcil de dir, però d’amenaces n’hem rebut moltíssimes i de tota mena. En vam rebre del Tribunal Constitucional, que en el seu dia amenaçava que no faríem la consulta del 9-N. I la vam fer. En vam rebre de tota mena i condició –del TC, del govern espanyol, de tots els mitjans de comunicació– que no faríem el referèndum del Primer d’Octubre. I el vam fer. S’han rebut amenaces econòmiques d’empreses que sortirien corrents i ja hem vist que no ha estat així. I d’amenaces de repressió judicial, també en rebem. Aquestes amenaces judicials, no sé si han trastocat els plans i les estratègies dels partits polítics, però jo penso que són les que han fet més mal. I a mi em dol. Ara potser em passo del guió i de la pregunta, però em dol, sobretot, que hi hagi tanta gent que s’hi jugués tant –alguns ben poca cosa, però per a ells fer-ho era una gran proesa– amb el que va passar en el referèndum, el que va passar després, els milers d’encausats que hi ha en aquests moments, amb la repercussió que té en l’entorn dels encausats, dels empresonats, dels exiliats, etc., i que malgrat tot això, no hagin estat capaços de preservar aquesta unitat, d’enfortir els objectius en lloc d’afeblir-los, de dissenyar un guió a seguir, que de fet era la seva feina. La feina d’aquesta legislatura era, precisament, dissenyar la trajectòria a seguir. I no n’han estat capaços. Hi ha hagut molta incompetència de molta gent amb grans responsabilitats i també hi ha hagut una certa por. I, d’aquesta manera, en un context complicat com el que tenim, no es pot anar endavant. No es pot fer avançar un moviment així si és encapçalat per persones poc competents, amb poques idees i amb molta por. —Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per rellançar el procés d’independència. —Jo proposaria una mobilització popular constant i permanent. Ja sé que això de vegades costa, però proposaria una mobilització popular permanent i una desobediència respecte d’aquelles decisions injustes que vénen de l’estat espanyol, que cada dia n’hi ha a cabassos. Això i prou: mobilització i desobediència.
|
Jordi Matas: ‘No es pot fer avançar un moviment encapçalat per gent poc competent, amb poques idees i amb molta por’
|
El líder de Més País, Íñigo Errejón, ha assegurat que no hi ha motius perquè el govern espanyol apliqui l’article 155 en contra de Catalunya, però ha explicat que en cas de ser aplicat abans de les eleccions del 10-N, això no condicionaria un possible pacte de govern de la seva formació amb el PSOE. ‘No l’acompanyaríem en aquesta decisió, però al mateix temps no s’hauria d’hipotecar un govern progressista a Espanya per aquesta decisió’, ha dit Errejón en una entrevista a la Cadena Ser, on s’ha preguntat si cal suspendre una autonomia per ‘problemes d’ordre públic’. Errejón, segons que ha explicat, no aspira a assolir un acord perfecte i ha precisat que ‘la situació política de Catalunya és un dels problemes d’Espanya’. Tanmateix, ha indicat que l’estat té molts altres problemes que no s’han d’oblidar. ‘Com que esperem a estar d’acord en tot per donar el primer pas, així ens quedem: cadascú encastellat parlant només per a la seva parròquia en la seva trinxera’, ha afegit. El líder de Més País ha avisat que està disposat a cedir per ‘un govern progressista’, però ha afirmat que no donarà suport a un pacte de Sánchez amb Ciutadans.
|
Errejón diu que l’aplicació del 155 no hipoteca un pacte de govern amb Sánchez
|
Castelló estrena aquest cap de setmana un nou cicle d’arts escèniques que busca donar cabuda en la producció teatral sense text. Es tracta del MUT!, el primer festival de dansa, teatre i circ que acull la ciutat i que es caracteritza per comptar amb dotze espectacles sense cap tipus de diàleg. Les propostes, que abracen tot el cap de setmana, són de companyies de procedència ben diversa perquè en aquest cas la llengua no és cap impediment. Els encarregats d’inaugurar el MUT! seran els integrants de Xarxa Teatre amb ‘Papers!’, un espectacle que reflexiona sobre els immigrants que arriben a Europa sense documentació. També es podrà veure ‘Handle with care’, de Diana Gadish, que investiga la forma d’estar del cos i que va ser estrenat a la fira de Tàrrega d’enguany. ‘Pelat’, de l’artista Joan Català és una arriscada proposta que esborra les fronteres entre la dansa, el circ, el teatre i la ‘performance’. Des de França arribarà ‘Silencis’, una proposta de dansa i humor que convida al públic a respirar a un ritme lent i profund. Però la programació no s’acaba aquí i també es podrà veure ‘El hombre que perdía los botones’, de la companyia Circ Pànic i ‘Inànimes’, un espectacle transporta el públic cap a un món introspectiu i dibuixa una història fantàstica i visceral, i alhora delicada i poètica. El festival s’acabarà diumenge amb la companyia La Trócola i la seva obra ‘Potted’, que parteix de la premissa de la innovació artística per a crear un espectacle únic. Finalment, MUT! tancarà amb ‘Iceberg’, de l’artista català Leandre.
|
Les arts escèniques sense text es reuneixen a Castelló al nou festival MUT!
|
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que el 14 de febrer es reunirà a València la comissió mixta de la Generalitat i el Ministeri de Transports espanyol sobre la Rodalia ferroviària. En la primera sessió de control de l’any a les Corts, també ha anunciat la creació d’un bitllet ‘bo-Falles’, que serà vàlid per a viatjar de manera il·limitada durant la setmana de la festivitat, i també per la Magdalena i les Fogueres. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha dit que els valencians patien ‘el pitjor servei de Rodalia’ de l’estat espanyol i ha recordat que l’any passat es van anul·lar una mitjana de vint-i-un trens cada dia. Ferri ha exigit la transferència de les competències del servei, perquè ‘a Madrid no volen o no saben gestionar-lo bé’. Puig ha contestat que exigirien al govern espanyol que se’n comencés a parlar a la comissió del dia 14, però que mai no acceptaran la transferència si no va acompanyada del recursos necessaris. Durant la seva intervenció en el ple, Ferri ha penjat a la tribuna un triangle rosa, símbol amb què els nazis identificaven les persones LGTBI en els camps d’extermini, i ha dit: ‘Qui nega el passat està disposat a repetir-lo; nazis, mai més’. La setmana passada, els regidors de Vox a València van impedir una declaració institucional del consistori sobre el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz perquè negaven la repressió a la població LGTBI, com deia el text. Puig també ha sol·licitat a les Corts que demà es convoqui una comissió mixta Consell-Corts per a preparar ‘la posició valenciana’ al pròxim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, defensarà el pagament de l’IVA però també un finançament just. La síndica del PP, Isabel Bonig, ha mostrat un requeriment al Consell de Ministres previ a la reclamació judicial dels 281 milions d’euros que deu de l’IVA, i s’ha ofert a trencar-lo si el ple del Consell començava aquest divendres el procés judicial per a reclamar allò que ‘correspon’ als valencians. ‘En la defensa dels valencians, prefereixo un front polític comú a fer la guerra política pel meu compte’, ha asseverat Bonig. Puig li ha atribuït ‘molta barra’ perquè, diu, el problema el va generar ‘exclusivament’ el govern del PP. Toni Cantó, síndic de Ciutadans, ha lamentat que amb l’ampliació del Port de València es podria haver demanat una nova declaració d’impacte ambiental (DIA), cosa que, segons ell, ‘allunya’ inversions i ha acusat el Consell d’’incompetència’. Puig li ha respost que calia conciliar medi i sostenibilitat, i li ha recomanat de ‘virar més cap al centre’. Durant el debat, el diputat de la formació taronja Emigdio Tormo ha dit que els socialistes governaven ‘amb els hereus dels qui mataven socialistes’. El conseller Arcadi España ho ha qualificat d’’intolerable’ i li ha demanat respecte.
|
El Consell i el govern espanyol analitzaran la transferència de la Rodalia a partir del 14 de febrer
|
L’alçament del secret de sumari del cas Alqueria sacseja la campanya electoral valenciana perquè afecta directament el PSPV i Compromís. La fiscalia acusa l’ex-president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, de possibles contractacions irregulars a Divalterra, empresa pública de la diputació. Concretament, hauria designat persones pròximes als socialistes i als nacionalistes per a càrrecs sense feina concreta, però remunerats. Després de saber-se la notícia, Rodríguez, que és batlle socialista d’Ontinyent, ha renunciat a repetir com a candidat, un gest que li ha agraït el secretari general del PSPV, Ximo Puig. El candidat a la presidència de la Generalitat ha aplaudit el gest perquè les responsabilitats polítiques van més enllà de les jurídiques i això clarifica les coses ‘davant tanta contaminació’. Puig ha contraposat l’actitud de Rodríguez amb la del PP en casos de corrupció i també ha reiterat que el PSPV es presentaria a tots els comicis. Per la seva banda, la candidata de Compromís, Mónica Oltra, ha manifestat la seva preocupació sobre el cas, però ha volgut remarcar que no havia estat pas ‘un saqueig de diners públics, sinó de contractacions no ajustades a dret que no s’havien d’haver produït’. Oltra ha recordat que Compromís sempre havia estat ‘contundent’ amb aquestes qüestions que poden fer perdre la confiança de la ciutadania en el sistema, i que per això van apartar immediatament dels seus càrrecs de Compromís la cogerent de Divalterra, Agustina Brines, investigada en la causa.
|
El cas Alqueria sacseja la campanya electoral valenciana
|
Aquesta setmana arriba a la gran pantalla Doctor Sueño, de Stephen King, film que reprèn la història del nen del film El resplandor de Stanley Kubrick. A més, també arriba a la gran pantalla la seqüel·la de Tarminator i el drama bèl·lic La trinchera infinita. Pels més menuts, s’estrena el film La oveja Shaun. La película: Granjaguedón. Doctor Sleep (Doctor Sueño). Direcció: Mike Flanagan. Intèrprets: Rebecca Ferguson, Emily Alyn Lind, Chelsea Talmadge, Alex Essoe; Ewan McGregor, Carel Struycken, Jacob Tremblay. Gènere: Terror. Esbós: Seqüel·la del film El resplandor. Dan Torrance lluita per trobar pau tot i estar marcat pel trauma que va patir de nen a l’Hotel Overlook. El seu silenci es veurà afectat quan coneix a l’Abra, una valent adolescent dotada amb un poderós do extrasensorial conegut com el ‘resplandor’. Terminator: Dark Fate (Terminator: Destino oscuro). Direcció: Tim Miller. Intèrprets: Linda Hamilton, Mackenzie Davis, Natalia Reyes; Arnold Schwarzenegger, Diego Boneta, Tristán Ulloa. Gènere: Acció. Esbós: El film continua la trama de Terminator 2: El juicio final en un món en perill per la creació de robots. La trinchera infinita. Direcció: Aitor Arregi, Jon Garaño, Jose Mari Goenaga. Intèrprets: DONES; HOMES. Gènere: Drama. Esbós: Una parella s’acaba de casar quan comença la Guerra del 1936-1939 i es veuen obligats a fer un forat a casa seva que serveixi d’amagatall provisional, que acabarà durant més de 30 anys. Sorry we missed you. Direcció: Ken Loach. Intèrprets: Debbie Honeywood, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Katie Proctor; Kris Hitchen, Rhys Stone, Alfie Dobson, Mark Birch. Gènere: Drama. Esbós: Tot i treballar de valent, uns pares de família són conscients que mai tindran seguretat econòmica. Al pare li sorgeix una oportunitat i la família decideix apostar-ho tot. A Shaun the Sheep Movie: Farmageddon (La oveja Shaun. La película: Granjaguedón). Direcció: Will Becher, Richard Phelan. Gènere: Animació. Esbós: Unes llums estranyes anuncien l’arribada de visitants d’una galàxia molt llunyana, però a la granja Mossy Bottom l’ovella Shaun i el remat continuen vivint la seva vida.
|
Les estrenes: ‘Doctor Sueño’, de Stephen King, arriba a la gran pantalla
|
És innegable que, a l’hora d’adquirir productes, estem influïts enormement per la publicitat, la presentació i la terminologia que llueixen cadascun dels envasos que trobem en cada establiment. Dins d’aquesta tendència, caldria destacar que aquests anys els supermercats i els espots publicitaris s’han inundat amb reclams tan cridaners com «sense additius», «100 % natural», «casolà» o «recepta única», termes que desperten en el consumidor una connotació positiva, que es perceben com «millors». Una legislació molt laxa amb l’etiquetatge i amb la creativitat publicitària deixa moltes vegades el consumidor indefens davant d’aquests enganys. «Sense químics» o «sense números E» és un reclam més que recurrent en alguns productes alimentaris. Al marge dels més que evidents regatejos que es fan a la legislació amb aquestes mencions, es llança un missatge equívoc a la societat, que pot arribar a entendre que els additius són perillosos o que el menjar té «químics». Parlar del terme químic en un aliment, les molècules del qual incorporem a la nostra estructura o amb les quals obtenim energia, és bastant irònic. Tot és química, podríem dir. Però aquest ús ens indica aquella connotació negativa del químic entès com a «tòxic». Els additius moltes vegades tenen funcions desitjables des del punt de vista de la seguretat i de la prolongació de la vida útil dels aliments. És cert que hi ha additius més superflus, amb funcions centrades a millorar només l’aspecte organolèptic, però no per això hem de ficar tots en el mateix sac. Es pot afirmar que són segurs, i que aquells dubtes sobre la seua suposada «perillositat» no estan fonamentats, encara que tampoc siguen innocus. No es tracta de fer por amb la seua presència, sinó de ser conscients de la seua funció i quan poden ser més o menys convenients. Aquells aliments que no continguen números E amb una alta probabilitat seran més saludables, no perquè els additius siguen perjudicials per se, sinó perquè una alimentació saludable ha d’estar basada en productes frescos. Això es pot entendre fàcilment amb un exemple: una fruita és més saludable que un suc, igual com un cereal integral és preferible a una galeta, pel mateix motiu que el peix fresc és preferible a una vareta de lluç. La preocupació caldria canalitzar-la contra els productes ultraprocessats, no contra els additius. Per contra, i davant d’aquestes connotacions negatives a què moltes vegades s’associa els termes químic o artificial, sorgeix la tendència a aplicar a diferents productes el terme natural. Des del punt de vista de la legislació aquest terme tendeix a no significar res, a causa de la llacuna legal que empara allò que és 100 % natural. No obstant això, caldria preguntar-se: què és natural en alimentació avui dia? I ja de pas: quin problema hi ha si un producte és artificial? Llig l’article sencer a la web de Mètode. Aitor Sánchez García. Dietista-nutricionista, tecnòleg alimentari i autor del blog de nutrició Mi dieta cojea, Madrid. Què és Mètode?
|
El segrest de les paraules en nutrició
|
Arriba la tardor calenta dels treballadors públics a Catalunya. A partir d’avui el govern haurà d’entomar convocatòries de vaga que culminaran el 12 de desembre. Metges, mestres i funcionaris en general són convocats a mobilitzar-se amb l’objectiu compartit de revertir, si més no, una part de les retallades, millorar la seva situació laboral i el funcionament dels serveis públics, cadascú al seu sector. Si hi ha creixement econòmic, diuen, els professionals i els ciutadans ho han de notar en els serveis bàsics. Mentre el govern denuncia les cotilles de Madrid als comptes de la Generalitat, la indignació recorre els passadissos dels centres d’atenció primària i les escoles, segons els sindicats. Les negociacions que els departaments de Salut, Ensenyament, i Polítiques Digitals i Administració Pública han començat amb els convocants han embarrancat i, quant a la vaga de metges d’atenció primària que comença avui i la de mestres de dijous, ja és gairebé impossible que un acord de darrera hora les pugui desconvocar. En el fons, la majoria dels sindicats i departaments esperen que l’elaboració del pressupost de l’any vinent resolgui algunes de les demandes, però el govern encara ha de negociar-lo amb els grups parlamentaris. Els calendaris no casen, les convocatòries de vaga se succeeixen i s’escalfa l’ànim dels sindicats. Marea blanca: els metges, la protesta més llarga La primera aturada és la de metges i treballadors dels centres d’atenció primària. Metges de Catalunya, el sindicat majoritari dels facultatius, ha instat a fer vaga fins el divendres als metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). La convocatòria interpel·la 5.700 facultatius de 288 equips d’atenció primària. Reclamen la reducció a 28 visites diàries per consulta a tot estirar, la reposició dels 920 professionals perduts amb les retallades des del 2010, la recuperació del poder adquisitiu perdut aquests darrers anys, que asseguren que és del 30% (una pèrdua retributiva acumulada de 50.000 euros), i l’increment dels recursos en el pressupost per a l’assistència bàsica. Creuen que l’atenció primària ha de rebre pel cap baix el 25% dels recursos de què disposa el departament de Salut. ‘El teu metge/metgessa mira més l’ordinador que a tu? Ens programen més d’una persona a la mateixa hora i minut. No podem controlar totes les visites que hem de fer cada dia.’ Amb l’etiqueta #dignitatAP, alguns metges han denunciat a les xarxes la pèrdua de drets laborals i el desgast acumulat pel sistema públic arran de les polítiques d’austeritat. El sindicat de metges va demanar de reunir-se amb el vice-president del govern, Pere Aragonès, abans i després de la convocatòria de vaga, segons fonts de Metges de Catalunya. Aragonès va assumir la cartera de la consellera de Salut quan Alba Vergés va començar la baixa per maternitat. Segons fonts de la vice-presidència, va derivar les trobades a Salut i ha estat l’ICS qui ha gestionat les negociacions. Les converses es van encallar dimecres. En un recés de la cinquena reunió amb el comitè de vaga, Metges de Catalunya va saber que el director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, havia enviat un correu a tota la plantilla anunciant algunes millores. El sindicat va qualificar de ‘joc brut’ que s’avancessin mesures a fora de la taula de negociació. L’ICS contrarestava la convocatòria de vaga garantint als treballadors que contractarien 201 metges de família, un temps mitjà de dotze minuts per visita, una dedicació anual de 1.100 hores a l’atenció directa, que apujarien els salaris per recuperar el nivell anterior a la tisorada i una oferta planificada de contractes llargs i d’interinitat als residents de medicina de família i pediatria. Argimon també hi reconeixia que la recuperació pressupostària ha estat més lenta a la primària en comparació a l’hospitalària, i reconeixia el compromís dels professionals envers els pacients i l’eficiència en la reorganització dels equips. En conèixer la comunicació, Metges de Catalunya se’n va anar de la reunió. Les converses no s’han reprès des de llavors. El sindicat ha fixat ara dues condicions per a asseure’s a negociar i vol que Salut els les deixi per escrit: exigeix que es garanteixi un mínim de dotze minuts per visita presencial (i no una mitjana de 12 minuts, com prometia l’ICS) i de sis per a les no presencials. Això fan un màxim total de 23 visites presencials i 5 de no presencials cada dia. Metges de Catalunya va estendre la vaga als professionals de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut. Són 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 sectors sociosanitaris i 25 de salut mental que gestionen la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci Associació Patronal Sanitària i Social i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut. La Generalitat va intentar restar força a la convocatòria amb un altre moviment, tancant un pacte de millora de les condicions laborals amb CCOO, UGT i el sindicat d’infermeria SATSE, que Metges de Catalunya no va subscriure. Aquests sindicats van signar dimarts un preacord per al segon conveni de la sanitat concertada, que també té l’aval de les patronals afectades per la convocatòria de vaga. El govern va destacar que el conveni millora les condicions d’aquests professionals sanitaris i equipara els sous dels metges d’atenció primària i d’hospital. Metges de Catalunya sosté que les mesures són insuficients, que no hi ha una equiparació salarial efectiva i que no s’esmena la desregularització del règim de jornada i de descansos del personal sanitari. La setmana vinent no tan sols els metges fan vaga. També hi són convocats tots els professionals de l’atenció primària. Els ha interpel·lat la Confederació General del Treball (CGT) i Rebel·lió Atenció Primària, amb el suport del Fòrum Català d’Atenció Primària, Marea Blanca i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya. Els ciutadans organitzats també fan pinya per garantir un servei digne als CAP. En aquest cas, defensen millores laborals i salarials per a enfortir el sistema públic: la recuperació del pressupost assignat als equips d’atenció primària (el 20%) i de les plantilles amb tots els professionals perduts en aquests equips d’ençà que va començar la crisi; la separació de les gerències d’atenció primària i d’atenció hospitalària; i la recuperació econòmica dels drets perduts durant els darrers anys en el sou o dels dies de lliure disposició. Representants de la IAC, CGT, Intersindical-CSC, SEPC, ASPEPC-SPS en una conferència de premsa sobre la vaga de dijous. Fotografia: ACN Els mestres exigeixen el retorn de l’antic horari lectiu Enmig de l’elaboració del pressupost, els mestres també han alçat la veu. Els sindicats USTEC-STEs, l’ASPEPC-SPS i CGT han promogut una vaga per aquest dijous. Denuncien igualment que, després de cinc anys de creixement econòmic, no s’han revertit les retallades que, de manera extraordinària, es van aplicar en començar la crisi. Alerten que l’austeritat ha deteriorat les condicions laborals i la qualitat de l’ensenyament públic, amb un infrafinançament que incompleix la llei d’Educació de Catalunya, que en fixa la inversió en un 6% del PIB. USTEC-STEs alerta que ara mateix arriba al 2,04%. El conseller Josep Bargalló s’hi va reunir abans de la convocatòria de la vaga, segons fonts del sindicat de mestres i del departament de Salut. La USTEC admet que ha trobat en Bargalló un canvi de tarannà ‘important’ en relació a les conselleres precedents. Però això, de moment, no els és prou. El portaveu nacional d’USTEC-STEs, Ramon Font, subratlla que la manifestació que també han organitzat per dijous acabarà al Parlament de Catalunya perquè totes les forces parlamentàries hi són interpel·lades. De fet, per a poder aprovar el pressupost de l’any vinent, el govern necessitarà, si més no, el suport d’un altre grup parlamentari, i els comuns són els qui s’han exhibit més predisposats a negociar-lo. Del decàleg de reivindicacions, el sindicat de mestres, integrat a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), n’ha fixat una d’irrenunciable: el retorn a l’horari lectiu anterior a les retallades, 23 hores a primària i 18 a secundària. En les meses de negociació no s’ha concretat cap millora, segons fonts del sindicat i de la conselleria. Ensenyament recorda que qualsevol iniciativa té afectació pressupostària i subratllen que els comptes per a l’any vinent encara s’han de negociar. El govern assegura que vol que es recuperin els drets laborals perduts però que caldrà veure amb quin volum de recursos compten. Aragonès treballa en un pressupost amb 1.600 milions més de despesa no financera. L’increment és degut a la suma de nous ingressos i seria superior si no fos perquè l’objectiu de dèficit serà del 0,1%, llevat que Pedro Sánchez aconsegueixi d’ampliar el sostre general de l’estat espanyol. Economia avança que pretén de recuperar partides en educació, salut, benestar i seguretat, i confia que això facilitarà que els comuns o el PSC hi donin suport. Els mestres han arrossegat més sectors a la vaga de dijous, tot i que no la secunden CCOO i UGT. La IAC, la CGT, la Intersindical-CSC, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), clamen plegats contra la tisorada. A més de fer una crida a la vaga al personal dels centres educatius, han interpel·lat els treballadors de l’ICS i han registrat una aturada de dues hores (de les dotze a les dues del migdia) a la resta d’àmbits de la funció pública per reivindicar sobretot el retorn de les pagues extra del 2013 i el 2014. Una reclamació compartida pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que han convocat una altra vaga del sector públic pel 12 de desembre. La IAC no en comparteix el rerefons. A més, la Intersindical va demanar dijous per carta a Torra que hi intervingués. Ha reclamat la substitució de l’equip de funció pública del departament de Jordi Puigneró perquè la proposta de recuperar les pagues en vuit anys és ‘inacceptable’, diuen. A les universitats també es poden buidar les aules. L’assemblea de professors universitaris va aprovar de fer vaga dimecres i dijous. Representants del personal docent i investigador, personal d’administració i serveis i estudiants de gairebé totes les universitats públiques van acordar a començament de mes de denunciar la precarietat laboral i la mercantilització del col·lectiu universitari. Els estudiants exigeixen la rebaixa de les taxes universitàries i concentraran les protestes dijous. El secretari general de la UGT, Camil Ros; la secretària de Serveis Públics de la UGT, Encarna Fernández; la portaveu de CCOO, Montse Ros i el coordinador d’àrea pública de CCOO, Joan Maria Sentís, mostrant el registre de la vaga del 12-D. Fotografia: ACN El clam de CCOO i UGT: el 12 de desembre No sembla fàcil tampoc que el govern i els sindicats majoritaris acostin postures atesa la convocatòria de vaga del 12 de desembre. Tots els treballadors públics hi són cridats: personal sanitari, bombers, mossos, mestres, etc. La reivindicació principal també és el retorn de les pagues extra del 2013 i el 2014, després de la devolució de la del 2012. A final d’octubre, el departament de Puigneró va proposar un calendari per a retornar-les en vuit anys i l’ajornament per al 2019 del 10% de la del 2013 que l’anterior govern s’havia compromès a pagar enguany. CCOO, la UGT i la IAC es van aixecar de la mesa general de la funció pública el 31 d’octubre quan els ho van detallar, indignats. El retorn de les dues pagues significa un total de 1.100 milions d’euros per a la Generalitat. El 10% compromès, uns 50. El govern de Torra i Aragonès culpa l’espanyol de la impossibilitat de tornar les pagues amb l’agilitat que voldria. Argumenta que la llei de pressuposts general de l’estat, en la disposició addicional 41a, detalla que el restabliment de les retribucions només es podrà aprovar si l’administració en qüestió compleix els objectius de dèficit i de deute i la regla de despesa. La Generalitat es va ajustar l’any passat als dos primers, però no al tercer. Aragonès va enviar dimecres una carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per demanar-li una modificació de la llei que permeti el retorn de les pagues i per denunciar els greuges dels treballadors públics catalans en relació als de les altres autonomies. Aragonès hi remarcava que la Generalitat s’ajustarà també enguany a l’objectiu de dèficit; un any, per cert, de pròrroga pressupostària després de la recuperació de les institucions catalanes per l’aplicació del 155. ‘El nostre compromís amb la sostenibilitat financera és ferm, però també ha de ser-ho la defensa dels drets econòmics dels treballadors públics’, li deia. Dijous Aragonès va enviar una altra carta a tots els grups parlamentaris per a demanar-los que se sumessin a la reivindicació davant el govern espanyol. El dia abans els sindicats s’havien reunit a la cambra amb els grups per traslladar-los les demandes. De fet, el conflicte s’arrossega de l’estiu. Al juliol Puigneró va informar CCOO, la UGT i la IAC que enguany no tornaria el 10% de l’extra del 2013. D’aquesta manera s’incomplia el compromís assumit per l’anterior consellera de Governació, Meritxell Borràs, el juny de l’any passat en la Mesa de la Funció Pública. Des de l’octubre, amb el debat de política general al parlament, també s’incompleix un mandat parlamentari. La cambra va aprovar una resolució dels comuns pactada amb el PSC que instava el govern a tornar durant l’any vinent la del 2013 i, la del 2014, durant el 2020. JxCat i ERC, que havien perdut la majoria parlamentària per la suspensió del vot dels diputats de JxCat amenaçats per Pablo Llarena i l’allunyament de la CUP, s’hi van abstenir. La resta de hi van votar a favor. La portaveu d’Esquerra al parlament, Anna Caula, va advertir llavors que no calia ‘jugar amb la gent prometent coses’ que no es poden assumir, encara que ells també siguin partidaris del retorn. Va recordar que el volum de milions requerits equival a tot el pressupost del departament de Justícia i quatre vegades el de Cultura. Les negociacions, encallades ‘No és una qüestió de voluntat sinó d’impossibilitat’, remarca el departament de Puigneró. Esperen que els sindicats tornin a la taula de negociació per continuar-ne parlant, però aquests ho veuen d’una altra manera i critiquen que no hagin retirat la proposta inicial i no els n’hagin proposat cap altra. El coordinador de l’Àrea Pública de CCOO de Catalunya, Joan Maria Sentís, assenyala que, per a l’administració, 50 milions d’euros no són un gran esforç, sinó ‘prioritzar’. ‘Demostren molt mala voluntat’, afirma. Carles Villalante, secretari de política institucional de la UGT de Catalunya, exigeix garanties i seguretat de compliment en qualsevol compromís que assumeixi el govern d’ara endavant, una vegada constatats els incompliments. A més al·lega que la disposició addicional 41a no és un entrebanc si el govern té voluntat real de retornar els diners que deu als treballadors. Els sindicats palpen un alt nivell de conflictivitat i d’angoixa a peu de carrer per la situació generada. CCOO i la UGT esperen que el 12-D sigui un èxit, mentre estudien si convoquen una manifestació. Hi són cridats vora 300.000 treballadors vinculats al sector públic. Pere Aragonès i Quim Torra, en el ple d’aquesta setmana al parlament. Fotografia: ACN Després de vint dies de posicions blocades, dimarts la UGT i CCOO van demanar per carta a Torra una reunió per a abordar la situació. Tots dos sindicats consideraven inacceptable la proposta del govern en la darrera reunió de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya el 31 d’octubre. I asseguraven que estaven oberts al diàleg i la negociació perquè es compleixin els acords signats i les resolucions aprovades al parlament. ‘CCOO i la UGT no pretenem cap altra cosa que la defensa dels drets de les treballadores i treballadors públics, recuperar les pagues extres que els deuen i revertir totes les retallades retributives i de drets dels darrers anys i alhora garantir l’òptima prestació dels serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix’, li deien. Representants de tots dos sindicats van lliurar la carta i es van reunir amb el cap de l’oficina del president de la Generalitat, Josep Rius. Torra s’havia desplaçat a Vacarisses arran del descarrilament del tren de Rodalies. A la sortida de Palau, els representants sindicals es van trobar amb Puigneró, que entrava a la reunió del consell executiu, i van conversar una estona. La setmana abans havien demanat una reunió amb Aragonès. Segons fonts del departament d’Economia, cerquen una data per a la trobada. Hi ha alguns gests, però per als sindicats no són prou cosa. Puigneró també ha anunciat aquesta setmana que el desembre s’aprovarà una oferta pública d’ocupació de 15.000 places per a reduir la temporalitat i l’interinatge, la meitat de les anunciades al juliol. Serà per a docents, personal administratiu i tècnic, i laborals. A banda, l’ICS en traurà 10.000 i més i en restaran 5.000 per a Ensenyament que es concretaran més endavant. És així com el govern de Torra i Aragonès negociarà el pressupost amb els partits: amb l’alè de les reivindicacions sindicals al clatell. El seguiment de les vagues pot ser determinant per a pressionar un executiu que no ha suplert el pas a l’oposició de la CUP amb un altre soci estable durant un any d’eleccions sindicals, a més.
|
Els treballadors públics de Catalunya, en peu de guerra: totes les vagues que vénen
|
Els que hagin d’entrar o sortir de Barcelona han de saber que la Ronda Litoral estarà tallada durant tot aquest cap de setmana entre el passeig de la Zona Franca i Montjuïc. El tram afectat serà de més de tres quilòmetres i anirà des del punt quilomètric 15,5 fins al 12, en direcció al Nus de la Trinitat. L’afectació començarà avui a les onze del vespre i durarà fins diumenge a les tres de la tarda. La causa de les afectacions són les obres de reahibilitació a càrrec del ministeri de Foment espanyol. Els vehicles es desviaran per la zona portuària, des de la sortida 14 fins a l’entrada 20. Per una banda, es recomana l’ús de vies alternatives com la Ronda de Dalt o l’autovia de Castelldefels, la C-31, que entra a Barcelona per la Gran Via, durant tot el cap de setmana. ℹ️ Aquest cap de setmana afectacions de trànsit a la Ronda Litoral/ B-10 per obres que porta a terme @fomento https://t.co/I2oC2WXeE1 — Trànsit (@transit) August 4, 2017 ⚠️ 🚧 Avís: Talls de circulació a la Ronda Litoral a partir d’avui fins diumenge ⬇️ pic.twitter.com/XDhKQoTeYW — Port de Barcelona (@portdebarcelona) August 4, 2017
|
La Ronda Litoral, tallada per obres tot el cap de setmana
|
Centenars de manifestants s’han concentrat aquesta vesprada davant la delegació del govern espanyol a València per expressar el seu rebuig a la repressió en les mobilitzacions a Catalunya contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Durant la concentració s’han cridat proclames contra la policia i contra el feixisme, que ahir va actuar impunement a Barcelona, agredint diversos manifestants. El moment més emotiu ha estat quan ha arribat una columna de Benimaclet amb desenes d’antifeixistes. Vegeu-ho ací: #valenciaseralatombadelfeixisme #Llibertatpresospolitics pic.twitter.com/ZJwfeuS7lR — Pau Martínez (@PauMartinez_G) October 18, 2019 Precisament, l’extrema dreta ha volgut contraprogramar la concentració antifeixista convocant-ne una altra a pocs metres, a la qual ha assistit menys gent. Una vintena d’ultres han corejat lemes com ‘Puigdemont a prisión’ mentre exhibien banderes de la Falange. Els antifeixistes han respost amb el crit ‘València serà la tomba del feixisme’. Un cordó de la policia espanyola ha fet un cordó per a separar les dues concentracions, sense que hi hagi hagut incidents. Aquest fil del periodista Miquel Ramos explica com ha anat: VALÈNCIA: las 18:30 hay convocada una concentración contra la represión en Catalunya, con el correspondiente permiso de Delegación de Gobierno. La extrema derecha ha convocado a la misma hora en el mismo sitio para impedirla. Las autoridades lo saben. Veremos qué pasa. pic.twitter.com/SvwgATYrve — Miquel Ramos (@Miquel_R) October 18, 2019 Tot i que la policia espanyola havia d’impedir incidents, finalment ha carregat contra la concentració antifeixista, provocant diversos ferits i detenint un manifestant, segons informa el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). En canvi, ha deixat marxar els feixistes sense cap problema. 🔴📹 Càrregues també a #València a la concentració solidària. Una persona detinguda. La ràtzia s'estèn, l'Estat desemmascara el que mai no va eliminar: repressió per eliminar tota organització popular. Però no ens aturaran! 💪🏾 pic.twitter.com/Q0m5K31Pp3 — SEPC (@SEPC_nacional) October 18, 2019 🔴📹 Càrregues policials a #València després de la concentració solidària. Una persona detinguda. #NoClaudiquem pic.twitter.com/w0vRGiNvc0 — Arran #NoClaudiquem (@Arran_jovent) October 18, 2019 La policía nacional apaliza entre 3 a un chaval en València, tras intentar disolver la concentración en apoyo a Cataluña mientras dejaba que los fascistas se quedaran. #SpainIsAFascitEstate #Represion #Valencia #Catalunya #VagaGeneral18O pic.twitter.com/ubBxMrTwHO — Joven Obrero (@JovenObrero) October 18, 2019
|
Multitudinària concentració a València contra la repressió a Catalunya
|
La catedràtica Mavi Mestre (Oliva, 1956) ha estat elegida avui com a primera rectora de la Universitat de València. Mestre ha derrotat Vicent Martínez per un estret marge de vots després d’una segona volta. Mestre és catedràtica de psicologia bàsica i els últims vuit anys ha estat vice-rectora d’Ordenació Acadèmica, Professorat i Sostenibilitat. Mestre ha aconseguit el 52,98% del vot ponderat, pel 47,02% de Martínez. Mai cap dona havia estat rectora de cap universitat del País Valencià. En total, han votat e 8.534 persones en un cens de 55.254 votants. A la primera volta, Mestre ja fou la candidata més votada amb el 43,17% del vot ponderat, molt a prop de superar el 50%. Més informació: Universitat de València: tres candidatures per a un sol rectorat
|
Mavi Mestre, elegida primera rectora de la Universitat de València
|
La presó Model de Barcelona va tancar les portes el passat 8 de juny, tot just 113 anys després de la seva construcció. Abans que l’espai serveixi per acollir equipaments educatius i sanitaris, l’exposició “La Model ens parla” en repassa la història a través de 13 personatges diferents. La mostra, que també inclou la visita per les principals galeries i espais de la presó, es podrà visitar fins al 26 de novembre i de moment està tenint una gran acollida. La Clara Ardévol l’ha visitat i en repassa el més destacat. L’exposició “La Model ens parla” | Foto: Clara Ardèvol Creuo les portes de la Model. De moment, només m’ha cridat l’atenció l’estat atrotinat de les parets exteriors, però intueixo que el que m’espera a dins m’impactarà molt més. Un funcionari ens obre una d’aquestes portes automàtiques amb reixes de ferro que surten a les pel·lícules. Però això no és Orange Is The New Black ni sembla que el centre tingui un mínim tret de modernitat. Camino fins al famós panòptic, el cor de la Model. Des d’aquí es poden observar totes les galeries. Trio la cinquea, la que pretén conservar la memòria del centre a través de 13 històries diferents. Els primers anys: una presó moderna per a una ciutat moderna Costa d’imaginar, però la Nova Esquerra de l’Eixample avui plena de bars musicals i restaurants japonesos era només un conglomerat de camps el 1904. Barcelona tenia 500.000 habitants, però apuntava maneres d’urbs. La que començava a ser una ciutat moderna no es podia conformar només amb l’obsoleta presó Reina Amàlia, sinó que necessitava un centre amb més bons equipaments i que vetllés per la reinserció. El moviment regeneracionista de principi de segle considerava que les presons havien de complir aquesta funció i no esdevenir un mer càstig, i aquesta era una de les grans innovacions que suposava la Model, juntament amb el seu disseny. El model arquitectònic triat, el sistema panòptic, estava format per una torre central des de la qual naixien les galeries, que facilitaven així la vigilància des d’un únic punt. Cada cel·la recrea una història: la de Ferrer i Guàrdia, la dels instigadors del complot de Garraf, la dels delegats de l’Assemblea de Catalunya… fins i tot la del famós “Vaquilla”. En la de Companys, sorprenentment, s’hi veu una taula amb cafès i unes cadires. Les històries de Lluís Companys i Salvador Seguí van de la mà, i és que ambdós van ser empresonats l’any 1920 degut a la repressió del moviment obrer duta a terme per la dictadura de Primo de Rivera. A més, eren amics de tota la vida. Els finals d’ambdós són de sobres coneguts: Companys va ser detingut de nou el 1940 i afusellat a Montjuïc, mentre que Seguí va morir assassinat el 1923 per un pistoler del Sindicat Lliure. Hores abans de morir, segons expliquen, havia quedat amb Companys per fer un cafè. Podeu continuar llegint l’article ací.
|
La Model fa memòria
|
La cap executiva de Hong Kong, Carrie Lam, ha anunciat la suspensió de la proposta de llei d’extradició de delinqüents a la Xina després de les històriques protestes de la ciutadania contra el que entenien com una vulneració dels drets fonamentals per la falta de protecció jurídica a la qual s’exposaven els acusats al país asiàtic. ‘Després d’estudiar la qüestió en els últims dos dies, vull anunciar que suspendrem temporalment l’esmena’, ha fet saber Lam en roda de premsa. Lam ha volgut defensar els esforços realitzats per les institucions de Hong Kong per a acomodar la proposta a les demandes dels ciutadans i les organitzacions pels drets humans, i que s’han vist resposts amb rebuig generalitzat. ‘Crec que el govern hauria de fer tot el possible per a trobar una manera de resoldre tot buit legal, al mateix temps que es fa justícia per als morts i es millora el sistema legal de Hong Kong’, ha explicat Lam, qui ha manifestat la seva intenció de ‘mantenir el contacte amb la societat, amb una actitud oberta’, abans de prendre una nova decisió. Hong Kong: un mur humà omple els carrers contra les amenaces xineses
|
Hong Kong suspèn temporalment la proposta de llei d’extradició
|
La reordenació de freqüències de televisió digital terrestre pel Segon Dividend Digital, que ha d’alliberar espai radioelèctric per al desplegament de la telefonia mòbil 5G, obliga des d’avui a resintonitzar els canals a la majoria de comarques de Catalunya. El canvi de freqüència ha generat problemes a Catalunya Nord, que han deixat de rebre el senyal del múltiplex de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (que inclou TV3, el 33, 3/24, Esport 3 i IB3) per incompatibilitat entre els canals dels estats espanyol i francès. Malgrat tot, fonts de TV3 han explicat a VilaWeb que ja treballen en una solució que garanteixi la continuïtat de les emissions a Catalunya Nord. Les úniques comarques on no caldrà resintonitzar els canals són l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Cal tenir en compte, a més, que aquesta mesura no afecta només les cadenes de la CCMA, sinó totes les que fins ara s’ubicaven a la franja entre 694 i 790 MHz de l’espectre radioelèctric. Als habitatges unifamiliars amb antena individual i els edificis amb amplificador de banda ampla (immobles de fins a 3 o 4 domicilis) n’hi ha prou amb resintonitzar els canals amb el comandament del televisor. En canvi, als edificis amb centraletes programables o amplificadors monocanal caldrà que l’’administrador de la finca o el president de la comunitat de veïns es posi en contacte amb l’empresa instal·ladora de l’antena perquè faci l’adaptació corresponent. Després, cada veí haurà de resintonitzar els canals amb el comandament del televisor. Durant el canvi de freqüències de TDT, amb la finalitat de facilitar la transició i minimitzar l’impacte per a la ciutadania, les cadenes de televisió emetran simultàniament a través de les freqüències nova i antiga abans d’apagar la vella. L’emissió simultània durarà sis mesos en la majoria de municipis i, en els que sigui més ràpida, tres.
|
TV3 garantirà la continuïtat d’emissions a Catalunya Nord malgrat la reordenació de freqüències
|
Havíem d’haver fet aquesta entrevista en vídeo. Perquè l’hauríeu de veure com explica això que explica i com riu i com canvia la cara i el to de veu quan parla de tot això que parla. I com riu. Encara que diu que s’ho ha passat malament escrivint. Que ha patit i ha plorat. I s’ha angoixat acompanyada d’aquests personatges mesos i mesos. Però ara riu molt. Ens diu que ‘escriure és una mica una bogeria’. Parlem de Núria Cadenes (@ncadenes) i la seva nova novel·la ‘Tota la veritat’ (la Magrana, 2016). Va rebre el VII Premi Crims de Tinta. Sí, és la seva primera novel·la negra i ja fa cim. Havia fet una breu incursió en el gènere amb un conte al recull ‘Elles també maten’ (Llibres del Delicte, 2014). ‘Tota la veritat’ no és una novel·la de gènere i prou. No tracta tan sols d’un crim. És un retrat de les violències –moltes i molt diferents– amb què convivim. És un racó, Dolmeriu, on els personatges llisquen a poc a poc pendent avall. És un relat ple de personatges ben reals que no poden aguantar la mirada davant el mirall. I també, com no pot ser altrament, una dosi de crítica social i molt humana. Un mosaic que el lector anirà construint peça per peça a mesura que s’endinsi en aquest pou de bona llengua. —’Aquí hi ha més porqueria que al pal d’un galliner.’ És una frase de la novel·la. És un resum d’allò que has volgut explicar? No som davant un crim per resoldre i prou… —Exacte. Una lectora que ja l’ha llegida em va dir una cosa que em va agradar molt. A vegades no ets conscient d’allò que has transmès fins que algú no t’ho diu. Va dir: ‘Hi ha un mort que és evident des de la primera pàgina i que travessa tota la novel·la, però al final el mort no és el cadàver sinó tots nosaltres.’ Potser aquesta és la idea. Aquest anar-se podrint sense saber-ho i anar vivint com si no passés res. I amagar la porqueria sota la catifa. O, més que sota la catifa, tinc la sensació que és com una pàtina de suor i de brutícia, de llim, sobre la qual rellisquem. A vegades, individualment i col·lectivament, vivim sobre certa porqueria que no és agradable de veure. Però no vol dir que no s’hagi de mirar. I sí: hi ha més merda que al pal d’un galliner. Volia posar aquesta frase a la coberta posterior del llibre. Però em van dir que potser no seria adequat. —Contraproduent… — —Hi dibuixes aquella gent que és incapaç d’aguantar la mirada. —D’això me’n vaig adonar quan l’havia acabada. Hi ha força miralls. Gent que es mira i se sorprèn de la cara que fa. Però no tant per una qüestió física, sinó com un reflex d’allò amb què s’ha convertit. Aquesta degradació física que s’associa a allò amb què hom s’ha convertit. Hi ha persones que surten de casa i no es volen mirar al mirall. Un dels rerefons de la història és aquest: anar vivint i aconseguir de ser capaços d’aguantar la mirada quan ens mirem al mirall. Quan no ho pots fer o allò que veus no t’agrada, és el moment de seure una estona i pensar què en fem, de la nostra vida. A ‘Tota la veritat’, els personatges no se l’aguanten gaire, la mirada. Em sembla. Al final no sé si se’n salva cap. —És una novel·la amb un crim, però la mort d’aquesta persona és segurament la cosa menys violenta de totes. No parles d’un món tranquil que de cop es trasbalsa, sinó d’un món trasbalsat on la mort pot ser un punt de serenor. —La idea és aquesta. Sí. La mort fa que pugin a Dolmeriu —’aquest puto poble ple de pols’— tot de mitjans de comunicació per explicar les galindainetes que envolten la mort d’aquest individu sense tenir cap interès per allò que passa al poble. Hi passen coses bèsties. Passen a Dolmeriu, però passen arreu. No és que Dolmeriu concentri totes les essències de la maldat. Justament són situacions massa quotidianes. Això és el fet més inquietant. Els prostíbuls són a les nostres carreteres. I no ens importa un rave en quines condicions tenen tancades les dones. Com les fan viure. No ens interessen les seves vides. No les volem veure. —És aquella violència del ‘què hi farem’, tal com l’anomenes tu. —Sí. Del què hi farem. Són coses que no criden l’atenció i, per tant, no generen necessitat d’acció. No ens sentim malament de no actuar. No hi estem pas obligats. Hi passem els ulls sense mirar-ho. Ara deia això del prostíbul, però hi ha moltes històries de violència quotidiana que trobem normal. Per poc que esgratinyis al teu voltant, segur que en trobes. Coses que t’han explicat, que has sentit, que has vist… I no en fem història d’això. En canvi, ens deixem sotragar pels casos especialment truculents. Els mitjans hi paren atenció i aleshores tot són cops al pit i ‘oh, oh, oh!’ Fotografia: Josep Casulleras Nualart. —Hi ha una violència espectacular que surt al telenotícies, però hi ha també una violència quotidiana que hem acceptat com una cosa normal… —Sí. Hauríem de fer-nos-ho mirar. La recerca d’un psicòpata –hi ha deu mil històries sobre un assassí que talla el dit petit del peu i el penja a la finestra – m’interessa entre poc i gens. M’interessen més les novel·les que et retraten i et deixen angoixat pensant ‘com som’ o ‘com sóc’. Per això, Dolmeriu és un poble inventat, però és un poble d’aquí. Escric sobre allò que conec. —És una història amb moltes veus. Molts personatges que construeixen el relat amb les seves aportacions breus. Molts personatges en tan sols 170 pàgines. Com t’ho has fet? —La idea és la condensació. M’agrada molt la narració curta. Molt. Llegir-ne i escriure’n. Fa un temps parlava de literatura amb en Ferran Torrent. Jo li deia que fes contes, perquè m’agrada el seu tremp literari. Em deia: ‘No! Jo no faig contes. Per escriure un conte, necessites tot un univers. I un cop tens aquest univers, més val aprofitar-lo i fer una novel·la’ . I és cert. Necessites tot l’univers encara que no l’escriguis. Encara que tan sols es vegi un petit detall d’aquell univers. Hi ha de ser. És una reflexió molt interessant. I demostra que quan fas una narració curta o una d’aquestes vinyetes que conformen la meva novel·la, hi ha molt més d’allò que queda escrit. Cada personatge, encara que surti tan sols tres o quatre vegades, existeix i té la seva vida abans i després de sortir en aquesta novel·la. Si hi és, aquest univers, quedarà reflectit encara que quedin escrites quatre línies. —Puc demanar un secret? Quan escrius aquesta novel·la, què tens primer, els personatges o el crim i la trama? —Mmmm… . Em fas barrinar. Perquè diria que ha estat un procés que ha anat alhora. En realitat, el primer que tenia era Dolmeriu. —Com si el poble fos un personatge… —Sí. I els personatges que el fan. Fins i tot, penso que… Sí. Dolmeriu. És Dolmeriu. Després necessites un eix –encara que sigui una excusa– que justifiqui aquests tres dies que passaràs a Dolmeriu. I aquest és en Robert Mascaró, allà mort. Els personatges són el fil que ho traven tot. Fan acte de presència d’una manera orgànica. Hi ha qui no pot començar a escriure sense tenir decidits el principi i el final, i tot allò que passarà. Jo ho he intentat en alguna ocasió, però no hi ha manera. Els vaig escrivint i no es deixen. Prenen vida pròpia, els personatges. Se me’n van cap a una altra banda. La Verònica Vilamitjana em queia millor al començament que al final. Però és qui és. I em fa una mica de ràbia que sigui així. I li deia: ‘Noia! Espavila’t!’ No es deixen. Fan patir i sovint intento que siguin més bones persones. Però m’agrada que tinguin vida i caràcter. Què hi farem! —La teva llengua és molt rica. I en aquest cas, fer una novel·la negra no t’ha frenat. Al contrari. T’has divertit estirant la llengua i fent-la actuar. N’ets conscient? —Jo escric per explicar històries, però sobretot escric per la llengua. És una necessitat de llengua. És un impuls de llengua, més que no una necessitat. I no ho puc destriar de l’experiència literària. No ho puc fer de cap més manera. M’agrada el català. I m’agrada com pots teixir-lo amb la seva musicalitat, o la diversitat semàntica. O fent jocs… La llengua és molt plàstica i m’agrada treballar-la. És un plaer fer-ho. No concebo l’escriptura d’una manera més àtona. No em sortiria. Una novel·la és també la seva forma, els personatges, el relat… però també és la llengua que utilitzes. —És un plaer llegir quan la llengua és bona. —És que de vegades un mot justifica una vinyeta. O això que va passar amb ‘embotinyat’. És un mot que a casa el meu pare defensa que s’ha dit sempre. Jo no me l’he inventat. El donava per existent. Quan el vaig intentar treure de la novel·la (pactant amb la correctora algunes alternatives), després el trobava a faltar. Era com si li hagués fet una mala passada. Era com si ‘embotinyat’ plorés en un racó cada vegada que llegia la paraula que l’havia substituït. L’hi havia de posar. Hi ha mots que els acabes gairebé personificant. També amb el mot ‘cóm’. A mi m’agrada posar-los. M’agrada que l’Antònia, quan té tota aquesta gent que ha vingut de fora al seu hostal i li demanen si no té tofu i que els tregui els ravenets perquè piquen…, els ofereixi aigua en un cóm. Un cóm és per a l’aviram. I li responen: ‘Guai.’ No saben què els diu. Pensen que és una cosa rústica i els fa gràcia. Però ella els ha clavat una bona patacada . Hi ha molta mala llet de l’Antònia en aquesta frase, però els altres són com peixets de colors en un parc temàtic. —T’has divertit escrivint sobre un crim! No pares de riure! —Sí, però també he patit molt. Hi ha moments que he plorat. Sobretot quan escrivia la part final. Hi ha alguna escena que és difícil i personatges que fan molta ràbia. Ara fa poc escrivia un conte amb uns personatges horribles. Mentre escrivia, matant periquitos —coses que passen—, estava angoixada i li demanava ‘per què ho fas?’ a ella. ‘Com és que ets tan malparida?’ Però després pensava què feia jo escrivint allò… i patint d’aquella manera. No té gens de sentit. Però no ho pots evitar. Amb la novel·la passava exactament igual. M’ho passava bé, però també patia. És una muntanya russa. Fotografia: Josep Casulleras Nualart —És una immersió total. Un buidatge emocional complet. —Sí. Per exemple, no sé com vaig anar a parar a Schönberg, als quartets de corda. I me’ls posava per escriure. Va arribar un moment que ja no podia escriure si no em posava els auriculars i els escoltava. Té passatges prou corprenedors. Ara, quan llegeixo algun tros de la novel·la, sento Schönberg. I, és clar, això no li passa a ningú més. Però la novel·la no hauria estat igual sense aquesta música. Per això, ‘Schönberg’ és una de les últimes paraules que surten al llibre. Escrivint, et diverteixes perquè abans has patit. I pateixes perquè saps que et pots divertir. Escriure és una mica una bogeria. Pensa que durant un any i mig vas pel món acompanyada d’uns personatges una mica estranys. —Ara és l’hora d’una història d’amor, una història romàntica, doncs. — Per tenir una companyia més positiva, oi? Sí, però no crec que em surti. Bé, no se sap mai. —També has aprofitat la novel·la per repassar periodistes, policies, homes de negocis, advocats… Estem tan malament? —Home, tu els coneixes els periodistes, oi? En saps alguna cosa, no? —Jo no parlaré. L’autora ets tu. —Bé… però tampoc no se salven els lampistes en aquesta novel·la. Ni ningú. És un panorama d’humanitats. No vull dir que… Però no. Els periodistes no hi queden gaire bé. I jo n’he fet, de periodista. Per tant, tampoc no hi quedo gaire bé. Però no hi explico coses que no siguin reals. Encara que també cal deixar clar que una novel·la tan sols explica una mirada. Un fragment. Un costat. No és cap llibre de tesi, aquest. No és cap tesi sobre el món del periodisme. No ho pretenc. Tan sols unes situacions que passen durant tres dies en un lloc concret i amb uns personatges concrets. El periodista, l’R. R., en les primeres versions que vaig fer quedava molt més bé que no ha quedat al final. Tots els personatges tenen la seva evolució. M’agradava que algú quedés salvat d’aquell món. Però no. Per què ell havia de ser millor que els altres? —’Sense ser-ne conscients, ens llaurem la pròpia infelicitat.’ Ho vas dir en la presentació del llibre per explicar els personatges de ‘Tota la veritat’. —Podríem prendre camins que ens omplirien més. Ens compliquem la vida. A vegades hi ha gent que és com és. Que són així. Però hi ha gent que hauria pogut ser diferent. Que tenia aspiracions d’una vida més plena. I, per comoditat, s’han deixat portar. Han relliscat damunt d’aquell llim que dèiem al principi. I quan s’aturen i miren enrere, troben un buit esfereïdor. —Un buit, anant molt bé. —Exacte. Sí. Anant molt bé. —El lector d’aquesta novel·la no ho té fàcil. No li ho has posat fàcil. No ho dic per dissuadir ningú, al contrari. Sembla que exigeixis un lector actiu. El de ‘Tota la veritat’ és un lector-teixidor. —És exactament així. No pretenc explicar-ho tot. L’únic que hi ha de tota la veritat és el títol. I és un joc. Perquè tota la veritat no hi és. Ni a la novel·la ni enlloc. Sí que pretenc crear la complicitat amb el lector perquè a mi m’agrada que em tractin pensant que sóc més o menys intel·ligent. Fins i tot m’agrada que em tractin com a més intel·ligent que no sóc. Això t’estimula. M’agrada que completin l’obra. Que en treguin la seves conclusions. I això passa. L’altre dia una lectora em va explicar la seva versió de la novel·la. Em va deixar meravellada. I li vaig dir: ‘Torna-ho a repetir, que ho vull enregistrar! Perquè el llibre és això que dius tu! Jo no ho havia sabut dir així.’ Aquesta lectora va condensar què era aquest llibre en un paràgraf. Ho va explicar millor que jo. Jo aspiro a lectors així. I n’hi ha un fum. N’hi ha un fum, de lectors així. Ací podeu veure Núria Cadenes llegint un fragment de la novel·la seleccionat per ella:
|
Núria Cadenes: ‘He patit molt escrivint la novel·la… i he plorat’
|
És, probablement, una de les novel·les de l’estiu. La reconeguda escriptora xilena Isabel Allende (Lima, 1942) va publicar el maig passat el seu últim llibre, Largo pétalo de mar, cridat a ser un supervendes, com la majoria de textos seus. És ben probable, doncs, que molts de vosaltres l’hàgiu seleccionat com a lectura d’aquestes vacances. Agafant per al títol una metàfora del gran poeta Pablo Neruda per a descriure el seu Xile natal, l’autora hi aborda per primera vegada la presència catalana en aquest llarg i estret país sud-americà, sobretot destacada arran de l’arribada, el setembre de 1939, del vaixell Winnipeg, noliejat pel mateix Neruda des de París i carregat amb dos milers llargs de republicans catalans i espanyols. A Largo pétalo de mar, el protagonista principal és Víctor Dalmau, a qui l’escriptora fa dir a l’últim capítol: ‘En el meu cas, si faig comptes, veig que la meva vida està marcada per la Guerra Civil en la meva joventut i després pel cop militar , pels camps de concentració i els exilis. No vaig escollir res de tot allò, simplement em va tocar.’ Tant aquest resum vital com el nom del protagonista principal ens remeten a l’osonenc Víctor Pey, a qui de fet Allende dedica el llibre sense amagar-se’n. Com confessa a l’epíleg ella mateixa, gràcies a l’amistat i a les entrevistes a l’exili veneçolà amb aquest enginyer català –fill d’un sacerdot anticlerical de Sant Vicenç de Torelló i d’una val·lisoletana–, ella va tenir el primer contacte aproundit amb les vicissituds de milers de republicans a Xile i amb la vida de l’activa i potent comunitat catalana al seu país d’origen. Així, doncs, aquest previsible nou best-seller és, en el fons, un viu i profund homenatge a un personatge de novel·la que va viure intensament fins a cent tres anys i va sobreviure a un doble exili: el 1939, fugint del cop d’estat de Francisco Franco, cap a Xile; i el 1973, fugint del cop d’estat d’Augusto Pinochet, cap a Veneçuela. Alerta, espòiler! Si llegiu l’obituari que li va dedicar el diari ‘El 9 Nou’ el 15 de desembre de 2017, en ocasió de la seva mort a Santiago de Xile, trobareu condensats els ingredients essencials de l’última novel·la de la néta de Salvador Allende… amic personal de Pey. I una mica més: Als anys seixanta, ja plenament establert a Xile com a enginyer, Víctor Pey va comprar el diari amb més tiratge i influència del país, Clarín, editat des de 1954, i el va enfocar cap a l’esquerra. Amb l’arribada de Salvador Allende al poder, el 1970, no és estrany que el rotatiu passés a ser considerat el portaveu oficiós del seu govern. I per això mateix el dia del cop d’estat feixista, l’11 de setembre de 1973, com solia recordar Pey, els militars primer van anar al Clarín i després al palau de La Moneda. Allende va ser assassinat; Pey va haver d’emprendre per segona vegada l’exili; i Pinochet li va confiscar el diari, que la família i l’advocat valencià Joan Garcés encara treballen per recuperar. · Què és Com a casa? · Tots els articles · Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
|
Víctor Pey, una vida de novel·la
|
Tres comandaments de la policia espanyola que van dirigir les actuacions del Primer d’Octubre al col·legi electoral de l’avinguda del Segre de Lleida, a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, han negat que els seus subordinats agredissin ningú. Tots tres han declarat per videoconferència des de Ceuta al jutjat d’instrucció 4 de Lleida que porta el cas. L’Associació d’Advocacia per la Democràcia, considera que en les seves declaracions s’han contradit i recorda que aquell primer d’octubre de 2017 es van registrar en aquell col·legi una quarantena de ferits per cops als braços, al cap i a les costelles i atacs d’angoixa. Fins i tot també hi va haver un ferit amb una espatlla dislocada, que va ser trasllat a l’hospital en ambulància. Els investigats han respost les preguntes de la seva defensa, representada per l’Advocada de l’Estat, i també les efectuades per l’acusació, l’Associació d’Advocacia per la Democràcia. No han pogut respondre però les de la fiscalia, ja que no s’hi ha presentat ningú del ministeri públic. Durant la seva declaració, tal com expliquen des d’Advocacia per la Democràcia, han reconegut sorpresa pel tipus de persones, majoritàriament gent gran, que van trobar congregades a l’entrada del col·legi. Han manifestat que les van tractar ‘amb delicades'” i que van intentar una mediació. Han assegurat que en alguns casos les persones ‘es llençaven pel terra’ i han negat que els seus subordinats haguessin fet servir la força bruta sense previ avís. Així mateix han negat haver fet servir els escuts i els protectors dels braços per colpejar les persones en la meitat superior del cos ni haver estirat dels cabells a les dones o agafat pel coll i per la roba, esquinçant-la, als homes. Des de l’Associació, però, asseguren que els agents han incorregut en algunes ‘contradiccions flagrants’ entre els dos policies que declaraven des del jutjat de Ceuta respecte al que ho feia des d’una comissaria de Ceuta. Per altra banda, l’associació ha lamentat l’absència de la fiscalia, una absència, diuen, que concorda amb l’actuació que fins al moment ha tingut el Ministeri Fiscal en aquesta querella col·lectiva d’una trentena de lleidatans ferits en el col·legi electoral esmentat, ‘on a tothora ha fet costat als investigats adherint-se a la seva defensa tècnica exercida per l’Advocacia de l’Estat i no a les víctimes denunciants’. Malgrat tot, asseguren, l’entitat valora positivament el darrer impuls donat a la causa per part del nou jutge instructor -el tercer en fer-se càrrec d’aquesta causa- que segueix duent a terme diligències de prova a l’efecte d’investigar els fets denunciats.
|
Tres comandaments policíacs de l’1-O a Lleida neguen les agressions contra els votants
|
La Guàrdia Civil ha engegat aquest matí una operació contra el tràfic de drogues a Mallorca, on s’han practicat una trentena de registres domiciliaris en diversos punts de l’illa, que s’estén a més a les demarcacions de Lleida, Barcelona i Osca. Segons que ha informat un portaveu del cos policíac, a Mallorca s’han realitzat registres en els municipis d’Andratx, Inca, Muro, Santa Margalida, La Pobla i Llucmajor. El desplegament té per objectiu ‘la neutralització d’un grup criminal dedicat al tràfic de drogues’, han indicat les mateixes fonts. La intervenció està emparada per una investigació judicial sobre la qual hi ha decretada secret de sumari.
|
Macrooperatiu contra el tràfic de drogues a Mallorca, el Principat i Osca
|
Amb l’escalfament de la temperatura mundial accelerat i confirmat, els efectes del canvi climàtic són ben visibles diàriament en molts racons del planeta. Això es pot comprovar de manera ben fàcil i gràfica en el compte d’Instagram Everyday Climate Change, mantingut pel fotògraf nord-americà James Whitlow Delano i amb col·laboradors de tots cinc continents. Amb quasi mil imatges acumulades i cinquanta mil seguidors fins ara, l’autor hi selecciona i hi penja fotografies que mostren les causes i els efectes negatius de la pujada de la temperatura mitjana al món, del Sudan Meridional a l’Índia, passant per Itàlia i els EUA. Les fotografies seleccionades per James Whitlow Delano solen incloure explicacions que les contextualitzen i n’indiquen la vinculació amb l’escalfament mundial.
|
Everyday Climate Change, el compte d’Instagram que documenta el canvi climàtic
|
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha donat suport a la candidatura de Boris Johnson per a reemplaçar Theresa May com a primer ministre del Regne Unit i ha instat a tots els candidats en una entrevista concedida al diari britànic ‘The Sun’ a que es comprometin a augmentar la despesa pública en defensa. ‘Crec que Boris faria una bona feina. Seria excel·lent’, ha dit Trump sobre l’ex-ministre d’Exteriors i un dels favorits per succeir May com a líder del Partit Conservador. En aquesta mateixa entrevista, Trump ha assenyalat que el ministre de Medi Ambient, Michael Gove, qui ha criticat la seva postura sobre Iran, no ha cercat el seu suport de la mateixa forma que si ho han fet altres líders conservadors. Així mateix, el mandatari nord-americà ha elogiat la proposta del ministre d’Exteriors, Jeremy Hunt, d’augmentar la despesa en defensa. ‘El Regne Unit hauria de poder defensar-se. És un lloc fantàstic i molt especial’, ha destacat després d’explicar que una major inversió pública en matèria de defensa podria impulsar les exportacions d’equip militar nord-americà. Trump va felicitar Johnson en la seva última visita a Gran Bretanya el juliol de 2018 dient que creia que tenia les habilitats necessàries per ser primer ministre. El mandatari nord-americà realitzarà a partir de dilluns una visita d’Estat al Regne Unit en la qual es reunirà amb la reina Isabel II al Palau de Buckingham. El desordre polític en què es troba sumit el Regne Unit es va cobrar la setmana passada el cap de May, que el divendres –un dia després de les eleccions– es va veure forçada a anunciar que deixaria de liderar el Partit Conservador el 7 de juny. A partir de llavors s’obrirà un procés de successió que se saldarà al juliol amb el nomenament d’un nou ‘premier’. En aquest sentit, Trump ha criticat la forma en la qual el Regne Unit ha negociat la seva sortida de la Unió Europea. ‘El Regne Unit ha permès que la Unió Europea tingués totes les cartes’, ha assenyalat.
|
Trump dóna suport a la candidatura de Boris Johnson per a reemplaçar Theresa May
|
Llibres, tradició, música, roses, representacions de la llegenda, fires, accions florals, cinema, cultura alternativa, castells, escriptors internacionals… Sant Jordi és una de les festes més arrelades i participatives del país i, per això, pels volts del 23 d’abril, a tot arreu s’organitzen centenars d’actes. Els més populars són les parades a l’aire lliure que venen llibres i roses. A molts llocs també es fan espectacles per a la mainada, en què s’explica la llegenda i es fan tot d’actes per a reivindicar la llengua i la cultura. Però també hi ha indrets que han sabut donar un toc distintiu a la festa, bé jugant amb elements de la tradició, bé creant actes de bell nou. Us n’oferim una tria: Moros i Cristians. Banyeres de Mariola. Quan es fa? Del 22 al 25 d’abril. Tot i que Sant Jordi i Moros i Cristians són dues idees que s’associen immediatament a Alcoi, per aquestes dates a Banyeres de Mariola també se celebra aquesta festa. Documentada des del segle XVIII, dura tres dies i es compon d’entrades, dianes, alardos i ambaixades. El dia central és el 23 d’abril, quan es fan les desfilades de les esquadres i es treu la imatge de sant Jordi en processó. Pregó de Sant Jordi amb Mia Couto. Barcelona. Quan es fa? Dilluns, 23 d’abril. Des que Barcelona va ser escollida Ciutat de la Literatura per la UNESCO, cada any per Sant Jordi es convida un autor internacional a llegir el pregó de la Lectura. Després de Yasmina Reza, John Banville i Claudio Magris, enguany l’escollit és l’escriptor moçambiquès Mia Couto. Farà el discurs al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en un acte públic i, tot seguit, hi haurà una ballada de sardanes a la plaça de Sant Jaume. Especial Llibres Sant Jordi 2019: més de 300 recomancions Sant Jordi musical. Barcelona. Quan es fa? Dilluns, 23 d’abril. Per Sant Jordi, roses, llibres i música! Amb aquest lema, l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm programa una jornada plena de concerts, del migdia al vespre, i signatures de discs, com ara Oques Grasses, Ramon Mirabet, Lildami, Lax’n’Busto, Obeses, Pavvla i Cesk Freixas. Roses a la façana de la Casa Batlló. Barcelona. Quan es fa? Del 20 al 23 d’abril. Entre tots els edificis de Gaudí, la Casa Batlló és la que té una inspiració més clara en la llegenda de Sant Jordi: el teulat sembla el llom del drac, i la torre, una espasa clavada. A més, per la diada es fa una intervenció artística a la façana que omple el forjat dels balcons de roses vermelles. Off Sant Jordi a l‘Antic Teatre. Barcelona. Quan es fa? Dimarts, 23 d’abril. Ja fa molts anys que aquest equipament barceloní organitza el Sant Jordi més alternatiu de la capital amb taules rodones sobre feminisme, llibertat d’expressió, signatures de llibres, espectacles literaris i un bon reguitzell de tallers per a la mainada. Especial llibres de literatura infantil i juvenil BCN Film Fest. Barcelona. Quan es fa? Del 22 al 30 d’abril. Per Sant Jordi roses, llibres i… també films! La secció oficial d’aquest festival que es fa als cinemes Verdi està formada per divuit films d’arreu, tretze dels quals són estrenes. L’oferta del festival es completa amb diverses taules rodones en què participaran Agustí Villaronga, Manuel Huerga, Neus Ballús i Juan Antonio Bayona. Entre els convidats, també hi ha Jeremy Irons, Mike Leight i Rupert Everett. Llegendes gòtiques al Museu d‘Art de Girona. Girona. Quan es fa? Dilluns, 23 d’abril. El Museu d’Art de Girona té diversos retaules gòtics en què apareix Sant Jordi i s’hi explica la seva llegenda. Per això, cada any per la diada organitza una activitat infantil en què, amb el teatre, contes i les obres del museu, es poden descobrir tots els detalls de la llegenda de Sant Jordi i els seus atributs. La Fogonada. Mataró. Quan es fa? Dimarts, 23 d’abril a partir de les deu del vespre. Mataró és una de les poques ciutats de Catalunya que ha aconseguit de crear una versió pròpia de la festa de Sant Jordi. Cada 23 d’abril al vespre es fa la Fogonada, una particular representació de la llegenda interpretada pel bestiari festiu de la ciutat que barreja el teatre de carrer amb la pólvora. Santa Jordina, una nova heroïna que desafia la tradició Fira del Llibre en Català. Molins de Rei. Quan es fa? Dimarts, 23 d’abril. Per Sant Jordi, a molts pobles del país es venen llibres a l’aire lliure, però el tret distintiu de la fira que es fa a Molins de Rei és que s’especialitza en publicacions en català. Setmana Medieval. Montblanc. Quan es fa? Del 23 d’abril al 5 de maig. Algunes versions de la llegenda de Sant Jordi situen els fets a la vila de Montblanc i, segurament per això, cada any, pels volts de Sant Jordi, s’hi fa la Setmana Medieval. És una festa que dura una setmana llarga, aprofitant el conjunt medieval del poble per recrear la història de Sant Jordi, la princesa i el drac. Festa Major. Sant Jordi Desvalls. Quan es fa? Al voltant del 23 d’abril. Aquest poble del Gironès és un dels pocs del país que té Sant Jordi com a patró. Per això, pels volts de la diada fa festa major. Entre les activitats, destaquen les sardanes, balls de festa major i una baixada d’andròmines. Llibres amb segones i terceres vides. Palma. Quan es fa? Fins al 5 de maig. El Jardí de la Misericòrdia s’omple de llibres de segona mà amb motiu de la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió. Un molt bon pretext per a donar una nova oportunitat a un llibre, trobar-hi peces descatalogades i, potser, alguna joia editorial! A més, hi participen llibreries de vell provinents de Mallorca i València. Castells a Tarragona. Tarragona. Quan es fa? Dimarts, 23 d’abril. Per Sant Jordi, les quatre colles castelleres de la ciutat –els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau– fan una actuació conjunta. També hi haurà parades de roses, llibres i signatures d’autors a la rambla Nova, epicentre del Sant Jordi tarragoní. Revetlla de Sant Jordi a les biblioteques. Diverses biblioteques públiques del Principat. Quan es fa? Durant tot l’abril. Ja fa set anys que les biblioteques se sumen a la festa del llibre organitzant una revetlla dedicada als lectors. Però les condicions excepcionals del calendari obliguen els equipaments a adaptar-s’hi, i en compte de fer la revetlla el 22 d’abril, cada biblioteca tria la data més convenient.
|
Què podem fer per Sant Jordi? Catorze activitats a tot el país
|
L’escriptor Quim Monzó i la lingüista i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, Carme Junyent, van ser convidats dimarts a RAC1 per parlar de la tendència de desdoblar en masculí i femení: ‘El femení d’un pilot és una pilota i són paraules completament diferents. El gènere no té res a veure amb el sexe i hi ha gent, majoritàriament polítics, que ho tenen molt mal entès.’ Quim Monzó va dir que aquesta tendència era una de les estupideses més grans que s’havien fet en la història lingüística. Carme Junyent va afegir que canviant les paraules no es canviava la realitat de les dones. Junyent ja ho havia explicat amb claredat en aquesta entrevista a VilaWeb: ‘Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení’. També podeu el seu article recent: ‘Els límits de la incompetència’ Ací podeu escoltar la conversa entre Monzó i Junyent:
|
Carme Junyent i Quim Monzó parlen del ‘tots i totes’: ‘Una de les estupideses més grans que s’han fet en la història’
|
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) investirà el 30 d’octubre a la historiadora feminista anglesa i catedràtica d’Estudis Clàssics de la Universitat de Cambridge Mary Beard com a doctora honoris causa en reconeixement a la seva trajectòria professional. Considerada una de les principals especialistes en la història de l’antiga Roma, serà investida en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, amb la presència de la batllessa, Ada Colau. Feminista compromesa, és autora de ‘La veu i el poder de les dones’, una obra que mostra com la història ha tractat a les dones i els personatges femenins poderosos d’ençà de la Grècia clàssica. És autora de més d’una quinzena d’obres sobre temàtica clàssica, entre les quals destaquen ‘Pompeia’, ‘SPQR: una història de l’antiga Roma’ i ‘El triomf romà’, entre d’altres.
|
La UOC investirà doctora honoris causa a la historiadora Mary Beard
|
La Botiga de VilaWeb inaugura el seu horari de Nadal, durant el qual obrirà els dissabtes i ampliarà l’horari habitual d’atenció al client. La Botiga de VilaWeb es troba situada a l’edifici de la redacció, al carrer Ferlandina 43 de Barcelona, on trobareu tot de productes de regal, que van des dels llibres a la gastronomia, des d’objectes com rellotges o tèxtil fins a calendaris o joguines. Tots els productes de la Botiga també els podeu comprar directament per internet des d’aquesta pàgina i us els enviarem a casa. L’horari especial de Nadal és el següent: –entre setmana a partir del 21 de desembre l’horari habitual s’amplia i no tanquem al migdia. La Botiga estarà oberta des de les 11.00 fins a les 20.30 hores. -la Botiga obrirà els dissabtes 12 i 19 de desembre i també el dissabte 2 de gener. L’horari dels dissabtes serà de 10.30 a 14.30 i de 16.00 a 20.30. També obrirem diumenge 3 de gener, de 10.30 a 14.30.
|
La Botiga de VilaWeb inaugura l’horari de Nadal, obrint també al migdia i els dissabtes
|
La germana de l’ex-batllessa de València Rita Barberá i esposa de l’advocat José María Corbín, Assumpció Barberà, així com les seves tres filles estan sent investigades pel Jutjat d’Instrucció número 13 de València. La investigació forma part de l’operació pel suposat cobrament de comissions il·legals a contractistes de l’Ajuntament de València en l’etapa de govern del PP. Ahir la policia va detenir José María Corbín, cunyat de Rita Barberá i advocat de l’ex-secretària del grup popular de l’Ajuntament de València Mari Carmen García-Fuster, i el seu soci Diego Elum. Segons que han informat a Efe fonts de la investigació, avui agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han escorcollat el domicili d’Elum a la urbanització el Tossalet de Xàbia (Marina Alta). A continuació han escorcollat el xalet de Corbín en aquesta mateixa urbanització. Per ara són dotze les persones investigades en aquesta operació, però fonts judicials expliquen que la xifra encara pot créixer. Es desconeix la quantitat de la qual es va poder apropiar Corbín a través de les suposades gestions il·lícites, ja que segons aquestes fonts és aviat per quantificar-la, tot i que diuen que ‘és important’. El suposat cobrament de comissions a contractistes de l’Ajuntament de València (adjudicataris d’obra pública però també d’altres serveis) s’emmarca exclusivament en el període en què Rita Barberá va ser batllessa, segons els investigadors. En les últimes hores els agents de l’UCO han escorcollat, almenys, l’habitatge i el despatx de Corbín, i una altra desena d’empreses implicades. Entre altres empreses, els agents van ser a la Central Operativa de Sanejament, dependent de la Regidoria del Cicle Integral de l’Aigua de l’Ajuntament de València. Entre les últimes actuacions com a advocat de Corbín hi ha la defensa de l’exsecretària del grup popular a l’Ajuntament de València Mari Carmen García-Fuster, processada en el marc d’una investigació per blanqueig de capitals i delicte electoral.
|
Investiguen la germana i les nebodes de Rita Barberá per haver demanat comissions
|
Unes 200 persones s’han concentrat al davant del consolat del Brasil per defensar la integritat de l’Amazones on denuncien que hi ha ‘un incendi provocat per un govern que no creu en el canvi climàtic i que té interessos econòmics en destruir l’Amazones, cosa que suposa un desastre per a tothom’, segons ha explicat Isidre Castanyé, un portaveu dels manifestants. Al crit de ‘Bolsonaro, dimissió‘ durant uns minuts els manifestants han tallat la Diagonal entre la Via Augusta i el Passeig de Gràcia. Extinction Rebellion exigeix ‘que es digui la veritat, que es redueixin les emissions i una democràcia real’. Fotografia: EFE/ Quique GarcíaFotografia: EFE/ Quique GarcíaFotografia: EFE/ Quique GarcíaFotografia: EFE/ Quique GarcíaFotografia: EFE/ Quique GarcíaFotografia: EFE/ Quique GarcíaFotografia: EFE/ Quique GarcíaFotografia: ACN/ Miquel CodolarFotografia: ACN/ Miquel Codolar La concentració també estava convocada per Fridays for future. Els manifestants portaven pintades i pancartes en favor de la conservació de l’Amazones i en contra del govern de Bolsonaro. Han fet diversos parlaments i han cridat a la participació en diverses activitats que duran a terme els pròxims dies. Si bé la concentració d’aquest divendres estava directament relacionada amb l’Amazònia, han difós diverses activitats que duran a terme durant les setmanes vinents. Isidre Castanyé ha explicat que del 20 al 27 l’entitat col·laborarà amb els estudiants amb vaga pel clima. També impulsaran la primera vaga general pel clima del 27 de setembre. I el 7 d’octubre volen fer la ‘segona rebel·lió internacional’. Bolsonaro acusa sense proves les ONG de causar els incendis a l’Amazònia Disfressats de peixos al Museu Marítim Diumenge vinent a dos quarts de cinc de la tarda faran una performance amb disfresses d’animals marins al voltant i dins del Museu Marítim de Barcelona. Volen alertar de la crescuda del nivell del mar a Barcelona. La directora artística d’Extinction Rebellion, Jennifer, ha explicat que l’objectiu d’aquesta ‘protesta pacífica’ és portar una ‘esperança’ vers els ciutadans que pateixen el ‘dol’ de conèixer la situació en què està el clima. ‘L’art ajuda a la gent a tenir esperança i a actuar’, ha reblat.
|
FOTOGRAFIES: Tallen la Diagonal de Barcelona en defensa de l’Amazones al crit de ‘Bolsonaro, dimissió’
|
El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) commemorarà avui els quaranta anys de la constitució espanyola amb un acte encapçalat per la degana del col·legi, Maria Eugènia Gay. Entre els ponents hi ha l’ex-vice-president del govern espanyol, Alfonso Guerra. En un moment polític tan delicat com el d’ara, el fet d’haver-hi convidat Guerra, qui es va vantar d’haver ‘passat el ribot’ per l’estatut de Catalunya, ha causat un fort malestar entre molts col·legiats, alguns dels quals preparen accions per a l’acte d’avui, a les set del vespre a la seu del Col·legi. ‘Trobarem la manera d’expressar la nostra disconformitat amb l’acte’, explica una col·legiada. Forma part d’un col·lectiu d’advocats incòmode amb la gestió de la presidenta del col·legi: ‘Continua la línia del seu pare , és a dir, la de no complir les seves funcions estatutàries, entre les quals hi ha la defensa a ultrança dels drets i les llibertats’, diu en referència als presos polítics catalans. Creu que no li hauria costat gens de fer una denúncia de la presó preventiva, sobretot quan ‘nombrosos tribunals europeus i juristes de prestigi reconegut han dit que no hi ha delicte.’ A la mateixa hora que començarà l’acte, a les 19.00, just davant de l’ICAB, a la delegació del govern espanyol, hi haurà una manifestació en suport de la vaga de fam de quatre presos polítics: Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. El dia que van renyar Torrent L’advocada consultada també recorda el paper de Gay en l’acte al col·legi el febrer passat, en què la lletrada va renyar en públic Roger Torrent. Torrent va denunciar amb contundència la repressió de l’estat espanyol davant el ministre de Justícia de llavors, Rafael Catalá. ‘Cal denunciar l’existència de presos polítics, acusats de rebel·lió i sedició per delictes inexistents. Més de cent professors universitaris de dret penal d’arreu de l’estat espanyol han assenyalat la greu desproporció de les mesures preventives i l’error d’atribuir aquests delictes’, va dir Torrent. Enmig del discurs, diversos juristes es van aixecar i el van deixar plantat. Maria Eugènia Gay, que era al costat de Torrent, el va renyar: ‘Si us plau, president. No era la idea. L’has feta bona, moltes gràcies.’ Entre els qui se’n van anar de la sala hi havia el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos; el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres; l’ex-degà de l’ICAB i ex-vice-president del Tribunal Constitucional espanyol Eugeni Gay, que també assistirà a l’acte d’avui; i l’advocat José María Fuster-Fabra. A l’acte d’avui, també hi intervindrà la catedràtica de dret constitucional de la UAB Teresa Freixas, vinculada a Societat Civil Catalana, que ha exhibit públicament una actitud hostil envers l’independentisme; fins i tot va qualificar de colpista el president Puigdemont i va defensar la intervenció de l’autogovern de Catalunya. El malestar dels advocats va agafar volada amb un piulet a Twitter de l’ex-degà Jaume Alonso-Cuevillas en què deia: ‘Benvolguda Maria Eugènia Gay, degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona, celebrar l’aniversari de la constitució espanyola i convidar qui es va vantar públicament d’haver “passat el ribot” a l’estatut no em sembla que sigui el més adequat en les circumstàncies actuals. Et prego que hi reflexionis i que el desconvoqueu.’ Benvolguda @MariaEugeniaGay Degana de l’ @comunicacioicab Celebrar l’aniversari de la CE i convidar a qui es va jactar públicament de ‘pasar el cepillo’ a l’Estatut no em sembla que sigui el més adequat en les circumstàncies actuals Et prego hi reflexionis i el desconvoqueu pic.twitter.com/anaWr220EE — J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) December 1, 2018
|
Un col·lectiu d’advocats farà notar el seu malestar a l’acte d’Alfonso Guerra a l’ICAB
|
El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha fet unes declaracions al diari El País dient que no importava pas qui seria president de la Generalitat després del 27-S en cas que la coalició tingués majoria al parlament. ‘No importa qui serà el president’, ha dit Romeva. I ha afegit: ‘Mas tindrà un paper com qui vingui d’ERC’, i ha recordat que, sobre qui hauria de ser el president, hi havia un acord entre dos partits, és a dir, entre CDC i ERC, segons el qual, Artur Mas seria el president si hi havia la majoria necessària al parlament. Catalunya Sí que es Pot, el PSC, el PP i Ciutadans s’han posat d’acord a atacar les paraules de Romeva i a criticar la claredat del projecte polític de Junts pel Sí. Enmig d’aquestes crítiques, la número dos de la candidatura, Carme Forcadell, ha reiterat en declaracions a VilaWeb que el presidenciable de Junts pel Sí era Artur Mas, en virtut de l’acord entre CDC i ERC. Però ha insistit, com Romeva, que no era important qui fos el president. Heus ací un fragment de l’entrevista amb Forcadell, que podreu llegir íntegrament demà. —En cas que Junts pel Sí tingui una majoria parlamentària, qui hauria de ser el president? —No és important qui sigui el president, sinó què fem, per què ens hem ajuntat i què farem. No és important el qui sinó el què. —Però el qui també té importància. —Sí, hi ha un acord entre Convergència i ERC perquè Mas sigui el president. Però vull insistir que no és tan important el qui, i que ho farem junts gent molt diversa. És aquesta excepcionalitat, que cal remarcar. Qui sigui al capdavant és secundari. —Esteu d’acord, doncs, amb Raül Romeva quan diu en una entrevista a El País que no és important qui sigui el president? —Amb paraules diferents diem això mateix… —No ho diríeu així, que ‘no és important’? —No, jo diria que tant hi fa, que és igual qui sigui el president. Amb paraules diferents, més o menys, el Raül i jo diem això mateix. —Romeva també diu que als actes de campanya no defensaria pas la gestió que ha fet Mas de president de la Generalitat. —Jo entenc que ens hem posat d’acord per un propòsit de futur, i no pel passat. Tots tenim el nostre passat, i hem arribat a aquesta llista des de projectes diferents i fent coses diferents. Anirem explicant què volem fer i com ho farem, però no què hem fet al passat. Allò important d’aquesta candidatura és això: que gent amb idees molt diverses ens hem unit per un projecte de futur i de país. I som aquí per parlar de futur, i no de passat.
|
Forcadell deixa clar que el presidenciable de Junts pel Sí és Artur Mas
|
Les aigües són manses al port de València. Els molls són plens de gent que gaudeixen del sol. S’hi sent música provinent dels restaurants. El Mundial és important, però el futbol s’aprecia millor sense comentaristes. Els comiats de solters i els banyistes es confonen. L’estiu té aquestes coses. Tanmateix, la calma no amaga el rastre de l’operatiu humanitari que començarà d’ací poques hores. Els logos de Metges Sense Fronteres (MSF), la Creu Roja o SOS Méditerranée són per tot arreu. La Generalitat ha activat el pla d’emergència territorial i hi ha mobilitzat més de 2.300 persones per a garantir una bona arribada i acolliment als sis-cents trenta migrants que naveguen ara mateix a bord de l’Aquarius, el Dattilo i l’Orione. El primer a entrar per la bocana del port serà el Dattilo, un dels vaixells més grans de la guàrdia costanera italiana. Ho farà a les sis del matí, aproximadament. Els desembarcaments es faran de manera separada i en períodes de tres hores. Després hi entrarà el famós Aquarius. Passat el migdia serà el torn de l’Orione, propietat també de l’armada italiana. I, així, s’acabarà un periple a la Mediterrània innecessàriament llarg en el qual el món ha vist la pitjor cara de la UE, insolidària i permetent que dos estats membres —Itàlia i Malta— vulnerin el dret internacional. ‘El trasllat a Espanya es podria haver fet després d’haver desembarcat a Itàlia. Era el més sensat i segur, però ens han utilitzat políticament’, denuncia MSF. El sots-director d’emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, ha assegurat que la intenció és que els migrants passin el mínim de temps sobre el ciment del moll i, per tant, que siguin derivats cap a centres d’acollida de immediatament. ‘Per raons de seguretat i intimitat que poden entendre, no explicaré quins’, ha dit en la conferència de premsa. Abans del desembarcament, un equip conjunt de personal mèdic i treballadors del port accedirà als vaixells. Hi faran una primera anàlisi de l’estat del passatge. MSF ha anunciat que entre els migrants hi ha casos vulnerables, com les set dones embarassades o els seixanta menors sense acompanyar, però no pas situacions crítiques. Entre les afectacions més severes hi ha casos de sarna o cremades produïdes per la barreja de gasolina i aigua marina. Feta l’anàlisi prèvia, començarà el desembarcament. #MSF medics on #Aquarius continue painstaking daily dressing changes for more than 20 patients who have suffered serious fuel burns. If not treated properly, these burns will go on to cause chronic pain, disfigurement, and horrific scars. pic.twitter.com/xGlBRkpuaD — MSF Sea (@MSF_Sea) June 15, 2018 En tot moment el personal mèdic —format per membres de la sanitat pública i la Creu Roja— prendrà les decisions amb coordinació amb la conselleria de Sanitat. Una volta el moll, els migrants rebran una primera atenció mèdica individualitzada. Les embarassades i aquells que necessiten cures immediates seran derivats a centres hospitalaris de València i la rodalia. Qui no presenti problemes de salut passarà a disposició de la policia científica, que els registrarà les dades personals. Posteriorment seran traslladats a centres d’acollida provisionals. En el procediment també hi col·laboraran més de quatre-cents traductors. ‘Volem que se sentin còmodes i que no hagin de repetir la seva història cada dos per tres. L’agilitat i l’eficiència és la nostra prioritat’, ha assegurat Suárez. I després, què? El batlle de València, Joan Ribó, i la vice-presidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, han reiterat la voluntat de la ciutat i del País Valencià d’acollir de manera permanent els sis-cents trenta migrants dins del pla ciutat refugi ideat el 2015. Tanmateix, ni el Consell ni els municipis tenen les competències per a prendre aquestes decisions. Madrid mana i el gest de donar llum verd a l’Aquarius es pot convertir en una cosa cosmètica. El govern de Pedro Sánchez, mitjançant la vice-presidenta Carmen Calvo, ha deixat clar que no es faran distincions entre el passatge de l’Aquarius i els migrants que arriben amb pastera pel sud de l’estat espanyol. Aquells que puguin rebre asil, és a dir, que demostrin que no poden tornar al país d’origen per culpa d’un conflicte o perquè poden ser perseguits per raça, religió o orientació sexual, rebran protecció. La resta restaran desemparats. Sobre això, Calvo ha reconegut que és possible que una part acabin en Centres d’Internament d’Estrangers, el pas previ a l’expulsió. Una voluntària de la Creu Roja caminant en una simulació d’una instal·lació d’acollida de migrants al Port de València. Aquesta és una posició que també ha defensat José Luis Ábalos, ministre de Foment. ‘Tindran un permís temporal d’un mes i després seran tractats com la resta’, ha afirmat avui en una conferència de premsa. Un dia abans, l’executiu havia assegurat que el permís seria de noranta dies. Segons Ábalos, cal aplicar la llei i no se’n poden fer excepcions. Tanmateix, el president de la Comissió Espanyola d’Ajut al Refugiat (CEAR) del País Valencià, Jaume Durà, assegura que la situació és excepcional i que, en aquest cas, la llei d’estrangeria permet d’oferir una acollida a llarg termini als migrants. Segons Daurà, el cas de l’Aquarius no es pot comparar amb les pasteres perquè ha estat l’estat espanyol qui ha ofert un port segur als migrants davant l’amenaça d’estar eternament a la deriva. ‘Tanamteix, jo sempre he defensat que tots mereixen un tractament just i un acolliment permanent’, matisa. Sobre el permís temporal, que compara amb un visat turístic, considera que és ‘una oferta temporal que no soluciona el problema’ i recorda que, fins i tot aquells que demanin asil, no tenen garantida la protecció. El procediment s’allarga mesos, durant els quals no es pot expulsar els migrants, però l’estat només accepta una de cada tres peticions. L’any passat, 31.000 persones van sol·licitar protecció i el 65% van rebre un no com a resposta. Per això, la CEAR insta el govern espanyol, però també a la UE, a oferir vies segures i legals perquè els migrants puguin arribar als estats membres. ‘És una qüestió d’humanitat i de dignitat’, defensa Durà. ‘L’efecte crida no existeix’ En les darreres quaranta-vuit hores, Salvament Marítim ha rescatat més d’un miler de persones al sud de l’estat espanyol. Concretament al mar d’Alborán i a l’estret de Gibraltar. Mitjans espanyols han publicat articles assegurant que l’arribada de l’Aquarius a València ha generat un efecte crida per als migrants. Daurà, però, nega que existeix i explica que la política migratòria de la UE que ‘consisteix a externalitzar fronteres’ ha fet reflotar la ruta migratòria del Magreb cap a l’estat espanyol. ‘Si mires les xifres veuràs que les arribades són gairebé les mateixes que a Grècia i Itàlia. Les màfies saben que,uan es tanquen rutes, s’obren altres possibilitats’, afirma. Els CIE, un forat negre en la legislació espanyola El permís temporal permetrà als migrats estar-se a l’estat espanyol durant trenta dies, però aquells que prèviament hagin estat expulsats d’un país de la UE o que tinguin la prohibició expressa d’entrar-hi, segons la llei d’estrangeria hauran d’anar directament a un CIE. ‘Són un forat negre dins de la legislació de l’estat espanyol, assegura Gema Síscar, portaveu de CIEs No. La plataforma lluita del 2010 ençà per aconseguir el tancament del CIE de Sapadors, una instal·lació amb capacitat per cent cinquanta-sis persones, on poden acabar alguns dels passatgers de l’Aquarius. ‘Allà, hi trobaran molta misèria. Els tancaran en cel·les amb barrots, com en una presó. No tenen lavabo i a la nit hauran de fer les necessitats davant dels companys de cel·la perquè no els deixaran sortir. El servei sanitari és molt deficitari. Durant el cap de setmana només hi ha infermers i entre setmana els metges assisteixen molt poques hores’, explica. A més, denuncia que els migrants reben molt poca informació, sobretot per la manca de traductors, sobre el seu estatus jurídic i que posen entrebancs a l’hora de contactar els advocats. ‘El personal de la policia espanyola és molt poc format per tractar persones d’ètnies, cultures i religions diferents’, afirma la portaveu. El CIE de Sapadors va estar tancat aproximament un any, entre el 2016 i el 2017, per reformes segons la versió oficial, però la veritat és que patia una plaga de xinxes. El port de València rere una tanca de l’antic circuit de Fórmula 1. Al centre, el pas previ a l’expulsió, els migrants només hi poden estar seixanta dies. Síscar també critica que, una volta aprovada la deportació, s’avisa els afectats amb molt poques hores de marge. ‘Alguns estan completament desarrelats perquè fa anys que varen sortir de casa i no tenen on anar’, assegura. Els qui no són expulsats durant el termini de seixanta dies, els amollen. Tanmateix, la seva situació continua essent irregular: no tenen permís de residència o de treball. Poden sol·licitar el primer al cap de tres anys. En aquest malson, hi poden entrar demà alguns migrant, però quan comencin a expirar-ne els permisos temporals, els CIE es poden omplir molt de pressa. L’oferta francesa Quan l’Aquarius estava desemparat a poques milles de les costes de Sicília i Malta, el port més proper, davant la negativa de Roma i de la Valletta d’acceptar els migrants, s’estava a l’illa de Còrsega. El seu govern es va mostrar favorable a rebre els sis-cents trenta migrants, però el president francès, Emmanuel Macron, no s’hi va pronunciar. El vaixell ha hagut de fer un trajecte de més de mil quilòmetres, vorejant també la costa corsa, abans que l’Elisi digués poca cosa més que ‘gràcies’ a Pedro Sánchez per haver-se’n fet càrrec. Però avui ha transcendit que el govern francès acceptarà aquells migrant que al port de València expressin la voluntat d’anar a França. En quines condicions i com es farà el trasllat, és una cosa que encara no s’ha concretat, però la Moncloa ja ha agraït el gest. La vice-presidenta Carmen Calvo és qui s’encarrega de fer les gestions amb París. Un segon Aquarius? El viatge de l’Aquarius, el Dattilo i l’Orione cap a València ha fet que davant de la costa de Líbia, l’operatiu de rescat sigui més feble. L’agressivitat de les autoritats italianes amb les ONG, a qui acusen ben sovint de participar en el tràfic de persones, ha fet que moltes hagin abandonat la zona. La catalana Open Arms va tenir el vaixell principal requisat per la fiscalia italiana durant setmanes. Arran d’això, ara requereix reparacions importants. L’odissea de l’Aquarius, doncs, no tan sols ha estat un joc polític. La seva absència ha perjudicat seriosament els rescats de migrants en una ruta on han mort, només enguany, més de cinc-centes persones (arriben a les vuit-centes en tota la Mediterrània). Però això no preocupa gens el ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, que continua amb la seva creuada contra les ONG. Avui ha anunciat que no obrirà cap port als vaixells de Lifeline i Seefuchs, dues organitzacions dels Països Baixos que, després d’haver rescatat migrants, es dirigeixen vers Itàlia. ‘Que sàpiguen aquests senyors que Itàlia ja no vol ser còmplice del negoci de la immigració clandestina i que, per tant, hauran de cercar-se altres ports (no italians) als quals dirigir-se’, ha piulat. Mentre Aquarius naviga verso la Spagna, altre 2 navi di Ong con bandiera dell’Olanda sono arrivate al largo delle coste della Libia.Sappiano che l’Italia non vuole più essere complice del business dell’immigrazione clandestina, e dovranno cercarsi altri porti dove dirigersi. — Matteo Salvini (@matteosalvinimi) June 16, 2018 Itàlia amenaça una vegada més de vulnerar el dret internacional, però sobretot, posa en perill la vida d’éssers humans, en una actuació, tot sigui dit, hipòcrita. Recentment, Salvini ha permès a la guàrdia costanera que deixés desembarcar prop d’un miler de migrants. Política. D’altra banda, el comboi de l’Aquarius, en què participen dos vaixells italians i que ha rebut ajuda —queviures i joguines— un parell de vegades de Roma, no ha sortit especialment barat al contribuent italià. El ministre conserva la seva aparença d’inflexible, però a un cost humanitari i econòmic molt alt. La UE, com sempre, encara s’hi ha de pronunciar… Però València va fent camí (fins on la deixin).
|
València, preparada per a salvar la dignitat d’Europa
|
Una bona part de la intervenció del president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, al debat de la moció de censura contra el president Quim Torra ha estat dedicada a desqualificar els set independentistes empresonats per l’Audiència espanyola. Carrizosa ha fet ús constantment d’informacions publicades que ha hagut de reconèixer que eren filtracions, i fins i tot s’ha hagut de matisar recordant que hi ha secret de sumari. ‘N’hi ha dos que han confessat que recollien material per fer amonal i goma 2, explosius. Hi ha dos confessos… segons que sembla, perquè està en secret de sumari. Però això ha transcendit, però això ha transcendit, però això ha transcendit. Vostès se n’han desmarcat?’
|
Carrizosa patina i es desautoritza a si mateix quan ataca els independentistes empresonats
|
La Generalitat Valenciana convoca per al 2020 l’Oferta Pública d’Ocupació més gran fins al moment, ja que sortiran les ofertes del 2017, 2018 i 2019, amb un total de 13.422 places. El ple del Consell ha autoritzat avui el decret pel qual s’aprova l’oferta del 2019 per a personal gestionat per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, constituïda per places vacants i dotades econòmicament en el pressupost de la Generalitat per al present exercici. El total d’aquesta oferta ascendeix a 2.032 places, detallades per categories professionals, amb indicació de la quantitat total de places per categoria i sistema de provisió, places corresponent al torn lliure, promoció interna del personal estatutari fix i funcionari de carrera, així com a les places derivades del Pla d’Estabilitat. En concret, aquestes 2.032 places corresponen a 1.962 places d’estatutari (804 places de promoció interna, 970 de torn lliure i 188 d’estabilització) i 70 places funcionarials, detalla el govern valencià. Així, atès que, com també està prevista la convocatòria dels processos selectius corresponents a les ofertes dels anys 2017 i 2018 – que suposen 11.390 places -, serà l’Oferta d’Ocupació Pública més gran realitzada fins al moment.
|
La Generalitat Valenciana convoca per al 2020 l’oferta pública d’ocupació més gran de Sanitat fins al moment
|
Aquesta setmana, l’actriu i escriptora Estel Solé ha començat una campanya a les xarxes per a reclamar una Marató de TV3 dedicada a l’endometriosi, una malaltia que malgrat que a Catalunya afecta una de cada deu dones continua essent àmpliament ignorada. Ella i el doctor Francesc Carmona, cap de ginecologia de l’Hospital Clínic i un dels màxims especialista en endometriosi, expliquen a VilaWeb per què és tan important de fer saber com és aquesta malaltia i impulsar programes d’investigació que ajudin a guarir-la. ‘Sempre m’havia fet molt de mal la regla. Em tirava a terra perquè les rajoles fredes em fessin d’anestesiant. Quan havia de venir dormia amb un Espidifen obert a la tauleta de la nit, perquè aquells minuts eren vitals. I si se m’avançava i no tenia la medicació a punt, sabia que m’esperaven vuit hores d’un dolor molt intens.’ Així explica Estel Solé com ha conviscut durant anys amb l’endometriosi. Ara hi pot posar nom, però durant anys li deien que no era res. ‘Mai no havia trobat normal aquest dolor, però jo anava el metge i em deien que tot era normal. M’anaven trobant cosetes. De vegades em deien que tenia quists de xocolata… Amb el temps, alguns altres metges m’han dit que això ja era un símptoma d’endometriosi. Però ells mai no m’ho havien dit. De cop moria de dolor durant tres dies i em deien que era el quist que havia petat. Tot era normal.’ Malgrat tenir els símptomes, malgrat demanar explicacions als metges pel dolor que tenia, malgrat la insistència, el diagnòstic va trigar a arribar. I el seu cas no és excepcional. De mitjana, les dones amb endometriosi triguen vuit anys a ser diagnosticades. El motiu? La desconeixença. La desconeixença de la societat, però cosa que és més greu, la desconeixença entre els professionals de la sanitat. ‘És molt fàcil de diagnosticar la malaltia. El truc és en escoltar la dona’, assegura el doctor Francesc Carmona. Estel Solé i el doctor Carmona (Foto: Adiva Koenigsberg) A l’Estel no li van saber dir què li passava fins al 2014, i va ser casual. Provava de ser mare i, com que tenia dificultats, va decidir de fer-se proves de fertilitat, que van donar com a resultat uns marcadors tumorals alts. Durant una setmana va pensar el pitjor. Tenia un tumor? ‘Vaig veure molta desconeixença entre els metges. Però em van recomanar d’anar a un altre especialista.’ Aquell va ser el primer dia que algú li va anomenar la paraula ‘endometriosi’. Va ser un petit alliberament de pensar que no era un tumor, però que els metges tinguessin tan poc coneixement de què li podia passar també la posava nerviosa. Però allò que li va passar a l’Estel no és excepcional, més aviat és l’habitual. ‘Moltes de les dones que ens arriben a l’hospital vénen espantades pensant que es moriran perquè tenen un càncer d’ovaris… i tenen endometriosi. Nosaltres pràcticament mai no demanen els marcadors tumorals per a l’endometriosi, sabem que sempre surten alterats’ explica Carmona, que afegeix: ‘Hi ha un munt de dones que s’han posat a plorar quan els he dit que tenien endometriosi. De cop s’adonen que no són boges, que el problema no són elles, que realment hi ha alguna cosa que els genera aquest dolor. Ja saben contra què han de lluitar.’ Una sensació que comparteix Estel Solé: ‘Quan em van dir que tenia aquesta malaltia vaig sentir un alliberament. Que no es mal interpreti, però de cop vaig pensar que no era boja, que tot allò que sentia no m’ho imaginava i que realment aquests dolors responien a alguna cosa. No era normal aquell dolor pèlvic crònic, el dolor en les relacions sexuals, amb la regla… Però l’alliberament va ser absolutament breu, perquè aleshores em van parlar d’una malaltia de la qual mai ningú no m’havia dit res. Em vaig sentir absolutament sola. Creia que era la primera persona que ho tenia. D’alguna manera, en aquell moment al dolor físic s’hi va afegir patiment emocional. I en el meu cas, una infertilitat que em va portar a la sala d’operacions i a tenir el meu primer fill in vitro’. Estel Solé (Foto: Adiva Koenigsberg) I la pitjor part és que de cop t’expliquin que malgrat que hi ha algunes coses que et poden ajudar a controlar el dolor, no se n’anirà mai del tot. ‘Amb l’embaràs, la meva situació ha millorat, però esporàdicament encara tinc dolors molt intensos; he hagut d’anar d’urgències i tot’, explica Solé, que afirma que amb el temps ha après a conviure amb la malaltia. ‘És una companya de vida, i no especialment agradable.’ ‘Ara com ara l’únic tractament efectiu són les hormones. Hi ha moltes coses en marxa. I calculo que d’aquí a cinc o set anys en veurem els primers resultats. Ara mateix és una malaltia que encara no entenem gaire bé. En cada dona és diferent i fem descobriments constants. Per exemple, sempre havíem dit que era d’arrel reproductiva, ens pensàvem que podia venir amb la primera regla i que s’acabava amb la menopausa. Ara veiem que no. És una malaltia per a tota la vida. Hi ha dones que ens expliquen que ja no tenen la regla i que continuen tenint símptomes. No totes, però n’hi ha que sí. A més, sabem que comença a l’etapa prenatal, perquè hi ha aspectes genètics. És més, sabem que hi ha fenòmens que passen durant la gestació que poden incrementar el perill de tenir endometriosi i que els abusos sexuals durant la infància també hi van associats. Comencem a saber moltes coses. Però tenim encara molt de camí’, conclou el doctor Carmona, que dóna suport a l’Estel Solé a l’hora de demanar que cal una Marató. Doctor Carmona (Foto: Adiva Koenigsberg) Tots dos ho tenen clar: els diners per a la investigació haurien de ser públics, però com que ara mateix no arriben per aquesta banda, han decidit d’interpel·lar a la societat amb la Marató. Aquests dies han hagut de sentir que no té sentit perquè només afecta la meitat de la població. Ells ho tenen clar, afecta una de cada deu persones amb úter, la mateixa xifra que la diabetis, malaltia per a la qual sí que n’han fet una. Però si es tracta d’arguments, ells en tenen molts més. Carmona afirma: ‘Hem de canviar la percepció social dels símptomes de la dona. Si els homes tinguéssim mal als testicles durant cinc dies al mes, el món s’hauria mort. Si passa a les dones… La història és molt masclista’ El doctor Carmona recorda que cal fer molta feina. La més important, fer saber que la regla no ha de fer mal. ‘Fa tres anys que provo d’introduir aquesta frase al programa escolar per a parlar de salut sexual i reproductiva. La regla no fa mal i si a algú li fa mal, cal trobar-ne l’explicació’. I Estel Solé hi afegeix: ‘I si us diuen que no passa res, canvieu de metge.’ Som molt lluny d’això. La societat continua associant la regla amb el dolor. ‘Si féssim una enquesta per a saber quantes dones es prenen antiinflamatoris, segur que sortiria que són el 98 %. Hem normalitzat el dolor i no pot ser’, diu l’Estel Solé, que apunta: ‘Els metges afirmen que el dolor que patim és similar a un atac de cor. I mira, no passa res. Ens prenem una pastilla i hem de fer vida normal.’ ‘Aquesta malaltia és el resum exacte de tot allò que defensa el feminisme ara mateix i, sobretot, és el millor exemple del biaix de gènere que hi ha també a la salut. Com que no és una malaltia que d’entrada sigui impactant, com que no ens morim…no li donem importància. Però hi ha cada història… Hi ha cirurgia mutilant, hi ha dones que han perdut l’úter, els ovaris o els intestins. Hi ha tanta gent que no pot fer la seva vida amb normalitat. Hi ha tantes dones que no poden tenir fills per aquesta malaltia. Esteu segurs que no és tan important d’investigar sobre l’endometriosi?’, es demana Estel Solé. Demanem-nos-ho.
|
Per què és important una Marató sobre l’endometriosi?
|
Feia anys que s’havia instal·lat la dinàmica que els escriptors i pseudo-autors amb llibre que es passen el Sant Jordi signant a les parades al centre de la ciutat comencessin la jornada –de 10.00 a 11.00– esmorzant a peu dret a l’hotel Regina. Allà, els periodistes tenien l’oportunitat de prendre les primeres declaracions i es feia la ‘foto de família’, que en diuen, amb tots aquells que a les 10.30 hi eren. En els últims anys, la concurrència enorme la feia semblar una cita ineludible. Tanmateix, el dia 7 d’abril rebíem un comunicat de l’hotel Regina del carrer Bergara que anunciava que, per raons d’organització, enguany no es faria l’esmorzar. Sí que es manté l’esmorzar que organitza el Grup 62, amb els guanyadors dels seus tres premis més mediàtics: David Cirici pel Sant Jordi, Pilar Rahola pel Ramon Llull i Xavier Theros pel Josep Pla. És un esmorzar pensat per a la premsa també, perquè els mitjans comencin la jornada parlant dels premiats del Grup 62. Ara bé, encara que l’esmorzar al Regina enguany no es faci (no hi ha hagut cap altra entitat pública ni privada que n’hagi agafat el relleu), no ha variat pas l’hora de començament de les signatures dels escriptors i altres pseudo-autors amb llibre. Les signatures (vegeu-ne els horaris), certament, no s’han mogut i les parades de les llibreries i superfícies comercials engeguen, com és habitual, a les 11.00. Ara, la majoria acabaran a les 20.00, per una raó de masses: el partit Madrid – Barça, que començarà a les 20.45; per això es preveu que, una estona abans, els carrers més concorreguts del centre ja deixin d’estar-ho. Expliquen els gremis de llibreters i editors que van mirar de canviar el dia del partit, però que les televisions van imposar les dates. Així doncs, s’endevina un Sant Jordi una mica escurçat per la jornada futbolística d’excepció que representa un Madrid – Barça. Per altra banda, també es preveu un Sant Jordi d’alta temperatura política. Ja l’hem viscut aquests dies previs, en què el govern espanyol, amb Sáenz de Santamaría al capdavant, ha volgut instrumentalitzar la diada (com ja ho va fer el 2014). I, a l’altre extrem, les organitzacions independentistes de la societat civil aprofitaran el simbolisme i l’èxit de la diada de Sant Jordi per empènyer el referèndum i impulsar la campanya a favor del sí. Quins aspectes literaris marcaran aquest Sant Jordi Són raons extraliteràries, les narrades fins ara. Però, un cop dites, és pertinent de tractar les raons literàries que marcaran aquest Sant Jordi. Quines seran? L’any passat va ser molt rellevant la collita d’escriptors nascuts a la dècada dels vuitanta. Era tan clara que evidenciava, en tromba, la seva eclosió. Enguany, el Sant Jordi arriba més difús: és cert que tenim algunes obres magnífiques, de gèneres diversos i també de generacions. I tenim els mediàtics, que faran forat i es continuaran enduent l’atenció de càmeres i flaixos. I tenim molta novel·la negra, que és una tendència que ha anat creixent, impulsada pels festivals literaris dedicats al gènere. I molta poesia, és clar, i de bona, que ja sabem que som país de poetes. I que duri. Aquest Sant Jordi és molt heterogeni, amb algunes propostes literàries que experimenten i que s’allunyen de l’autoficció. L’any passat, el llibreter de la llibreria Laie del CCCB, Damià Gallardo, ja va reunir a la parada de la llibreria del carrer Montalegre una part de les noves veus, a mitja tarda. Enguany hi torna. De manera que els lectors interessants en les noves veus literàries (a vegades una veu nova no es correspon amb una edat jove), en trobarà un pom molt ben triat, de 17.00 a 18.00, en aquest espai. Amb Max Besora, Raül Garrigasait, Sebastià Portell, Adrià Pujol Cruells, Tina Vallès i Carles Rebassa. Ells són el batec literari de futur d’aquest Sant Jordi. Amb tot, els autors mediàtics tornaran a fer-se sentir: Pilar Rahola, Xavier Bosch i Rafael Nadal semblen un trident amb garanties d’èxit comercial. De fet, La senyora Stendhal, de Rafael Nadal, ja ha fet la campanada abans de Sant Jordi. El Grup 62 va anunciar al febrer que en tan sols un mes s’havien venut 25.000 exemplars del llibre. Avui dia, són xifres difícils d’assolir, tot i que el fet que un llibre com el de Rafael Nadal les assoleixi confirma les bones expectatives del sector. L’any passat per Sant Jordi es van vendre al voltant de 45.000 títols diferents, amb una facturació d’una mica més de vint milions d’euros. És per això que els responsables del sector treuen ferro als deu llibres més venuts, que només representen el 4,33% del total. Amb tot, fa poques setmanes, el president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura, i el president del Gremi d’Editors i de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis, confirmaven la recuperació lenta però ferma del sector. Per això són optimistes també pel que fa a les vendes durant la diada de Sant Jordi, que esperen incrementar en un 5%. Vendes que capgiren la tendència de la resta de l’any, perquè és una data en què es venen més llibres en llengua catalana que en llengua castellana. D’ambient literari n’hi ha hagut molt aquests mesos previs a Sant Jordi: aquests anys s’ha començat a visibilitzar la feina de la comissària de Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO, Marina Espasa, que al març s’ha sumat a dos dels grans festivals literaris a Catalunya (malauradament, han coincidit en dates): el Kosmopolis i el Festival Mot. Alhora, ha estat un èxit la presència de la literatura catalana en l’àmbit d’infantil i juvenil a la Fira de Bolonya. Sense oblidar la vitalitat de la dramatúrgia contemporània; la vida literària subterrània que fan els poetes, setmana a setmana, recital a recital; i tota una nova xarxa de llibreries que amb les seves activitats creen comunitats de lectors.
|
Els tangibles i els intangibles del Sant Jordi
|
El discurs criminalitzador contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) s’ha intensificat aquests darrers dies, just abans de fer-se pública la sentència contra el procés i després de les detencions de la Guàrdia Civil el 23 de setembre proppassat. L’operació, ordenada per l’Audiència espanyola, va acabar amb set independentistes empresonats a la presó madrilenya de Soto del Real, acusats de tinença d’explosius, conspiració pel delicte d’estralls i pertinença a organització terrorista. L’acusació per aquest últim delicte és el que ha causat més indignació, perquè no s’ha comès cap acció violenta ni hi ha cap organització armada activa que reivindiqui la independència. És per això que l’independentisme ho ha llegit com un intent de criminalitzar el moviment a les portes de la sentència. Per trobar operacions policíaques i judicials amb característiques semblants no cal pas anar als anys de l’Operació Garzón ni als casos més coneguts de l’estratègia del ‘Tot és ETA’ al País Basc. Darrerament, moltes veus, especialment provinents de moviments anarquistes i independentistes, han denunciat nombroses operacions en què consideren que s’ha banalitzat el concepte de terrorisme, s’ha volgut utilitzar aquest delicte amb finalitats polítiques o s’ha criminalitzat la dissidència mitjançant, per exemple, atestats policíacs que presenten objectes ordinaris com a precursors d’explosius. Tot plegat, amb processos judicials d’una forta càrrega política. En alguns casos l’acusació de terrorisme ha acabat caient, però ha permès un abús de la presó preventiva i ha servit perquè el judici es fes a l’Audiència espanyola, un tribunal excepcional on alguns dels jutges que hi han passat, com Carmen Lamela, acumulen nombrosos escàndols. Malgrat que alguns d’aquests casos són anteriors al 2015, va ser aquell any quan el PP i el PSOE van impulsar una reforma del codi penal que, a parer d’alguns experts, banalitza el concepte de terrorisme i obre la porta a encausar per aquest delicte persones que no són terroristes. El primer intent de criminalitzar els CDR: Adrià Carrasco i Tamara Carrasco La criminalització dels CDR i l’intent de relacionar-los amb el terrorisme va començar el 2 d’abril de 2018, quan la fiscalia va emetre un comunicat en què amenaçava de querellar-se per rebel·lió contra membres dels CDR. Era un moment de fortes mobilitzacions de protesta contra la repressió, arran de la detenció recent del president Carles Puigdemont a Alemanya. Vuit dies més tard, això es traduïa en una macrooperació en què la Guàrdia Civil va detenir Tamara Carrasco a Viladecans i va provar de detenir Adrià Carrasco a Esplugues de Llobregat. Tots dos eren membres dels CDR de sengles municipis. A l’acusació de rebel·lió, van afegir-hi les de sedició i terrorisme, de manera que relacionaven aquest concepte amb l’independentisme per primera vegada d’ençà que havia començat el procés. ‘Aquell dia el tinc gravat amb foc’: Adrià Carrasco i Tamara Carrasco, un any d’exili i confinament Adrià Carrasco va ser acusat per haver aixecat les barreres d’un peatge i Tamara Carrasco per haver organitzat, suposadament, les mobilitzacions. Als escorcolls, els agents van requisar objectes com ara caretes de Jordi Cuixart i xiulets de color groc a Tamara Carrasco i uns cordills a Adrià Carrasco. Així descrivia la seva mare, Núria Tarrés, l’escorcoll de la Guàrdia Civil al seu pis en una entrevista a VilaWeb: ‘Van trobar uns cordills. “Secretària, apunti: metxes”, va dir. Jo vaig intentar d’explicar-los que no ho eren, però m’escoltaven com dient: “Tu digues el que vulguis”. I tornem-hi: “Secretària, apunti: metxes”.’ Al novembre, el magistrat de l’Audiència espanyola Diego de Egea va decidir de deixar de banda l’acusació de terrorisme i rebel·lió i enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Tamara Carrasco l’obligació d’estar confinada a Viladecans, un confinament que va acabar a final del maig passat, després d’un any. Adrià Carrasco, que va fugir saltant pel balcó, continua a l’exili, a Bèlgica. Els tres de Gràcia Un cas no tan recent, però recordat aquests dies per l’esquerra independentista és el dels tres de Gràcia. L’abril del 2002 tres joves del barri de Gràcia de Barcelona van ser detinguts per la policia espanyola, acusats d’un presumpte delicte de terrorisme vinculat amb l’incendi d’oficines bancàries. Un va estar empresonat durant setmanes. Tots tres van denunciar que durant la detenció havien rebut maltractaments i tortures per la policia. La defensa sostenia, a més, que el testimoniatge en què es basava l’acusació contra els joves no era vàlid perquè partia de la declaració d’un menor d’edat que podia haver estat coaccionat i torturat abans d’inculpar-los. El 2006, després de quatre anys de mobilitzacions en solidaritat amb els joves, l’Audiència espanyola va arxivar el cas per manca d’indicis i el judici no es va fer. El fet d’enviar el cas a l’Audiència espanyola es va interpretar com un nou intent de criminalitzar el moviment independentista, com havia passat el 1992 en l’operació Garzón. El cas dels joves d’Altsasu Un dels casos més coneguts que partia d’una acusació inicial de terrorisme i va acabar caient és el dels joves d’Altsasu. L‘Audiència espanyola va condemnar Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno, Oihan Arnanz, Jon Ander Cob, Iñaki Abad, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola a penes de dos anys a tretze de presó per una baralla de bar amb agents de la Guàrdia Civil. Van ser condemnats pels delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, malgrat que la fiscalia va mantenir l’acusació de terrorisme abans del judici, durant i després. Hi va acabar renunciant el mes d’abril passat, no presentant cap recurs contra la sentència al Suprem. Bel Pozueta: ‘Si aquesta injustícia no acaba al setembre, ens tindran davant’ Malgrat que els joves no van ser condemnats per terrorisme, aquesta acusació va servir perquè el cas es jutgés a l’Audiència i perquè tres dels acusats passessin gairebé dos anys en presó preventiva abans de la condemna sota el règim FIES, amb control permanent i vulneració de drets mínims. Per justificar aquestes penes de presó tan altes, la sentència adduïa suposats ‘motius ideològics’ i ‘menyspreu i animadversió’ cap a la Guàrdia Civil. Però els familiars dels condemnats denuncien que el dany més destacat que es va causar en la baralla va ser un turmell trencat a un dels agents de paisà i que moltes de les proves presentades al judici desmunten el relat dels agents. Denuncien també que, durant el judici, a alguns dels familiars els van fer preguntes clarament polítiques, com ara si assistien a manifestacions pels presoners d’ETA. La sala penal del Tribunal Suprem espanyol revisa els recursos contra la sentència. Incidents al barri vell de Pamplona El cas dels incidents al nucli antic de Pamplona ha passat força desapercebut mediàticament, però té similituds amb el cas dels joves d’Altsasu. De fet, ambdues sentències compartien la mateixa jutgessa instructora: Carmen Lamela. Igual que en el cas d’Altsasu, un judici que s’hauria pogut fer als tribunals de Navarra va acabar fent-se a l’Audiència espanyola per una acusació inicial de terrorisme. Els quatre joves van ser encausats arran dels incidents ocorreguts en una manifestació abertzale que no havia estat autoritzada: s’hi van llançar pedres i ampolles i s’hi cremaren contenidors. La fiscalia demanava set anys de presó per a cadascun dels quatre acusats. Els joves van negar haver participat en els avalots, haver cantat consignes a favor d’ETA, haver llançat pedres i haver-se encaputxat. L’Audiència va acabar considerant que no hi havia hagut terrorisme, sinó desordres públics, delicte pel qual va condemnar-los a dos anys de presó. Segons que deia la sentència, no s’havia provat la ‘participació d’una organització terrorista o grup concret’ a la manifestació i no hi havia dades sobre les entitats que convocaven i la possible connexió amb ETA. Macrocausa contra advocats, familiars i psicòlegs de presoners d’ETA Malgrat que ETA va anunciar el cessament de l’activitat armada el 2011 i es va dissoldre definitivament l’any passat, l’Audiència espanyola continua actuant com si l’organització fos activa. N’és un exemple la macrocausa que ha afectat quaranta-set persones vinculades a la defensa dels drets dels presoners bascs. La fiscalia els demanava penes de vuit anys a vint de presó, per les acusacions de participació activa en organització terrorista, finançament del terrorisme i delicte continuat d’enaltiment del terrorisme. Els acusats eren, per una banda, advocats de presoners d’ETA i persones que feien d’interlocutors entre aquests presoners i els sindicats, partits i associacions de la societat civil basca després de la dissolució de l’organització armada. I, per una altra banda, integrants dels col·lectius Herrira, Jaiki Adi i Etxerat. Jaiki Adi és una associació de professionals de la salut que assisteixen gent afectada per la violència de l’estat espanyol i francès; ofereixen, per exemple, assistència psicològica a presoners i tractament a gent que ha sofert tortures. Etxerat es defineix com una organització d’amics i familiars de presos, deportats i exiliats. I Herrira, el col·lectiu amb més encausats, una organització creada per denunciar les males pràctiques penitenciàries del govern espanyol contra els presoners bascs. Macrojudici a l’Audiència espanyola: advocats, familiars i psicòlegs de presos d’ETA, entre els encausats Finalment, el macrojudici es va deixar vist per a sentència poques hores després de començar, el 16 de setembre. Es va arribar a un acord entre la fiscalia i els acusats: l’acusació va rebaixar la pena i els acusats van acceptar l’acord, de manera que eludien la presó. No obstant això, onze dels acusats ja havien estat empresonats preventivament, pel cap baix, durant deu mesos. Els qui van passar-hi més temps –i en règim d’aïllament– van ser Jon Enparantza –dos anys i tres mesos– i Arantza Zulueta –tres anys i un mes. Els acusats defensen que aquesta última operació contra el que es considera ‘l’entorn d’ETA’ –concepte que va servir per a il·legalitzar partits i organitzacions i tancar mitjans bascs– respon a una intencionalitat política de mantenir viu el fantasma de l’organització. Resistència Gallega, l’organització armada que no reivindica ningú El 20 de juliol de 2005 es va publicar a internet un manifest ‘per la resistència gallega’ que instava a fer accions de sabotatge. Després d’això es van cometre tot d’accions sense víctimes mortals contra seus bancàries, partits polítics, mitjans i grups empresarials. D’ençà d’aleshores, la policia espanyola i la Guàrdia Civil han detingut quaranta persones, pel cap baix, vinculades a Resistència Gallega, una suposada organització armada independentista que diuen que és darrere les accions. Malgrat que és considerada una organització armada, no s’han trobat mai armes ni ningú no ha reivindicat cap atemptat ni sabotatge en nom seu. Segons la policia espanyola i la Guàrdia Civil, no hi ha cap dubte que Resistència Gallega existeix. Ara mateix la consideren l’única organització armada de l’estat espanyol en actiu. Fins i tot han relacionat escrits o pintades amb aquest nom com una prova que demostra que es manté activa. En canvi, formacions com ara el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) o Alternativa Gallega d’Esquerra (AGE) en posen en dubte l’existència. El 2013 quatre persones van ser empresonades acusades de formar part de l’organització i el 2015 van començar les anomenades operacions Jaro. La primera, contra l’organització política independentista Causa Galiza. Nou militants van ser detinguts i acusats de pertinença a organització terrorista i enaltiment del terrorisme i el jutge Eloy Velasco va suspendre les activitats de l’organització durant un any, després d’acusar-la de ser el ‘braç polític’ de Resistència Gallega. Quatre anys després, l’Audiència ha acabat retirant la primera acusació. El 2017 hi hagué l’operació Jaro II, contra l’organisme antirepressiu CEIVAR. Tres persones van ser detingudes i acusades també d’enaltiment del terrorisme. Les últimes detencions relacionades van ser les d’Antón García Matos i Asunción Losada el mes de juny proppassat. Són considerats els caps de l’organització. Operacions Pandora i Piñata Dues de les operacions més polèmiques de la croada política i judicial contra un suposat ‘terrorisme anarquista’ són les operacions Pandora i Piñata, en què els detinguts van ser relacionats amb els Grups Anarquistes Coordinats (GAC), una suposada organització terrorista que es vinculava, per exemple, amb la detonació d’un explosiu a la basílica del Pilar de Saragossa. Aquest episodi va servir perquè el director general de la policia d’aleshores, Ignacio Cosidó, digués que hi havia grups anarquistes que ‘intentaven de destruir la democràcia’ amb l’ús de la violència. La primera operació va començar el desembre del 2014, amb una desplegament dirigit pels Mossos d’Esquadra que va acabar amb la detenció d’onze persones a diversos punts de Catalunya i Madrid. Set dels detinguts van passar un mes i mig en presó preventiva. Després vingué l’operació Piñata, que va implicar nombroses detencions per part de la policia espanyola a Madrid, Barcelona i Palència i la investigació de quinze d’elles a l’Audiència. Cinc van estar en presó provisional durant dos mesos. L’octubre del 2015 els Mossos van fer les detencions de la segona fase de l’operació Pandora –nou persones a Barcelona i Manresa. Un dels detinguts era Quim Gimeno, que més tard va denunciar un intent d’extorsió per a convertir-se en confident de la policia espanyola. Cap de les dues operacions no va arribar a judici, perquè l’Audiència espanyola va arxivar-les per manca de proves. Pel que fa a Pandora, la jutgessa Carmen Lamela va arxivar les fases de la causa tot criticant el paper dels Mossos. Va dir que la policia no havia obtingut dades per a afirmar, ni tan sols de manera indiciària, la participació dels investigats en els fets imputats. Segons la jutgessa, els agents només havien comprovat que els investigats es relacionaven amb membres del col·lectiu anarquista. En el cas Piñata, la sala penal de l’Audiència va retreure al jutge Eloy Velasco haver empresonat alguns dels detinguts, una decisió ‘innecessària i inadequada’. L’operació Ice: absolució després d’un any en aïllament L’operació Ice, molt relacionada amb Pandora, Piñata i els GAC, es va fer pocs mesos després. El novembre del 2015 sis joves anarquistes van ser detinguts a Madrid acusats d’integració en organització terrorista, tinença d’explosius, danys amb finalitat terrorista i enaltiment del terrorisme. Formaven part del moviment Straight Edge, que es defineix com a anarquista, vegà i abstemi. Els integrants d’aquest moviment es limitaven a fer activisme a les xarxes i a organitzar concerts. No obstant això, la policia espanyola va ordir un relat que convertia aquest moviment en un grup terrorista responsable dels incendis a sucursals de La Caixa i Bankia el 2013 i el 2015. Les proves? Unes pintades amb les sigles del moviment trobades en una de les sucursals, la tinença d’objectes tan simples com ara productes de neteja, caragols i llaunes i alguns piulets crítics amb el sistema capitalista. Finalment, només es mantingué l’acusació d’enaltiment, però de bon començament van dictar presó provisional. Quatre dels acusats la van eludir amb una fiança, però dos hi van haver d’ingressar. Juan Manuel Bustamante, àlies Nahuel, és qui hi va estar-hi més temps: un any i quatre mesos sota el règim més sever –la major part del temps en règim d’aïllament, passant vint hores diàries tancat en una cel·la– i amb trasllats constants. Nahuel: ‘Primer l’enemic va ser l’esquerra abertzale, després els anarquistes i ara els catalans’ ‘Quan van arribar a casa meva, una de les coses que se’n van endur van ser els caragols del meu llit d’Ikea. La policia va considerar que aquells caragols eren material per a construir bombes, malgrat que més tard no van tornar a aparèixer en la investigació. Ho van presentar com la prova més important, però en el transcurs de la investigació no va tenir cap importància. A un companya se li van endur una ampolla amb suc de taronja i a un company l’ampolla d’una beguda no alcohòlica que ells van dir que era cervesa i que podia servir per a fer còctels Molotov’, explicava en una entrevista a VilaWeb. La sentència va deixar clar que en el cas no hi havia cap rastre de terrorisme, ni tan sols en els piulets, i tots els acusats van ser absolts. El cas de Núria Pòrtulas Pandora, Piñata i Ice són els casos més recents contra grups anarquistes, però no pas els únics. Les operacions policíaques i judicials contra aquest moviment que han acabat en absolució vénen de més lluny, i el cas de Núria Pòrtulas n’és un bon exemple. El 2007 el Tribunal Suprem espanyol va absoldre la jove anarquista del delicte de ‘temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista’ pel qual l’Audiència l’havia condemnada a dos anys i mig de presó. La policia va acusar-la d’haver col·laborat amb Juan Surroche, que el relacionava amb una organització armada italiana. Però Surroche va ser absolt. L’advocat, Benet Salellas, va assegurar, en declaracions a VilaWeb, que ‘la col·laboració amb una organització terrorista era impossible perquè no hi havia organització terrorista’. Pòrtulas va estar empresonada durant quatre mesos. L’operació Dixan Un altre dels casos que es recorda aquests dies és l’operació Dixan. El gener del 2003, una vintena d’immigrants van ser detinguts en l’operació Estany contra el gihadisme, amb l’epicentre a Banyoles. Van ser acusats de pertinença a una cèl·lula terrorista i de tinença d’armes i explosius, però poc després es va saber que no tenien sinó productes de neteja, per la qual cosa es va acabar denominant popularment ‘operació Dixan’ i originant un moviment en defensa dels detinguts, que finalment van ser alliberats sense càrrecs. Tanmateix, posteriorment l’Audiència va acabar condemnant cinc dels detinguts a tretze anys de presó. El recurs al Tribunal Suprem espanyol va rebaixar aquestes condemnes. L’operació del 2003 es va interpretar com un acte de propaganda política del govern de José María Aznar, que llavors defensava l’entrada d’Espanya a la guerra de l’Irac.
|
La banalització del delicte de terrorisme: onze casos polèmics recents a l’Audiència espanyola
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.